El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha recordat avui, en la inauguració de la jornada "La llengua catalana a l’estat propi. Oficialitat o cooficialitat, organitzada per l’Associació de Juristes per a la Defensa de la Llengua Pròpia, que la situació del català a l’Administració de justícia no és bona. En el marc d’aquest esdeveniment, Gordó ha reflexionat sobre com hauria de quedar recollit el factor lingüístic pel que fa a les relacions del ciutadà amb l’Administració, i en especial amb l’Administració de justícia.

 

En aquest sentit, el titular de Justícia ha defensat que, en el futur, més enllà del debat sobre l’oficialitat o la cooficialitat del català, caldrà establir mecanismes per “ser una societat millor, més moderna i més justa, i en aquesta modernitat haurem de veure de quina manera protegim els drets lingüístics de tots els ciutadans de Catalunya”, independentment de quina sigui la seva llengua materna. Per a Gordó, un nou marc jurídic i polític per a Catalunya ha de reconèixer i establir el català, d’entrada, com a “llengua pròpia i vehicular de les administracions” perquè, tal com ha explicat, la nació catalana es vertebra, principalment, a través de la llengua.

 

En segon lloc, Germà Gordó ha precisat que aquest nou marc hauria de considerar que “tant els castellanoparlants com els catalanoparlants tenen tot el dret d’adreçar-se a les institucions i administracions en igualtat de condicions”. I, finalment, ha enllaçat ambdues idees amb la de la protecció lingüística de tots els ciutadans de Catalunya. “Per tant parlem de llengua pròpia, d’igualtat de drets lingüístics del català i el castellà i d’emparament dels drets lingüístics de tots els ciutadans que viuen a Catalunya”, ha conclòs Germà Gordó.

 

El punt de partida, ha dit el conseller, és que “l'Estatut va reflectir la igualtat de drets entre la llengua catalana i la llengua castellana, no la superioritat de cap, com alguns han volgut interpretar; senzillament la igualtat. I malgrat això, hi ha una evident desigualtat encara ara” pel que fa a l’ús de les dues llengües cooficials en l’àmbit judicial català.

 

El conseller ha fet un repàs de les polítiques de foment de l’ús del català per part del Govern, des de les iniciatives legislatives i les accions formatives o la creació del certificat de coneixements de llenguatge jurídic nivell J, que acredita la capacitat per redactar els documents jurídics més usuals en l’àmbit de la justícia i del dret, fins a la campanya “En català, també és de llei". Tanmateix, ha insistit, “caldrà canviar el marc jurídic” per normalitzar l’ús del català en l’àmbit jurídic i judicial.

 

La jornada ha tingut lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).