Segons la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Marta Macias, “el debat a Nova York ha tingut un enfocament bàsicament militarista i de seguretat militar, i no de seguretat humana. Aquest enfocament no defensa els drets de les dones, sinó que legitima l’exclusió de les dones en nom de la seva “seguretat”, la qual cosa no afavoreix ni el diàleg ni els processos de construcció de pau. A més, no es qüestiona l’augment de la militarització, que incrementa la violència contra les dones i les nenes per part de tots els actors armats. El repte més important", assegura la directora, "continua sent la necessitat d’assumir la 1325 com un compromís polític i dotar-la del pressupost necessari per complir-la. No es tracta de fer formació en perspectiva de gènere als cossos i forces de seguretat, ni de la paritat entre homes i dones en les forces militars; es tracta de defensar de forma efectiva els drets de les dones i les nenes a viure una vida lliure de violències.”

 

També en el marc dels 15 anys de la 1325, del 28 al 30 d’octubre tindrà lloc a Nova York el “Fòrum de la Pau: Commemoració del 15è Aniversari de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides” (Peace Forum: Commemoration of the 15 Anniversary of UNSC Resolution 1325). Aquest és un esdeveniment organitzat per entitats de prestigi internacional, com ara la Comunitat Internacional Baha'i, la Xarxa Global de Dones Constructores de Pau (GNWP), l’Institut Internacional d’Educació per la Pau, l’Oficina Internacional per la Pau, el Consell Nacional de Dones Negres, i Dones per la Pau (WILPF). Durant aquests dies es realitzaran tallers i sessions de debat i reflexió on les entitats i moviments de la societat civil exposaran propostes i línies d’actuació en relació a l’àmbit de les dones, la seguretat i la pau.

 

Coincidint amb aquest aniversari, l’Agència Catalana de Cooperació ha posat en marxa la campanya #DONAVEU1325 www.donaveu1325.cat per sensibilitzar la ciutadania catalana de l’impacte específic que tenen les guerres i els conflictes armats en les dones i les nenes, així com de la importància del compliment de la Resolució 1325 per evitar les violacions constants dels drets humans i defensar el dret a participar en la prevenció i en la resolució de conflictes. “Aquesta iniciativa s’emmarca en les prioritats del nou Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018, on la defensa dels drets humans de les dones esdevé un element característic de la cooperació catalana, així com el suport al processos de bon govern i de construcció de pau”, explica Marta Macias.

 

 

La nova resolució preveu la protecció de les dones i nenes davant la violència sexual generalitzada utilitzada com a arma de guerra i destaca la importància d’apoderar les dones i garantir la seva participació en els espais de prevenció, negociació i reconstrucció de pau. També promou que augmenti la presència de dones en les missions de les Nacions Unides i, en general, dins de la seva estructura organitzativa. La resolució fa èmfasi en la violació dels drets humans de les dones i les nenes en les missions de les Nacions Unides i, en general, de tropes estrangeres als països en vies de desenvolupament. Això respon a les denúncies contra les violacions i abusos sexuals produïts en alguns països.

La proposta de la 2242 ha estat elaborada el Regne Unit i l’Estat espanyol, que presideix el Consell de Seguretat; ha estat patrocinat per 70 països. Al debat del Consell hi van participar molts ambaixadors en representació de llurs països i una vintena de ministres` L’absència generalitzada de caps d’Estat és significativa de la poca prioritat que la majoria demostren envers aquesta greu situació. Dues defensores dels drets humans de les dones van participar-hi: Yanar Mohammed, presidenta de l’Organització de la Llibertat de les Dones a l’Iraq; i Julienne Lusenge, que dirigeix l’organització Solidaritat Femenina per la Pau i el Desenvolupament Integral, una coalició de quaranta organitzacions de la República Democràtica del Congo.

Entre els elements que han provocat més tensions destaquen: la formació d’un grup d’experts informal en dones, seguretat i pau en el Consell de Seguretat;  els aspectes relacionats amb el terrorisme; la incorporació del gènere als procediments de sancions del Consell; tot el vinculat a l’explotació i l’abús sexual; les intervencions dins el Consell, de dones representants de la societat civil per explicar situacions concretes per països; i, finalment, la frontera entre les competències dels Estats amb les de les Nacions Unides.

 

El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va encarregar el Global Study per emmarcar el debat del Consell de Seguretat. Aquest informe, dirigit per Radhika Coomaraswamy, coincideix amb altres dos informes independents anteriors realitzats el 2015 i indiquen que la naturalesa dels conflictes armats ha canviat. Les violacions dels drets humans de les dones i dels instruments jurídics humanitaris són constants i massius, i amb la implicació d’actors armats no estatals. La violència està més organitzada i és més extremista i brutal, la qual cosa provoca desplaçaments a llarg termini que posen encara més en perill el benestar de les dones i les nenes, les quals continuen sent reiteradament víctimes de violència de gènere. Entre les recomanacions, destaquen: incrementar la participació i lideratge de les dones en els espais de pau i seguretat; implementar accions específiques destinades a protegir els drets humans de les dones durant les situacions de violència i en el períodes postconflicte; garantir la planificació i la rendició de comptes centrada en el gènere; enfortir l’experiència i el sistema de les Nacions Unides envers el gènere; incrementar el finançament de l’agenda de dones, pau i seguretat.