El Departament de Salut impulsarà un programa d’atenció als nens amb ictus, una alteració brusca de la circulació de la sang al cervell, que consisteix en l'embussament o el trencament d'una artèria, cosa que provoca que les cèl·lules cerebrals d'una part del cervell morin. L’objectiu és dissenyar un protocol d’emergència per identificar, traslladar i atendre, tan ràpid com sigui possible i a l’hospital més adequat, els nens afectats per minimitzar o eliminar sempre que es puguin les seqüeles.
El Pla director de les malalties vasculars cerebrals ja ha començat a treballar en aquest projecte, que és pioner a tot l’Estat, amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’Hospital Sant Joan de Déu, i ara s’ampliarà el grup de treball amb altres centres de tot el país perquè el programa pugui ser una realitat a mitjan l’any que ve.
El programa preveurà diferents abordatges de l’ictus segons l’edat dels nens. En aquest sentit, el Codi ictus desplegarà una atenció adaptada a cada cas, amb la inclusió també de la indicació dels hospitals de referència per agilitar el tractament.
Cada any, a Catalunya, uns 40 nens pateixen un ictus i prop de 900 viuen amb discapacitat a conseqüència d’aquesta situació. De fet, l’ictus és una de les 10 primeres causes de mort en els nens.
Balanç del Codi ictus
El Codi ictus (CI) és un protocol d'emergència que permet identificar ràpidament els malalts i traslladar-los al més ràpid possible fins a l'hospital preparat més proper amb capacitat per avaluar-los, diagnosticar-los i tractar-los, si fos necessari, amb fàrmacs trombolítics, o per fer-ne la derivació a centres terciaris on s’administren les teràpies endovasculars.
A Catalunya, el Codi ictus es va desplegar l’any 2006 a tot el territori amb excel·lents resultats: es considera que ha evitat la mort de més de 1.700 persones i que hi ha hagut un guany de 16.433 anys de vida. De fet, Catalunya té un dels sistemes organitzats d’atenció dels pacients amb ictus més avançats i una de les taxes de tractaments de reperfusió més elevades del món (16,5*105).
El hospitals preparats per rebre pacients respecte dels quals s’ha activat el Codi ictus són 14 hospitals de referència i 12 de comarcals equipats amb teleictus, a totes les àrees del territori, en cadascuna de les quals hi ha definida una xarxa pròpia amb fluxos de derivació suportats pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) per escurçar el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament.
Cada any s’activen prop de 6.000 Codis ictus i, com a conseqüència, s’ha triplicat el nombre de persones afectades que reben els tractaments capaços de desembussar les artèries, i s’ha superat el miler per any.
A més, cal destacar que els grups de recerca catalans són punters en tots els camps d’investigació pel que fa a l’ictus: reperfusió, neuroprotecció, regeneració del teixit cerebral, ateromatosi, TIC en rehabilitació, robòtica, realitat virtual, etc., i que han aportat avenços molt importants en els àmbits de la teràpia en la fase aguda, la genètica o els biomarcadors, entre altres.
Com actuar davant la sospita d’un ictus?
L’inici de l’ictus és sobtat i, per tant, és vital actuar tan ràpid com sigui possible, ja sigui per evitar la mort dels pacients o per aconseguir que les seqüeles siguin poc importants o, fins i tot, insignificants. Sovint, els malalts no poden alertar del que els passa i per això és del tot necessari que qualsevol persona sigui capaç de reconèixer un ictus. Davant d’una sospita, cal trucar sempre al telèfon 112. Automàticament s’activa una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i, en pocs minuts, un metge o metgessa ja està valorant la persona afectada. A més, la Central de Coordinació Sanitària del SEM activa el Codi ictus, mitjançant el qual es coordina l’ambulància amb l’hospital més adient per resoldre aquesta patologia, de tal manera que l’hospital sàpiga l’hora d’arribada de l’ambulància i tota la informació clínica de la persona afectada. El tractament a l’hospital és immediat, ja que l’equip de neurovascular està avisat de l’arribada i s’entra directament a la sala de valoració per fer el tractament definitiu.
L'ictus també provoca un daltabaix en la vida dels pacients i les famílies, amb conseqüències personals, socials i econòmiques importants, en les quals juga un paper cabdal la xarxa d’associacions de pacients existents a Catalunya.
L’ictus en xifres
L'ictus és una de les tres malalties més letals del món. A escala mundial afecta prop de 17 milions de persones l’any, 6 milions de les quals moren. De fet, es calcula que 1 de cada 6 persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. És la primera causa de discapacitat i és present en el 45% dels supervivents, sigui en forma de discapacitat motora, sensitiva, de la parla o comprensió o de funcions cognitives.
A Catalunya, cada any, més de 13.000 persones ingressen per un ictus, 4.000 de les quals moren. Més de 1.300 pacients afectats per l’ictus tenen menys de 55 anys, és a dir que té una incidència superior a qualsevol altra malaltia neurològica en aquesta franja d'edat. D’altra banda, més de 4.000 persones tenen un ictus transitori, i més de 160.000 catalans tenen infarts cerebrals asimptomàtics que poden deixar seqüeles.
Les malalties vasculars cerebrals són la causa de la majoria dels ictus: arteriosclerosi, cardioembolisme, hipertensió, ictus lacunars, aneurismes i malformacions arteriovenoses, patologia carotídia o altres. Sovint, però, no se’n troba la causa. Més de 15 especialitats professionals estan implicades en el diagnòstic i el tractament de l’ictus, que afecta l'òrgan més important del nostre cos: el cervell.