- Posen en relleu el rol dels bancs públics d’inversió i de foment a l’hora de recolzar la inversió privada en l’actual període d’embranzida econòmica, en un congrés celebrat avui a Barcelona
- El secretari general d’Economia i Coneixement de la Generalitat, Albert Carreras, reconeix la feina de l’ICF durant els seus 30 anys de vida per facilitar el finançament a les pimes

Els bancs públics d’inversió i de foment europeus han demostrat la seva capacitat per respondre ràpidament a la dràstica reducció d’accés al finançament que es va produir durant els anys de la crisi, gràcies a l’oferta d’instruments financers que van posar a l’abast d’empreses i institucions com ara préstecs per a circulant, avals per a pimes i préstecs globals per a bancs associats, entre d’altres. Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen del congrés organitzat conjuntament per l’Associació Europea de Bancs Públics (EAPB) i l’Institut Català de Finances (ICF) que ha tingut lloc avui al recinte modernista de Sant Pau a Barcelona.
Els bancs públics d’inversió i de foment nacionals i regionals són instruments de política pública que tenen com a principal missió donar suport als objectius econòmics, socials i polítics de les seves autoritats competents. En aquest sentit, poden desenvolupar un paper molt important a l’hora de mobilitzar finançament privat i optimitzar la inversió pública, ja que estan fortament arrelats a les seves regions, coneixen l’economia local, el territori, els municipis, i les necessitats de les petites i mitjanes empreses.
Segons l’EAPB, la crisi ha posat de manifest que els països i regions que no tenien bancs públics d’inversió i de foment han estat incapaços, sense ajuda de tercers, de bastir amb la celeritat deguda una estructura de promoció financera suficient per fer front als esdeveniments. En aquest sentit, l’Associació reclama la necessitat que aquest tipus d’institucions de promoció financera existeixin de forma permanent i la seva importància a l’hora de recolzar la inversió privada en l’actual període d’embranzida econòmica.
Durant la jornada celebrada avui ha Barcelona s’ha posat de manifest que en els darrers anys s’han creat un gran nombre d’aquests tipus d’entitats a països que fins ara no en tenien. Aquest és el cas, per exemple, del Regne Unit amb el British Business Bank, l’Estrategic Banking Corporation of Ireland (SBCI) a Irlanda, o el Banque Publique d’Investissement (BPI) i la Société de financement local et des exportations (SFIL) a França. Grècia, Malta, Romania i diverses regions d’Itàlia també preveuen fundar nous bancs públics.
Carreras i Restoy inauguren el congrés
El secretari general d’Economia i Coneixement de la Generalitat, Albert Carreras, i el subgovernador del Banc d’Espanya, Fernando Restoy, han obert la jornada, després de les paraules de benvinguda del conseller delegat de l’ICF, Josep Ramon Sanromà. Carreras ha destacat que “després de la crisi dels darrers anys podem posar la maquinària en marxa” per oferir més productes de finançament a través de l’ICF, “amb l’objectiu que augmenti la demanda i canviï el panorama empresarial”. Carreras ha afegit que les actuacions dels reguladors europeus han permès augmentar la liquiditat en mans dels mercats, “però amb una normativa molt més estricta que mai” per evitar que es tornin a generar bombolles”. El secretari general també ha repassat l’activitat de l’ICF ,que enguany celebra 30 anys, i ha destacat l’esforç realitzat “per compensar els problemes de finançament dels darrers anys i realitzar una tasca contracíclica” durant la recent crisi.
Per la seva banda, Fernando Restoy ha centrat la seva intervenció en repassar l’evolució de la demanda de crèdit des de l’esclat de la crisi el 2007, que en el cas de les llars espanyoles es va reduir en un 80%, un 20% més que la mitjana europea. La contracció en el cas de les pimes va ser encara més elevada, convertint-se en el segment de la xarxa empresarial que ha patit més la falta de finançament. Restoy ha parlat de la importància dels bancs públics d’inversió, “tenint en compte que des de 2013 les pimes han millorat el seu accés al crèdit”. Tot i amb això, el subgovernador ha insistit en la necessitat de mantenir el ritme de reformes per consolidar la feina feta i “reduir la volatilitat dels cicles econòmics i financers”. Per aconseguir-ho, ha remarcat que el Banc d’Espanya “està treballant en una circular per millorar els sistemes de concessió de crèdit a les pimes viables”.
El rol de la banca pública, el BEI i la seva participació en el Pla Juncker
Aquest matí els participats en la jornada també han valorat el reconeixement de la Comissió Europea vers el paper de la banca pública en la promoció de la mobilització del finançament privat. La CE destaca sobre tot l’arrelament d’aquestes entitats en les seves regions, el coneixement de l’economia local, i del territori, els municipis i les pimes. La participació dels National/Regional Promotional Banks (NPBs) al denominat Pla Juncker (Pla d’Inversions per a Europa) n’és un bon exemple. El 25 de juny el Parlament europeu va aprovar la constitució del Fons Europeu per a Inversions Estratègiques (FEIE), que forma part del pla per mobilitzar més de 315.000 milions d’euros en projectes públics i privats, amb l’objectiu d’afermar la competitivitat a llarg termini a través de projectes que difícilment trobarien finançament privat directe.
A la Jornada s’ha recordat que el Banc Europeu d’Inversions (BEI) es convertirà en el pilar central del Pla Juncker, que s’ha d’implementar durant els propers mesos. D’aquesta forma, el BEI ha d’aportar valor afegit i garanties als projectes que segurament no es cobririen sense el FEIE. Sense voler intervenir i dirigir la realitat econòmica, els bancs públics d’inversió/foment són instruments de política pública, i donen suport als objectius econòmics de les administracions. Es tracta de mitigar en la mesura del possible les limitacions del mercat financer privat en productes com préstecs de circulant, avals de préstecs per a pimes, préstecs globals per a bancs associats, instruments de capital i contra-garanties. Totes aquestes figures financeres serveixen per impulsar diferents tipus de projectes:
- Inversió en el desenvolupament d’infraestructures de transport o d’energia.
- Expansió de les energies renovables i de l’eficiència energètica.
- Desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació, d’infraestructures digitals, de telecomunicació, de xarxes de banda ampla, inversió en innovació, investigació i desenvolupament, inversió en educació, formació i dots d’emprenedoria, inversió en indústries culturals i creatives.
- Inversió en projectes i infraestructures en l’àmbit de la protecció mediambiental.
- Suport financer, inclosa la provisió de finançament de circulant per a pimes, start-ups, spin-offs i empreses de petita i/o mitjana capitalització
- Altres àrees amb fallades de mercat o buits considerables.
Cooperació amb bancs privats per aconseguir un efecte multiplicador
Els bancs públics d’inversió/foment es financen majoritàriament als mercats de capital, tot i que en molts casos també poden disposar de fons públics europeus o nacionals per a programes de desenvolupament. El seu principal objectiu és ajudar a estabilitzar el desenvolupament sostenible de l’economia i la societat, alhora que incrementen la capacitat potencial de creixement de les economies en les quals participen. En particular, aquest tipus d’entitats exerceixen un paper força actiu a l’hora de finançar certes àrees a les que s’adrecen polítiques de desenvolupament regionals, nacionals o europees.
A diferència de la banca privada, la pública no opera d’acord amb els principis lucratius d’optimització de beneficis i pot invertir a més llarg termini. D’aquesta manera permet que es duguin a terme projectes d’inversió indispensables. A més, involucren actors del sector financer privat –a partir de la coinversió, la mediació o la creació de consorcis financers per participar en operacions sindicades-, que poden augmentar l’eficiència de la despesa pública, tot aconseguint un efecte multiplicador.
Pel que fa al seu ventall de productes, els bancs públics i de foment ofereixen un conjunt establert d’instruments que van des de préstecs per a inversió i circulant, avals per a petites i mitjanes empreses, préstecs globals per a bancs associats, instruments de capital i contra-garanties, entre d’altres.
La regulació europea i el marc legal
Un altre dels temes que s’ha posat sobre la taula durant aquesta conferència és el marc legal pel qual es regeixen aquest tipus d’entitats. Segons l’EAPB, les seves entitats s’haurien de guiar principalment pels requisits i supervisions nacionals i per la legislació europea fins al punt que determinin les autoritats nacionals, sempre depenent de les característiques específiques de cada una de les institucions. L’Associació però ha alertat que és possible que qualsevol regulació europea que intenti trobar una solució genèrica i estandarditzada per a totes les entitats, acabi comprometent la capacitat d’aquestes institucions per complir amb els seus objectius específics de desenvolupament.
L’Associació insisteix que si bé els bancs públics de foment segueixen les normes de mercat, també han d’operar d’acord amb els principis públics.
EAPB
La European Association of Public Banks (EAPB), fundada l’any 2000 i amb seu a Brussel·les (Bèlgica), agrupa i representa prop d’un centenar de bancs, entitats financeres i associacions de bancs públics de 17 països d’arreu d’Europa: Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Holanda, Noruega, Polònia, Eslovènia, Espanya, Suècia i Macedònia.
Aquests bancs i entitats financeres públiques sumen uns actius globals de més de 3,5 bilions d’euros, 190.000 empleats i tenen una quota de mercat propera al 15% a nivell europeu.
L’EAPB és una de les quatre principals associacions del sector bancari a nivell europeu, juntament amb l’European Banking Federation (EBF), l‘European Association of Cooperative Banks (EACB) i l’European Savings Banks Group (ESBG).
ICF
L'Institut Català de Finances (ICF) és una entitat financera pública, fundada l'any 1985 per la Generalitat de Catalunya. La missió de l'ICF és impulsar i facilitar l'accés al finançament al teixit empresarial de Catalunya, per tal de contribuir al creixement de l'economia catalana, actuant com a complement del sector financer privat. Ofereix a les empreses diversos productes i serveis vinculats al finançament empresarial, centrats en l'activitat creditícia i en la de capital risc.
L'ICF, que enguany celebra el seu 30è aniversari, és membre de l'Associació Europea de Bancs Públics (EAPB) des del 2014.
1