El Parc Natural de Cap de Creus ha acollit el 17 i 18 d’octubre la cinquena edició del Cap de Creus Autumn Weekend (CCAW), un esdeveniment que reuneix des del 2015, persones expertes i voluntàries vinculades al món de l’ornitologia, per participar en l’estudi de la migració d’aus al continent europeu. Amb el suport de l’Institut Català d’Ornitologia, enguany hi han participat més d’una trentena de persones d’arreu de Catalunya, i també de Menorca i Suècia. Han pogut anellar 1.595 exemplars de 33 espècies diferents, la qual cosa suposa més de 1.000 aus més que el 2019, quan es van anellar 562 ocells de 27 espècies.

 

La trobada s’ha celebrat extremant les precaucions, i seguint les mesures de seguretat derivades de la COVID-19. De fet, les activitats d’educació ambiental que habitualment se celebren amb motiu d’aquest esdeveniment, com ara els guiatges als punts d’anellament per a conèixer aquesta activitat científica finalment es van anul·lar.

 

La prospecció s’ha dut a terme en sis localitats diferents dins del Parc Natural de Cap de Creus. En concret, a mas de Rabassers de Dalt, mas Rabassers de Baix, embassament de Rabassers, vall de Montjoi, vall de Jóncols, i olivars de Roses. Ha permès obtenir dades biomètriques i fenològiques que complementen el coneixement dels ocells en aquest espai natural.

 

Per nombre, les espècies més anellades han estat el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), amb 661 exemplars, el tallarol capnegre, (Sylvia melanocephala), amb 431, i el pit-roig (Erithacus rubecula), amb 332. A més, per primer cop, s’ha aconseguit anellar al parc un becadell comú (Gallinago gallinago) i dos colltorts (Jynx torquilla), que no pertanyen a la família dels passeriformes, i també un pardal roquer (Petronia petronia). El becadell és poc comú al parc, mentre que el colltort és migrador i normalment en aquesta època ja no es deixen veure per la zona. Pel que fa al pardal roquer, cada vegada ésnhj. més escàs.

 

 

Del total, s’han anellat diversos exemplars que ja s’havien anellat els anys anteriors a la mateixa zona, la qual cosa mostra la seva predilecció per aquest espai. També dos tallarols de casquet amb anelles de Bèlgica i de la República Txeca, d’on possiblement són originaris.

 

 

Pel que fa a les espècies migradores de llarga distància, que hivernen al sud del Sàhara, s’ha anellat un rossinyol comú (Luscinia megarhynchos), quatre cotxes cua-roges (Phoenicurus phoenicurus), una boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), tres tallarols grossos (Sylvia borin) i un mastegatatxes (Ficedula hypoleuca).

 

 

L’anàlisi estadística de les dades, que es durà a terme en els propers mesos, permetrà conèixer les característiques dels ocells en aquesta aturada i si hi ha diferències segons l’hàbitat que utilitzen. Aquest tipus d’activitats són molt importants a l’hora de fer seguiments científics  de manera continuada i periòdica al llarg dels anys. Permetrà a mig termini veure tendències en les poblacions  de les diferents espècies i també l’ús dels diferents espais estudiats.

Ratpenats orelluts a més zones humides del parc

 

L’estudi també ha permès capturar un ratpenat orellut gris o meridional (Plecotus austriacus) al mas de Rabassers de Baix. La principal colònia coneguda de l’espècie al parc natural se situa al monestir de Sant Pere de Rodes. En un seguiment realitzat fa uns anys es va poder constatar que normalment s’alimenten a la plana de l’Empordà seguint les taques arbrades que trobaven pel camí. La distància entre la zona de refugi i la zona d’alimentació mostra la importància que té el monestir per a aquesta espècie, i la manca de refugis adients més propers. Per això, el personal expert considera una troballa important la constatació que també l’espècie aprofita altres zones humides del parc, com l’embassament de Rabassers, per a alimentar-se.