- El potent anticicló que afecta Catalunya ha provocat moltes boires a les zones baixes i ambient més propi de l’estiu a l’alta muntanya
- A les cotes mitjanes i altes del Pirineu feia com a mínim 18 anys que la temperatura no era tan alta en un mes de novembre
Descripció de l’episodi
El potent anticicló càlid que afecta Catalunya des de fa una setmana està provocant un temps marcat per la inversió tèrmica, amb boires a molts sectors de l’interior i del litoral i prelitoral, i una temperatura excepcionalment alta per l’època a les zones de muntanya.
La situació es va iniciar el divendres 6 de novembre, quan una marcada dorsal anticiclònica orientada de sud-oest a nord-est va començar a abraçar el Principat, coincidint amb l’augment de la pressió atmosfèrica en superfície i una pujada progressiva de la temperatura.
La situació sinòptica es veu perfectament representada als mapes següents, corresponents a l’anàlisi del model IFS del dilluns 9 de novembre a les 12 UTC. El de l’esquerra mostra la pressió atmosfèrica en superfície, amb valors màxims d’entre 1.032 i 1.034 hPa. Feia més de 15 anys, des de finals de novembre de 1999, que a Catalunya no es registrava una pressió tan alta en un mes de novembre, i en alguns punts del país cal retrocedir fins el 6 de novembre de 1992.

A la dreta, la topografia de 500 hPa (uns 5.500 metres d’altura) mostra el bloqueig anticiclònic abraçant l’oest del continent i bona part de l’Atlàntic.
La gran anomalia de temperatura registrada a les zones de muntanya al llarg d’aquesta setmana s’explica per la presència d’una massa d’aire excepcionalment càlida i persistent. Als nivells de referència de 700 hPa i 850 hPa, corresponents respectivament a uns 3.000 m i 1.500 m d’altura, la temperatura hi ha assolit valors d’estiu al llarg de l’episodi. Els mapes següents mostren l’anàlisi del model IFS corresponent al dimecres 11 de novembre a les 00h UTC als nivells de 850 hPa (esquerra) i 700 hPa (dreta), just el dia en què es va assolir el màxim de temperatura a 850 hPa i, en conseqüència, un major nombre d’estacions van registrar els valors màxims de l’episodi.
A banda de reflectir la situació anticiclònica als diversos nivells, els mapes mostren el màxim de temperatura just sobre la península Ibèrica, amb valors de més de 16 ºC a 850 hPa i superiors als 8 ºC a 700 hPa, condicions pròpies dels mesos estiuencs.

Dades de radiosondatge
Les dades de l’estació de radiosondatge de Barcelona gestionada per l'SMC permeten veure l’evolució de la temperatura sobre la vertical de la ciutat al llarg de l’episodi (dos cops al dia, a les 00h i 12h UTC) i comparar-la amb els valors mitjans climàtics.
S’han escollit els nivells de 700 hPa i 850 hPa, corresponents a uns 3.000 i 1.500 m d’altura, que és on s’estan registrant les anomalies de temperatura més importants. La gràfica següent mostra l’evolució de la temperatura als dos nivells des del dia 1 de novembre i fins a la matinada del dia 13. La línia contínua correspon a la temperatura mesurada pel radiosondatge de Barcelona, mentre que la discontínua mostra la mitjana climàtica (1997-2014) d’aquesta època de l’any:

La temperatura d’ambdós nivells va ser molt semblant a la normal per l’època durant els 4 primers dies del mes, coincidint amb l’episodi de pluja general i abundant del dia 1 al 3. A partir de llavors, l’augment va ser molt marcat, sobretot a 700 hPa, on la temperatura ja fa 6 dies que se situa més de 8 ºC per sobre de la mitjana dels últims 18 anys per aquestes dates. Al llarg de l’episodi, el radiosondatge de Barcelona ha registrat la temperatura més alta en un mes de novembre als dos nivells:
- A 700 hPa (uns 3.000 m d’altura), la temperatura del dilluns 9 a les 12h va ser de 9,4 ºC. És el valor més alt de la sèrie (1997-2015) en un mes de novembre, superant els 8,8 ºC del 16 de novembre de 2009 a les 12h i situant-se prop de 12 ºC per sobre de la mitjana.
- A 850 hPa (uns 1.500 m d’altura), la temperatura del dimecres 11 a les 00h UTC va ser de 17,8 ºC. És també el valor la més alt de la sèrie (1997-2015) en un mes de novembre, superant els 17,0 ºC del 16 de novembre de 2009 a les 12h UTC i situant-se més d’11 ºC per sobre de la mitjana.
Rècords de temperatura màxima
La massa d’aire tan excepcionalment càlid entre els 1.000 i els 3.000 m ha fet que 23 de les 130 estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) amb sèries de més de 10 anys de dades hagin igualat o superat la seva temperatura màxima absoluta en un mes de novembre entre el dissabte 7 i el dijous 11, tal com es pot veure a la taula següent:

Es tracta bàsicament d’estacions situades a cotes mitjanes i altes del Pirineu i Prepirineu, amb algunes excepcions a l’interior i dues estacions del Baix Empordà (la Bisbal d’Empordà i la Tallada d’Empordà), com a conseqüència de la pujada sobtada de la temperatura del dimarts 10 a les comarques del nord-est. S’indica en negreta la Tallada d’Empordà, única estació de la taula amb una sèrie de més de 20 anys.
La majoria d’estacions d’alta muntanya del Pirineu, situades aproximadament entre els 2.000 i els 2.500 m i amb sèries de fins a 18 anys de dades, han superat l’anterior rècord diversos dies consecutius i fent-ho finalment per una diferència d’entre 3 i 6 ºC respecte la màxima absoluta de novembre que havien registrat fins enguany. De fet, a 6 d’aquestes estacions s’ha igualat o superat per algunes dècimes fins i tot la màxima absoluta del mes d’octubre. És el cas de Boí (2.535 m), Cadí Nord (2.143 m), Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m), Espot (2.519 m) i Salòria (2.451 m).
En canvi, la inversió tèrmica ha fet que a nivell baixos la temperatura no fos, ni molt menys, excepcionalment alta. Així, si bé arreu del país s’han registrat temperatures superiors a les normals per l’època, en general no s’han superat rècords de temperatura màxima o mínima en un mes de novembre.
Com a curiositat, cal assenyalar que els dies 8 i 12 de novembre l’estació de Vielha (la Val d’Aran) ha registrat la temperatura màxima més alta de tota la XEMA (24,2 i 24,0 ºC, respectivament), fet poc habitual però amb alguns precedents, essent el més recent del 8 de novembre de 2012.
Rècords de temperatura mínima
Al llarg de l’episodi la temperatura nocturna també ha estat molt alta a les cotes mitjanes i altes del Pirineu i del Prepirineu, fins al punt que 17 de les 130 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades han mesurat la temperatura mínima diària més alta de la seva sèrie en un mes de novembre:

Al fons de la majoria de valls del Pirineu, la la inversió tèrmica ha fet que la temperatura fos molt més baixa, amb algunes diferències molt importants. N’és un exemple paradigmàtic el cas de la Cerdanya, on el dia 11 es va mesurar una temperatura mínima de -2,2 ºC a Das – Aeròdrom (1.097 m, fons de vall) i 11,0 ºC a Cadí Nord – Prat d’Aguiló (2.143 m).
Els mapes següents mostren la distribució de les estacions que han mesurat la màxima absoluta (esquerra) o la mínima més alta (dreta) en un mes de novembre al llarg de l’episodi, situades bàsicament al Pirineu i Prepirineu:

Anomalia de temperatura mitjana
Més enllà dels rècords de temperatura màxima o mínima, una de les característiques principals de l’episodi està sent la persistència de valors molt elevats. El mapa següent mostra l’anomalia de la temperatura mitjana registrada a Catalunya entre el 6 i el 12 de novembre de 2015, en comparació amb la temperatura mitjana de les mateixes dates pels últims 10 anys:

S’hi observen anomalies de fins a més de +10 ºC a les cotes més altes del Pirineu, per sobre dels 2.000 metres d’altitud. En canvi, com a conseqüència de la inversió tèrmica, l’anomalia ha estat molt més moderada al fons de les valls, amb valors inferiors als +5 ºC. L’anomalia més petita, entre +1 i +3 ºC correspon a les comarques de ponent i a diversos sectors del litoral i del prelitoral, on la presència de boira ha mantingut la temperatura a ratlla. En canvi, als relleus més elevats del prelitoral també s’han mesurat anomalies importants, superiors als +5 ºC.
Boires i núvols baixos
La situació d’anticicló centrat a Catalunya, que implica vents dèbils o en calma i inversió tèrmica acusada, afavoreix la formació de boires i núvols baixos, especialment en aquesta època de l’any, quan la insolació és més dèbil. Al llarg de la setmana, les boires s’han presentat a diversos sectors del país, tant al litoral i prelitoral (situació més habitual a la primavera) com a la depressió Central (situació típicament hivernal i de finals de tardor), on han estat persistents. El fet que l’anticicló se situés sobre Catalunya just després d’un important episodi de pluja i sense la posterior i habitual entrada de vent més sec de component nord, ha pogut afavorir la formació i l’extensió i persistència de les boires.
Com a exemples, les dues imatges següents, corresponents a una combinació de canals del satèl·lit METEOSAT en les quals les boires i els núvols baixos es representen en groc intens, mostren la situació dels dies 8 i 10 de novembre a les hores centrals del dia. En el primer cas, les boires afectaven el litoral i prelitoral del Principat i de bona part de la Mediterrània occidental. Independentment, també s’havia format boira a la vall de l’Ebre. En canvi, el dia 10 no s’observa boira sobre el litoral del Principat, però la de la depressió Central, que abasta tota la vall de l’Ebre, va ser persistent durant tota la jornada.


Cal destacar que a les comarques del pla de Lleida avui divendres ja és el 5è dia consecutiu de boira persistent.
Predicció pels pròxims dies
La predicció pel cap de setmana continua marcada per la persistència de la situació anticiclònica. Predominarà el cel serè o poc ennuvolat, amb algun interval de núvols baixos a punts del litoral sud i del vessant nord del Pirineu a primeres hores de dissabte. A banda, els bancs de boira seran freqüents a la depressió Central i localment seran persistents, sobretot dissabte a ponent. Les temperatures mínimes seran semblants o lleugerament més baixes i les màximes seran lleugerament més baixes dissabte, tot i que tornaran a enlairar-se diumenge.
Més informació a www.meteo.cat a les xarxes socials facebook.com/meteocat i @meteocat
13 de novembre 2015
10