Aquesta visita és una més de les actuacions que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), en el marc del projecte LIFE Futur Agrari, porta a terme amb l’objectiu de facilitar als ramaders informació sobre sistemes de separació sòlid-líquid i formes de gestió amb les que obtenir un òptim rendiment, així com dels costos de funcionament. Tanmateix, la separació sòlid-líquid com a primera fase senzilla de tractament, pot ser un element clau en la implantació de la normativa mediambiental.

 

Una de les línies de treball del projecte Futur Agrari és el seguiment de diferents tecnologies de tractament en explotacions ramaderes, i en el cas de la separació sòlid-líquid aquest seguiment es fa analitzant diferents tipus de separadors. L’objectiu buscat amb aquest seguiment és conèixer el rendiment i el cost segons maneig, tipus de granja i sistema utilitzat.

 

La granja visitada és una de les incloses en aquest seguiment ja que conta amb un sistema de separació per centrífuga, dels menys utilitzats donat el seu elevat cost d’adquisició. Fruit d’aquest seguiment s’ha observat, que tot i ser un sistema més car que d’altres tipus i que en aquesta granja es separa purí de vaquí junt amb el purí de porcí, el rendiment de separació pot incrementar-se fins al 48% pel que fa el nitrogen i el 73% pel que fa el fòsfor. En canvi, en sistemes més simples com el tamisat o el de cargol premsa s’aconsegueixen rendiments d’extracció de nitrogen i fòsfor més baixos, al voltant del 15%.

 

No obstant, cal tenir en compte que si només s’analitza el cost per metre cúbic de purí tractat es considera el sistema de separació més car respecte altres. Però si s’analitza el seu cost tenint en compte el percentatge de nitrogen exportat a la fracció sòlida, és més econòmic que d’altres.

 

Cal recordar que la separació sòlid-líquid no modifica el contingut de nutrients del purí però que en permet la seva redistribució en les dues fases que s’obtenen. Així doncs, en la fase sòlida s’hi trobarà major contingut de nutrients (especialment fòsfor i nitrogen orgànic) que en la fase líquida. La qual cosa permet que l’aplicació de la fracció líquida com a fertilitzant, sempre que es segueixin els criteris normatius establerts, no queda restringida per l’excés de fòsfor i potassi que hi pugui contenir en zones amb sòls amb continguts elevats d’aquests nutrients.

 

Aquest tipus d’estudi dels sistemes de tractament obre les portes a noves possibilitats de valorització de les dejeccions en el seu ús com a fertilitzant donat que es pot aprofitar de forma més eficient. Amb la fracció líquida es pot fer aplicació directa a camp a les parcel·les més properes o es pot realitzar fertirrigació, i amb la fracció sòlida més concentrada de nutrients, es poden realitzar aplicacions a més distància (més nutrients en menys volum, per tant es redueix el cost en el transport), així com es pot fer compostatge.