El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha inaugurat aquesta tarda, juntament amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, la restauració del monument en record dels agents del cos de Mossos d’Esquadra assassinats el 1845, a Seva (Osona). Han estat acompanyats pel comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el director general de la Policia, Albert Batlle; l’alcalde de Seva, Xavier Rierola, i l’alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer.

 

Es tracta d’un pedró de 1845 que commemora un incident amb bandolers en què van morir dos mossos d’esquadra i que és conegut popularment com a ‘Pedra dels Trabucaires’ o ‘Pedró dels Mossos d’Esquadra’.

 

El monument és un monòlit de pedra d’1,70 metres d’alçada, amb una creu de ferro forjat incrustada i amb una inscripció gravada on es pot llegir: “25 de marzo MDCCCXLV. Cumpliendo con su deber y luchando contra los trabucaires murieron en este lugar los Mozos de Escuadra Isiro Pallarés y Juan Barnet”. A la part de darrera del monument hi ha un escut de la Diputació de la Barcelona, institució que en va encarregar la construcció.

 

El conseller Jané ha destacat que “l’acte d’avui permet restaurar la memòria dels mossos”. “Masses persones volen atacar els mossos, a molts d’ells els agradaria que les competències que tenen no les haguessin tingut mai o que com els crancs, enlloc d’anar endavant anéssim enrere”, ha remarcat. Jané ha volgut reivindicar les funcions del cos tot assegurant “fa 170 anys dos mossos deixaven la seva vida en vocació de servei, la mateixa que caracteritza actualment el cos de Mossos d’Esquadra”.

En aquest sentit, el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha destacat que “tenim la mateixa vocació de servei ara que fa 170 anys, aleshores vàrem perdre, com ens expliquen les ressenyes de la època, dos joves mossos. Vàrem guanyar, pel cos i per la ciutadania, una petjada més en el que ja era i es consolidava encara més element consubstancial a l’uniforme: l’entrega i el compromís de servei amb les institucions i el poble de Catalunya”.

 

Per la seva banda, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha destacat el suport de la corporació a la memòria històrica: “Avui estem davant d’un fet simbòlic. Si no fem memòria de la nostra història no podem saber cap a on volem anar”.

 

Durant l’acte, el sacerdot i historiador Antoni Pladevall ha explicat els fets commemorats, que es remunten al 27 de febrer de 1845, quan una quadrilla d’una vintena de trabucaires formada després de la primera guerra carlina va assaltar a Tordera la diligència de Girona a Barcelona i va segrestar tres persones. Al cap d’un mes, el 25 de març, els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís que s’havia vist gent sospitosa prop d’un mas de la rodalia de Taradell i es va produir un enfrontament entre els bandolers i un escamot de quatre mossos, en què van morir dos mossos novells i un dels segrestats (un altre havia estat abandonat i mort poc després del segrest). Després de fugir il·lesos, els bandolers es van refugiar al seu catau, l’ara anomenada Balma dels Trabucaires, i d’allà van fer via cap a França, perseguits per un sometent de Seva i de Taradell. Allà, després d’intentar obtenir un rescat pel tercer segrestat, el van matar. Finalment, disset bandolers van ser detinguts i quatre van ser ajusticiats a Montpeller, mentre que la resta van anar a la presó.

 

L’acte ha consistit en l’ofrena d’una corona de llorer davant el monument i ha comptat amb una formació de la Guàrdia d’Honor dels Mossos d’Esquadra.

 

A l’acte, hi han assistit també el delegat territorial del Govern a la Catalunya Central, Juli Gendrau; el comissari cap de la Regió Policial Central, Sergi Pla; l’expresident de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve; el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Roca; el diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona i alcalde de Tona, Josep Salom; el director dels Serveis Territorials del Departament d’Interior a la Catalunya Central, Eduard Freixedes; així com alcaldes i alcaldesses de les poblacions veïnes i membres de la família Vives, propietària del terreny on s’alça el pedró.