El president de la Generalitat, Artur Mas, ha deixat clar aquest migdia, després de la seva declaració davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la querella del procés participatiu del 9N, que “per donar la veu al poble i deixar exercir el dret de participació s’hauria de comparèixer davant un Parlament, però mai davant un tribunal de justícia, i molt menys en una causa penal”, i s’ha preguntat si “comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent”.

En una compareixença davant els mitjans de comunicació, al Palau de la Generalitat, el cap del Govern ha explicat que s’ha declarat “màxim responsable d’haver pres la iniciativa, haver ideat i impulsat” el procés participatiu del 9N de l’any passat, i “d’escoltar centenars de milers de persones que de manera pacífica, cívica i exemplar, van omplir carrers, places i carreteres de Catalunya el juliol de 2010, i els setembres de 2012, 2013, 2014 i 2015”.

“Sóc responsable d’haver escoltat més del 90% dels ajuntaments d’aquest país, i d’haver obeït diverses resolucions del Parlament de Catalunya que instaven el Govern a dur a terme una consulta específica sobre el futur polític de Catalunya”, ha continuat, i ha insistit “sóc responsable de tot això, i no entenc que per escoltar molta gent, escoltar els ajuntaments i posar les urnes s’hagi d’estar declarant davant un tribunal de justícia “.

 

En aquest sentit, el president ha explicat que la consulta del 9N va ser dissenyada inicialment per ser executada per l’Administració de la Generalitat, però a partir de la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional “ja no va ser l’Administració la responsable de l’execució del 9N sinó que passaven a ser els voluntaris”.

 

Per tot això, el cap del Govern ha considerat que es fa “una valoració estrictament política i no jurídica” d’aquesta acció, i ha subratllat “l’èxit del 9N de 2014 i el seu ampli ressò internacional és el que va provocar aquestes querelles; no és un tema de dret o de llei, hi ha la ràbia de l’èxit del 9N per part de diferents institucions de l’Estat espanyol que no van acceptar una actitud democràtica normal”. “Mai l’èxit de la democràcia hauria d’acabar als tribunals de justícia”, ha reblat.

 

Respecte a les mostres de suport institucional i per part de la ciutadania tant a Irene Rigau i Joana Ortega com a ell mateix, el president ha agraït aquests actes de recolzament i ha dit “no entendre” el comunicat al respecte emès ahir pel TSJC on es parlava de pressió contra la justícia. “No s’ho poden prendre així -ha dit-, no és pressió ni coacció, és una mostra de suport i de lliure expressió i manifestació de la ciutadania que té unes idees i les vol simplement expressar”.

 

En resposta als periodistes, el president s’ha congratulat de la imatge d’unitat política que s’ha vist aquests dies arran de les declaracions dels membres del Govern. Mas ha deixat clar que “sempre que hem estat al límit en tot aquest procés hi ha hagut consens” i “és bo que el país reaccioni i que faci notar que està unit, que en els moments clau i el moments límits, allà on ens hi juguem l’essencial de tot, hi som tots els que hem de ser, i tant de bo que n'hi haguessin alguns més”. I ha desitjat que “aquesta màxima que fins ara ha funcionat, no s’espatlli en aquests propers temps, i quan arribi el punt final, on s’han de prendre les últimes decisions, tothom actuï com fins ara”.

El cap de l’Executiu ha assegurat també que “no es podrà acabar un procés de país com aquest per la via penal contra un president de la Generalitat”, i ha tornat  a recordar les 2.250.000 persones que van votar el 9N o el 77% de participació en les eleccions del 27 de setembre passat. “Miri si n’hi havia de ganes de votar sobre el futur polític de Catalunya, els del sí i els del no, miri si estàvem carregats de raó de voler posar les urnes i de trobar un sistema dins dels marcs legals per poder donar sortida a aquest anhel tan gran de la societat catalana, que hi va haver aquesta altíssima participació”, ha ressaltat, i ha reblat “l’aval democràtic i legal del 9N és el 27S”.