La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha participat avui en l’acte institucional de recepció del fons documental Ricard Salvat i Ferré a l’Arxiu Nacional de Catalunya, en què també han pres part  la vídua de Ricard Salvat, Núria Golobardes, així com les seves tres filles, juntament amb el director de l’Arxiu Nacional, Francesc Balada.

La consellera Ponsa ha destacat el “gran valor del fons, reflex de l’evolució del nostre teatre durant cinquanta anys”. A més, Ponsa ha ressaltat que el país “tenia un deute amb Salvat, home de teatre, una persona d’una amplíssima cultura”. “El teatre català no es pot entendre sense la seva aportació”, ha afegit.

La consellera de Cultura ha agraït a la família de Salvat “l’acte de generositat i de responsabilitat de cedir els documents en comodat a l’Arxiu Nacional de Catalunya” i ha ressaltat que “aquest ingrés consolida, amplia i posa a l’abast de tothom” la seva obra. També ha destacat el “significat especial” de l’acte d’avui perquè “s’emmarca en els actes de celebració dels 40 anys del Nacional.

Creador de textos dramàtics, director d’escena, fundador d’escola, promotor, director de festivals i teòric universitari, Ricard Salvat i Ferré es considerat una figura clau del teatre català de la segona meitat del segle XX. La conservació i difusió del seu arxiu personal és un element molt rellevant per al coneixement del món dramàtic durant aquells anys. Des del moment del seu traspàs n’ha tingut consciència del seu valor i li ha dedicat una cura especial la seva família, a través de la Fundació Ricard Salvat, que l’ha conservat físicament a la seva seu, al cor del barri de Ciutat de Vella de Barcelona, ha impulsat la difusió del llegat i n’ha donat accés des del primer moment als investigadors interessats en el seu llegat.

L’arxiu de Ricard Salvat ocupa aproximadament 90 metres de documentació (209 caixes de trasllat), que són el fidel reflex de la seva activitat increïblement prolífica durant més de mig segle, entre 1953 i 2009, encara que també l’integren materials des dels anys quaranta. D’una banda, inclou la documentació pròpia generada com a director d’escena, autor, productor, empresari, actor, catedràtic universitari, conferenciant i director de festivals; de l’altra, l’aplegada com a estudiós del teatre, l’estudi d’obra aliena o com a assistent a molt diversos congressos i festivals d’arreu del món. L’extraordinari interès del fons, doncs, s’explica no només pel tan notable valor de la seva activitat pròpia, sinó també per l’enorme volum i qualitat de la informació acumulada sobre espectacles produïts a Catalunya, arreu d’Europa i del món.

El fons va ingressar a l’Arxiu Nacional de Catalunya a principis de setembre. Durant les darreres setmanes, ha començat a ser objecte de classificació i descripció amb l’objectiu que la seva cessió en comodat a la Generalitat de Catalunya pugui completar-se jurídicament i, alhora, que sigui plenament accessible als usuaris i persones interessades el més aviat possible.