Fòrum d'Estudis sobre la Joventut

El XXII Fòrum d'Estudis sobre la Joventut debat els efectes de la pandèmia i dona el tret de sortida cap el nou Pla Nacional de Joventut 2021-2030

Uns 400 professionals i joves analitzen avui i demà com la Covid-19 ha aguditzat la vulnerabilitat de la gent jove

query_builder   26 novembre 2020 11:02

event_note Nota de premsa

El XXII Fòrum d'Estudis sobre la Joventut debat els efectes de la pandèmia i dona el tret de sortida cap el nou Pla Nacional de Joventut 2021-2030

Uns 400 professionals i joves analitzen avui i demà com la Covid-19 ha aguditzat la vulnerabilitat de la gent jove

Laia Girós

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani; el regidor de Joventut, Festes i Tradicions de Lleida, Ignasi Amor, i la vicerectora de la Universitat de Lleida, Montserrat Rué, participen avui a les 16:00 hores l’acte institucional del XXIIè Fòrum d’Estudis sobre la Joventut, que per primera vegada se celebra de manera virtual tot i mantenir alguna activitat

a la ciutat de Lleida.

Amb el títol Cocreació, Drets i Projecte de Vida, el Fòrum organitzat per Joventut i la Universitat de Lleida amb el suport de Jovis (Grup de Recerca en Joventut, Societat i Comunicació de la UPF) analitza des d’aquest matí i fins demà al migdia els múltiples efectes de la pandèmia sobre la joventut catalana així com les diverses estratègies per situar les polítiques de joventut a primera línia, tant a curt com a mitjà termini, per tal de revertir l’agreujament de la situació de vulnerabilitat d’aquest segment de població.

En aquesta línia, gairebé 400 professionals de joventut, personal investigador, regidors/es, representants d’entitats i joves inscrits al Fòrum participen aquest matí en dues taules rodones virtuals sobre l'agudització de les dificultats dels i les joves per a emancipar-se (formació, treball, habitatge) i les possibles estratègies per capgirar la tendència des de les polítiques de joventut. I una altra taula sobre la necessitat que joves i administració habilitin un ecosistema favorable als processos de participació comunitaris i que atenguin les múltiples identitats juvenils.

A la tarda, el professor de Política Europea de la Joventut de la Univerisitat de Gal·les del Sud, Howard Williamson, pronunciarà la conferència marc “Youth policies for the XXI century”. I per demà, el Fòrum té previst debatre sobre la transformació digital, on s’exposaran quines intervencions públiques són més adequades a l’hora d’acompanyar els i les joves en l’ús de les TIC. En l’última taula rodona s’exposarà l’estigmatització que els mitjans de comunicació transmeten sovint sobre la gent jove i com, per contra, aquests mateixos medis solen invisibilitzar iniciatives socials i solidàries protagonitzades pels mateixos joves.

El Fòrum també ha programat per aquesta edició un espai inicial de debat sobre el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) 2021-2030. Aquesta prèvia significa el tret de sortida en l’elaboració del nou PNJCat, un document que també es debatrà i acordarà en els propers mesos amb múltiples agents implicats (organitzacions juvenils, institucions i joves) i que establirà el nou marc de referència de les polítiques públiques per a la població d’entre 16 i 29 anys durant la propera dècada.

Aquest procés de consens arribarà al seu punt més rellevant durant el Congrés de la Joventut de Catalunya que es farà el proper juny i, finalment, culminarà amb l’aprovació del PNJCat per decret de Govern en el decurs de l’any 2021, d’acord amb el que estableix la Llei 33/2010 de polítiques de joventut.

Tal com ha exposat aquest matí durant l’obertura del Fòrum la directora general de Joventut, Laia Girós, “tenim clara la diagnosi i ara necessitem que el Congrés de la Joventut i el Pla Nacional de Joventut sigui l’eina que a mitjà termini contribueixi a revertir les desigualtats i la vulnerabilitat de la joventut que la pandèmia ha agreujat”. Així mateix, ha afegit la directora general, el nou PNJCat “també  ha d'establir un nou contracte social cap a un model productiu menys agressiu amb les persones i el medi ambient i que aprofundeixi la governança democràtica de la nova societat virtual”. I ha afegit que aquest procés ha de ser cocreat entre institucions i joves: “per canviar el paradigma necessitem que el nou Pla el fem entre tots i totes, jovent organitzat i administració”.

De totes maneres, la responsable de Joventut ha remarcat que les diverses respostes del Govern a l’actual crisi social i econòmica que afecta de manera més directa la joventut no es poden fer esperar. Sobre aquest punt, Laia Girós ha anunciat que a mitjan desembre hi ha prevista l’aprovació del Pla d’Actuació de Joventut 2021. El pla inclourà el pressupost i les actuacions que impulsarà l’any vinent el Govern des dels diferents departaments per contribuir a la inclusió social, l’emancipació i l’apoderament de la gent jove en l’actual context.

En la mateixa línia, el director general de l’ACJ, Cesc Poch, ha advertit durant l’obertura del Fòrum que “els efectes de la pandèmia no han fet més que polaritzar la situació d’adversitat que ja vivien molts joves, tal com ens alerten diferents estudis”, en referència a informes com ara el recent “Joventut, Covid-19 i desigualtats”, elaborat per l’Observatori Català de la Joventut. “Cal un punt d’inflexió i redreçar la dinàmica que els allunya d’un futur engrescador i els aboca a situacions de vulnerabilitat que en molts casos els dificulta inserir-se socialment, els impedeix accedir a un habitatge o els nega unes perspectives laborals dignes a la vista”, ha remarcat Poch.

És previst que el nou PNJCat no només abordi els aspectes transversals que afecten la vida dels i les joves (educació, ocupació, habitatge, salut, inclusió, gènere o participació), sinó que també aprofundeixi en alguns àmbits que l'actual Pla no havia desenvolupat, com són la sostenibilitat i el canvi climàtic, l’enfocament de gènere i les desigualtats o la digitalització dels serveis.

 

Polítiques de joventut als Països Catalans

En un espai inèdit fins ara, el Fòrum ha programat per demà a les 12 hores una taula on els responsables de Joventut dels governs de Catalunya (Laia Girós i Cesc Poch), les Illes Balears (Marta Carrió i Sebastià Lliteres) i el País Valencià (Jesús Martí) compartiran experiències i estratègies polítiques.

Una taula que precedirà la cloenda del Fòrum a càrrec de la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, i la professora de la Universitat de Lleida, M. Àngels Cabasés.

 

Històric del Fòrum de la Joventut

Més de 1.500 persones i ponents de prestigi internacional -com són Michel Maffesoli o Saskia Sassen- han participat en les 21 edicions anteriors del Fòrum, en les quals s’han analitzat aspectes que afecten la vida de les persones joves des de diferents perspectives d’anàlisi.

La iniciativa d’organitzar el Fòrum va sorgir de l’impuls d’un grup de treball format per membres de la coordinació territorial de Joventut a Lleida i per professors de la UdL de diverses disciplines. D’aquest grup de treball també n’han sorgit diversos espais acadèmics d’estudis sobre la joventut.

Cesc Poch