El Departament de Salut està impulsant un projecte consistent a crear un registre sobre les dosis de radiació que s’utilitzen per a cada prova de diagnòstic per la imatge. Amb aquesta iniciativa es pretén sensibilitzar ciutadans i professionals sobre els riscos de la radiació i, per tant, de la importància d’evitar proves redundants o innecessàries.

 

Gràcies a aquest projecte, que desenvolupen l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut, s’obtindrà la informació necessària per calcular la dosi de radiació que s’utilitza als equips de diagnòstic per la imatge. A més, es podrà conèixer la dosi d’exposició de cada exploració ja feta, a partir de la informació que contenen les imatges que s’emmagatzemen al Repositori central d’imatge mèdica.

 

La iniciativa l’ha presentada aquest migdia el conseller de Salut, Boi Ruiz, en relació amb el Dia Internacional de la Radiologia que se celebra el proper diumenge.

 

Un dels objectius del registre és definir protocols per garantir que se generin imatges de qualitat amb el mínim de radiació possible. També ha de permetre analitzar i, si s’escau, adoptar mesures per disminuir la variabilitat que es produeix en les dosis de radiació utilitzades en funció de les proves de diagnòstic per la imatge. En aquest sentit, s’ha constatat que per a una mateixa tècnica d’imatge s’observen variacions en la dosi de radiació segons els professionals que fan la prova.

 

D’altra banda, a través del registre també es proporcionarà als professionals mèdics i als pacients l’historial sobre les dosis de radiació de cada prova ja realitzada. Els pacients podran consultar aquesta informació a través de Cat@Salut La Meva Salut.

 

El projecte serà presentat a principis de l’any que ve a les societats científiques i les dades retrospectives estaran recollides a partir del juny del 2016. S’espera que el registre ja pugui estar operatiu a tot el país a partir del setembre de 2017.

 

Una revisió recent de l’Agència dels Medicaments i Tecnologies en Salut del Canadà[1] sobre el risc de càncer per exposició a radiacions durant la tomografia computada (TC) concloïa que hi havia certa evidència d’un increment del risc de càncer per exposició a radiacions ionitzants durant les exploracions en nens. Tot i això, les dades s’havien d’interpretar amb cautela ateses les limitacions dels estudis.

 

D’altra banda, el risc de càncer per l’exposició a radiacions ionitzants també depèn de factors com l’edat de la persona en el moment de l’exposició, el sexe (hi ha més risc en les dones pel teixit mamari), la part del cos exposada, una susceptibilitat genètica o la dosi acumulada de radiació. Cal assenyalar també que els fetus i els nens petits són més sensibles a la radiació.

 

A més, tot i que també s’ha demostrat que una dosi gran i única de radiació suposa un risc significatiu de càncer, no està tant clar si això pot ser equivalent a l’exposició a dosis molt més petites al llarg de tota la vida.

 

Les radiacions ionitzants que més s’apliquen en medicina són els raigs X i els raigs gamma i les aplicacions principals són les diagnòstiques i terapèutiques (radioteràpia). En aquest darrer cas, s’apliquen dosis altes de radiació per destruir les cèl·lules canceroses.

 

Ni a la ressonància magnètica ni a l’ecografia es fa ús de radiacions ionitzants, i tant a la radiografia de tòrax com a la mamografia s’utilitza un nivell baix de radiació. Les proves de diagnòstic per la imatge en què es fan servir dosis més elevades de radiacions ionitzants són la tomografia computada, la fluoroscòpia, l’angiografia, la medicina nuclear i els procediments de cateterisme.

 

Amb tot, els beneficis d’un procediment de diagnòstic per la imatge o d’intervenció radiològica superen clarament qualsevol petit risc de dany per la quantitat de radiació ionitzant utilitzada.

 

Cal assenyalar que la dosi de radiació que rep un persona és sempre acumulativa, és a dir, que cada vegada que es fa una exploració mèdica que utilitza radiació (una radiografia, una tomografia computada, una mamografia, etc.), la radiació queda emmagatzemada en el teixit irradiat de manera acumulativa. Des del punt de vista de la salut, aquest és el motiu més important per fer només les tècniques que siguin estrictament necessàries i per això cal restringir-les al mínim imprescindible per tal que el possible dany produït per l'exposició a la radiació sigui menyspreable davant dels beneficis obtinguts.

 

A Catalunya, a través de l’AQuAS, es va posar en marxa el projecte Essencial, una iniciativa que identifica pràctiques clíniques que aporten poc valor, és a dir, pràctiques en què els riscos són superiors als beneficis, en què hi ha una manca d’evidència sobre l’efectivitat, o en què hi ha alternatives semblants i amb un cost menor. En aquest sentit, el projecte Essencial promou recomanacions per evitar-ne la realització. Cal esmentar que 12 de les 40 pràctiques que s’hi inclouen tenen relació amb les proves diagnòstiques que generen radiació, com la mamografia en les dones de menys de 50 anys i les proves d’imatge en els casos de lumbàlgia i sinusitis en l’edat pediàtrica.

 

L’AQuAS, conjuntament amb la Universitat d’Oxford, organitzarà del 20 al 22 de setembre de 2016 la quarta edició del congrés internacional Preventing Overdiagnosis. D’aquesta manera, Barcelona agafa el relleu de Washington, on fa uns mesos s’hi van aplegar prop de 400 experts d'arreu del món. Amb l’organització d’aquest congrés, l’AQuAS es posiciona com a referent en el marc dels corrents internacionals pel que fa al sobrediagnòstic i al sobretractament, aspectes relacionats amb el projecte Essencial.

---