El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha participat aquest migdia en el lliurament de les distincions de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, que s’atorguen anualment a diverses persones o entitats que s’han distingit en defensa de la figura dels jutges de pau, i que enguany s’ha celebrat al municipi de Calonge (Baix Empordà). En el decurs de l’acte, Germà Gordó, que ha estat un dels guardonats per aquesta entitat, ha afirmat que “necessitem una justícia de pau més forta, amb més competències i amb més eines”.

 

En el decurs del seu parlament, el titular de Justícia ha explicat que, “gràcies a la col·laboració entre el Departament i l’Associació, tenim perfectament identificades les oportunitats i les necessitats de la justícia de pau". En aquest sentit, Germà Gordó ha especificat que els que ja hi estan treballant tindran en compte les aportacions d'aquesta entitat al Llibre blanc de la justícia, que també seran considerades per introduir les modificacions necessàries a la normativa, “tan aviat com disposem de més estructures d’estat que ens permetin, de debò, introduir canvis en la justícia”.

 

“Representeu l’equilibri entre la legalitat i la legitimitat”, ha posat de manifest el conseller Gordó en referir-se a la tasca dels jutges de pau, els quals ha descrit com els valedors de la “justícia del poble” per la seva proximitat amb la ciutadania. “Això és el que feu –ha recordat-, una cosa que altres encara no han entès”.

 

El titular de Justícia ha recordat que enguany el president de l’Associació en Pro de la Justícia, Xavier Ten, ha estat reconegut amb la Medalla d’Honor de la Justícia, una distinció que atorga el Govern de la Generalitat per serveis excepcionals a la justícia i que "permetrà visualitzar, entre jutges, magistrats i fiscals, la figura del jutge de pau".

 

Germà Gordó ha reconegut que l’Entitat, que agrupa el 80 % dels jutges de pau de Catalunya, ha contribuït “de manera decisiva” al foment i la promoció de la justícia de pau, entesa com una justícia propera al ciutadà. Premissa que el Govern de la Generalitat ha defensat en tot moment i que ha fet possible que, en la reforma de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, no es prevegi cap modificació pel que fa a la justícia de pau.

 

En l’acte, també hi han participat el president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, Xavier Ten; el primer tinent d’alcalde de Calonge, Joan Caner, i el jutge de pau d’Alpicat (Segrià), Antoni Gilart, encarregat d’adreçar unes paraules en nom dels homenatjats. També hi han assistit la directora dels Serveis Territorials de Justícia, Isabel Ruiz, i els membres de la Junta Directiva de l’ACPJ, entre d’altres.

 

 

 

La institució del jutge de pau va néixer el 1855 com a primer esglaó de l’Administració de justícia i constitueix, encara avui, el primer contacte del ciutadà amb el món de la justícia. El jutge de pau no té necessàriament una formació jurídica específica (i el seu perfil és el d’una persona amb seny, l’home bo, que, per arribar a acords entre les parts, aplica tècniques de negociació basades en el sentit comú i en els costums de la gent del poble).

 

El jutge de pau de cada població i el seu substitut són nomenats per a quatre anys per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a proposta del Ple de l’Ajuntament corresponent i per majoria absoluta. Té competències en matèria penal (determinats supòsits de judicis de faltes) i en matèria civil i de registre civil. Entre les seves funcions principals, dins la jurisdicció, cal destacar l’activitat en matèria de registre civil del seu municipi i les tasques d’auxili judicial a altres òrgans judicials (exhorts).

 

A Catalunya hi ha 898 jutjats de pau.