El president de la Generalitat, Artur Mas, ha advocat aquest matí, en una entrevista al programa El món a Rac1, pel  diàleg amb l’Estat espanyol, perquè “jo sóc una persona de concòrdia, no m’agrada el xoc de trens, sempre els he intentat defugir”, però ha denunciat que ens trobem “davant un Estat, i sobretot un Govern central, insensible a tot, i que només utilitza el seu poder, que és molt gran, i la seva influència al Tribunal Constitucional, per destruir-ho tot”.

 

“Són insensibles a les manifestacions de centenars de persones cada any des de fa cinc anys; insensibles davant el 90% dels ajuntaments que estan a favor d’una consulta, i insensibles a unes eleccions com les del 27S que van demostrar les ganes de decidir de la població catalana, absolutament insensibles davant això” ha continuat dient el cap de l’Executiu, i ha afegit “no hi ha cap govern del món democràtic que no reaccioni davant d’això, com a mínim volent parlar, en canvi ells parlen a través de la fiscalia i els tribunals”.

 

Per tot això, el president Mas ha assegurat que les querelles presentades a membres del Govern de la Generalitat “no són una operació jurídica, sinó política sota la pressió del Govern espanyol” i que “se’ns vol jutjar criminalment per haver escoltat la gent”. “Jo com a català i com a demòcrata penso si ens convé ser dins d’un Estat que pot arribar a tractar uns demòcrates com uns potencials delinqüents”, ha denunciat. I en aquesta línia ha emmarcat les declaracions aquest matí del ministre de Justícia, Rafael Català, sobre una possible suspensió de l’autonomia, que Mas ha qualificat “d’una altra amenaça. Aquest és el tarannà d'aquesta gent”, ha dit.

 

Tot i això, Artur Mas ha insistit que la gran majoria dels catalans segueix instal·lada en “una voluntat de diàleg i d’entesa, de trobar solucions per no perjudicar ningú”, però ha destacat que per a això cal “un canvi de mentalitat a l’Estat espanyol: o aquest es reconeix plurinacional d’una vegada per totes, que és el que és, o això no té solució des del punt de vista de la convivència interior. És la conclusió a la qual ha arribat la majoria del poble de Catalunya”.

 

 

El cap del Govern ha explicat que ahir es va declarar davant el jutge “com a màxim responsable” del procés participatiu del 9N i va demanar que “no busquin ningú més”. Mas ha recordat que no es va fer cap il·legalitat el 9N, ja que “cap poder de l’Estat va fer res per aplicar la suspensió del TC sobre el 9N, i jo no ho havia de fer, hi havia molta gent implicada i que volia anar a votar”, i ha insistit que si en un primer moment l’Administració va assumir l’organització del procés participatiu, però un cop el TC  va suspendre el decret, l’execució va anar a càrrec dels 40.000 voluntaris que hi van participar.

 

El president ha recordat que és el Govern espanyol qui “desobeeix reiteradament sentències de l’alt tribunal” i ha posat com a exemple “les 13 sentències que ha desobeït pel que fa al repartiment del 0,7 de l’IRPF per a fins socials”.

 

 

 

A preguntes del director del programa, Jordi Basté, sobre quina solució hi ha a la situació actual, el president ha respost “tirar endavant”, i ha negat que arribat el moment final del procés “el problema sigui desobeir sinó autoafirmar-se”.

En aquesta línia, el cap de l’Executiu ha rebutjat el terme desobediència, perquè “és un terme que t’instal·la en la bronca, i a nivell internacional no ens ajuda en res”, i ha continuat “ja sé que estèticament aquí aquest terme pot sembla una cosa o una altra, però si volem que se’ns reconegui internacionalment, hem de presentar les coses com un procés de voluntat pròpia i d’autoafirmació en els seus propis objectius nacionals”.

“Jo intento que sobresurti el llenguatge que s’entendrà millor de portes enfora, on ens hi juguem molt, i aquest llenguatge és més un llenguatge que aquesta gent té les idees clares, busquen sempre les majories, sempre estan oberts al diàleg i la negociació, no volen imposar els seus criteris sense parlar i no volen perjudicar ningú”, ha continuat dient el president.

 

Tot i això, Artur Mas ha deixat clar que, a nivell intern de país, “l’acte de desobediència més gran que hi ha hagut en els últims 35 anys va ser el 9N, que ha acabat amb una querella criminal contra els membres del Govern de Catalunya, i l’hem feta els que portem corbata”, i ha afegit “ara no es tracta de fer una competència a veure qui desobeeix més, sinó de com fer el màxim acte d’autoafirmació per tenir el que volem”.

 

 

 

Sobre les negociacions per al futur Govern, el president s’ha mostrat d’acord amb la CUP que “cal parlar primer del què, el com i el quan”, però ha advertit que “al final hi haurà d’haver una última decisió, el qui, que no és la més important però sí necessària, perquè no funcionarem en aquest procés amb un govern que estigui en funcions”.

 

En aquest sentit, Artur Mas ha destacat que “es pot investir algú com a president de la Generalitat perquè hi pugui haver un govern al país i després no comprometre's a res. No està escrit que el que investeixi el president l’endemà hagi de donar suport a aquell president i aquell Govern”. I ha reblat “no compromet a res més que es pugui començar un procés de govern en un país, que en aquest cas no és un procés de govern normal, sinó que ens ha de portar als objectius que sí que compartim la CUP i nosaltres, que és arribar a constituir un Estat de Catalunya”.

 

En el decurs de l’entrevista, el president ha explicat també quin és el full de ruta dels propers mesos. Així, el cap del Govern ha ressaltat que “ara hem guanyat la majoria al Parlament per iniciar aquest procés de construcció de l'Estat català, i a partir d'aquí hi haurà un procés d'elaboració d’una Constitució catalana i unes estructures d'estat. Ens hem donat divuit mesos per fer tot això, i a partir d’aquí s'haurà de posar a votació aquest text d'una futura Constitució, aquest és el punt final de tot aquell procés. Ara no sabem quina majoria tindrem en aquella votació final, però que sí que tenim el camí per arribar-hi”.