El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, han signat aquest dimecres un protocol per impulsar l’execució dels nous accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona, juntament amb la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font, el president de Ports de l’Estat, Francisco Toledo, i la presidenta de l’ADIF, Isabel Pardo.

El protocol estableix les solucions per als accessos sud, ferroviari i viari per a millorar la connectivitat del port de Barcelona. Així mateix, dona impuls a la planificació del nus logístic de l’àrea de Barcelona, mitjançant la redacció dels estudis i projectes corresponents. L’Estat elaborarà diversos estudis i un projecte bàsic dels nous accessos sud, viari i ferroviari, a partir dels quals es formalitzaran els convenis necessaris pel que fa titularitat, finançament, tràmits, redacció de projectes constructius, execució d’obres i posterior administració o gestió de les infraestructures ferroviàries resultants.

Clau per al Corredor Mediterrani

El conseller s’ha adreçat al ministre per recordar-li que “aquest no és el primer acord per als accessos viaris i ferroviaris al Port; exigim que sigui el definitiu”, i que “a Catalunya fa massa temps que convivim amb la manca d’inversions provocada pel dèficit fiscal, pel decalatge entre el que es pressuposta i es liquida per part de l’Estat o pels incompliments de la Disposició Addicional Tercera”. “Hi convivim”, ha explicat, “i malgrat aquestes dificultats, l’enorme força emprenedora del nostre teixit empresarial ens impulsa”.

Calvet ha volgut emfasitzar la importància estratègica d’aquestes infraestructures, ja que “estem parlant del Corredor Mediterrani, que no és un capritx, sinó una exigència bàsica de competitivitat de l’economia catalana, i de tot el llevant de la península Ibèrica, el pes crític del qual no s’ha entès o no s’ha volgut entendre durant molts i molts anys”.

Els fons de reconstrucció

“Tot i que avui es fa un pas més, que aplaudim i ens n’alegrem, no caurem en el cofoisme, cal fer encara molts més passos i fer-los molt més ràpid”, ha sentenciat el conseller, mentre defensava la necessitat de tenir un port robust, competitiu i “amb possibilitats i ganes de plantar cara als ports del nord d’Europa”, amb un increment de la quota modal ferroviària que “permetrà un transvasament de la carretera al tren, amb el que podrem estalviar un 65% de les emissions de CO₂”, afrontant l’actual emergència climàtica.

Finalment, el titular de Territori i Sostenibilitat ha parlat de reprendre “l’agenda consensuada” i ha reclamat al ministre que Catalunya participi en la distribució dels fons de reconstrucció europeus, i ha exposat que “demostrarem una vegada més que més enllà de les diferències polítiques, que en tenim i que també cal abordar, sabem posar l’interès col·lectiu al centre, en un moment d’urgència per la COVID-19, i sabem crear condicions per a l’acord i la col·laboració institucional”.

Les actuacions acordades

El protocol signat avui inclou actuacions en els accessos sud al Port i en el nus logístic de l’àrea de Barcelona:

Accessos sud al Port

• Nou corredor exclusiu per a mercaderies de via doble d’ample mixt (ibèric i estàndard) entre la bifurcació al sud del nus de Bellvitge i la platja de vies de recepció i expedició de Nou Llobregat (infraestructura a executar per part del Port de Barcelona), incloses les instal·lacions corresponents d’electrificació, control i comandament i senyalització.
• Ramal de connexió en ample mixt del nou accés ferroviari amb la terminal de Can Tunis, i la adequació d’aquesta a l’ample estàndard, així com les instal·lacions necessàries. L’adaptació de les vies d’aquesta terminal suposarà la possibilitat de circulacions també en ample estàndard entre els actuals accessos sud per carrer 4 i nord a través d’aquesta terminal. Així mateix, inclou l’execució de dues grans terminals a l’antiga llera del riu.
• Accés viari des de la B-10, a uns 800 metres de l’enllaç de Cornellà fins al nus nord a l’entrada al port. S’analitzarà la possibilitat d’ubicar un enllaç complet a la zona intermitja de l’antic tram final del riu Llobregat, destinat al trànsit de vehicles pesants amb origen o destinació al complex logísticoportuari adjacent.

Nus logístic de l’àrea de Barcelona

El nou protocol proposa l’elaboració dels estudis necessaris per a la planificació i gestió col·legiada de les terminals ferroviàries del nus logístic de l’àrea de Barcelona, tot analitzant l’opció tècnica, econòmica i jurídica més òptima. El document planteja que aquest nus estigui conformat per les terminals intermodals i logístiques del Vallès (la Llagosta) i del Prat (Can Tunis i ZAL-Prat), i la terminal dedicada a serveis d’autopista ferroviària, així com per altres terminals ferroviàries d’interès general, existents o previstes, intermodals o amb serveis d’autopista ferroviària, a l’àrea metropolitana de Barcelona i del Vallès.

El protocol proposa que el conveni de planificació de noves terminals intermodals i serveis d’autopista ferroviària inclogui la definició infraestructural i el model de participació i gestió de l’Adif, l’APB i l’AGC.

En concret:

• Per a la terminal de la Llagosta: es preveu una nova terminal a les instal·lacions actuals d’Adif i inclou el trasllat de la terminal de Granollers, amb un model de gestió amb participació del Port de Barcelona i la Generalitat.

 

• Per a les terminals de Can Tunis i ZAL Prat: es planteja que la terminal de Morrot es traslladi a la de Can Tunis o a l’antiga llera del riu amb gestió de la nova terminal intermodal per part d’Adif o amb cogestió Adif-Port de Barcelona. També es proposa l’adequació de vies de la terminal de Can Tunis a l’ample estàndard.
• Per a la terminal dedicada a serveis d’autopista ferroviària: de titularitat del Port de Barcelona, amb model de participació i gestió de l’Adif, el Port i la Generalitat, així com col·laboració privada.

L’autopista ferroviària

El Departament de Territori i Sostenibilitat i el Port de Barcelona estan treballant en la definició als terrenys de l’antiga llera del riu Llobregat d’una terminal d’autopista ferroviària, que constitueix un servei de transport combinat ferrocarril-carretera, en què a l’itinerari ferroviari els camions viatgen sense conductor. El Departament, mitjançant l’empresa pública CIMALSA, té subscrit un acord de col·laboració amb l’empresa VIIA per a la construcció i l’explotació d’aquesta terminal, amb un pressupost estimat de 36 MEUR.