roda de premsa

Treball, Afers Socials i Famílies presenta les recomanacions pel futur model de l'autonomia i l'atenció a les persones

query_builder   17 desembre 2020 13:55

event_note Nota de premsa

Treball, Afers Socials i Famílies presenta les recomanacions pel futur model de l'autonomia i l'atenció a les persones

El conseller El Homrani ha presentat el resultat de l’encàrrec que el Departament va fer el juny a un grup de persones expertes per a revisar i repensar el sistema per adaptar-lo a les necessitats actuals i futures


L’equip d’experts i expertes aposta per un sistema articulat en una xarxa de serveis d’atenció domiciliària i de l'entorn comunitari, amb vocació de ser universal, de qualitat, flexible, efectiu, sostenible, eficient i centrat en la persona i les seves decisions

roda de premsa experts

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha presentat aquest matí les conclusions de la taula d’experts a qui el Departament va encarregar el juny passat una revisió del sistema català d’autonomia i d’atenció a les persones que precisin suport de llarga durada en l’entorn comunitari a Catalunya. En el marc d’aquest espai de reflexió, s’ha concretat un nou model que dibuixa les línies mestres a seguir i contribuirà a definir i coordinar les polítiques públiques en aquesta direcció.

Durant el treball d’aquests sis mesos, la taula ha analitzat la situació actual, els reptes immediats i de futur, així com altres models europeus i els canvis socials que es produiran en els propers anys. També s’ha dut a terme una enquesta en què han participat 400 persones i grups focals amb familiars, professionals de serveis socials, de salut, del tercer sector i d’altres agents socials. Fruit d’aquesta diagnosi conjunta, la taula ha dissenyat un full de ruta que impulsi un nou paradigma de l’atenció de llarga durada entre 2021 i 2027.

En el decurs de la seva intervenció, el conseller ha destacat que l’objectiu és “impulsar una atenció flexible, on l’administració s’adapti a la persona i no a l’inrevés. Cal una mirada més preventiva, més proactiva i menys pal·liativa. La residència no desapareixerà, però no pot ser l’eix central del sistema”. Segons El Homrani, “això significa necessàriament invertir en atenció al domicili i a l’entorn comunitari, en tecnologies de suport i cura i en un sistema de salut i social integrat en aquest àmbit”.

“És una obligació d’aquest Govern i també una necessitat davant l’evolució de la piràmide poblacional dels propers anys. Cal repensar el model perquè amb l’actual no serem capaços de donar resposta al repte que suposarà l’increment de persones en situació de dependència”, ha conclòs el conseller.

Un dels punts de partida de l’encàrrec era repensar el sistema prioritzant que la persona atesa pugui decidir on i com vol viure en cada moment, segons les seves necessitats i intensitat de suport. En aquest sentit, s’aposta per un sistema menys compartimentat, centrat en la prevenció, capaç de posar en valor l’atenció domiciliària i comunitària i que eviti o endarrereixi en la mesura del possible la institucionalització. En definitiva, es considera indispensable superar el model actual, centrat principalment en la resposta residencial, i construir un sistema que asseguri un abordatge preventiu i d’intervenció proactiva integral, integrada i amb diversitat de respostes, capaç d’atendre les persones al llarg del seu cicle vital.

Chakir El Homrani ha explicat que les recomanacions del document estan alineades amb diferents projectes que ja treballa el Departament, com és el cas del Pla Estratègic dels Serveis Socials 2021-2024, presentat la setmana passada i aprovat per unanimitat al Parlament; el Pla d’Atenció Integrada Social i Sanitària (conjuntament amb Salut); el programa de suport a la pròpia llar per a persones amb discapacitat o malaltia mental, i alguns pilots territorials per dissenyar plans d’envelliment kilòmetre zero.

El nou model s’haurà d’acompanyar d’un marc legislatiu, mitjançant una llei de promoció de l’autonomia i atenció de llarga durada, així com d’un sistema de governança compartida amb tots els agents implicats en forma d’Agència que en faci el disseny i el seguiment.

Comportarà també una redistribució dels fons actuals i un increment pressupostari capaç de d’implementar-lo i de donar resposta a les necessitats demogràfiques futures. Un dels propers passos serà precisament la valoració de l’impacte pressupostari i la concreció de professionals necessaris que es derivin de l’aplicació del futur model. En aquest sentit, el conseller ha deixat clar que “es tracta d’una transformació del sistema, per tant, necessita temps, anys, per implementar-se i, evidentment, necessita un important increment de recursos. Hem de ser honestos, però també clars: hem d’incrementar la capacitat com a Govern, però també cal una mirada conjunta de totes les administracions. No assolirem aquest repte si no ho fem possible entre tots des dels principis de col·laboració, coresponsabilitat, i subsidiarietat”.

Una societat cuidadora

Davant la demografia existent (augment de l'esperança de vida, increment de les persones que viuen soles, canvis en la xarxes familiars, etc.) el futur de les cures de llarga durada passa, segons la taula d’experts, per dues qüestions essencials: aplicar una mirada sistèmica i elevar les cures a prioritat màxima de la societat catalana, convertir-les en un eix vertebrador de la seva arquitectura social i institucional. Aquests reptes impliquen un abordatge ampli i multidisciplinar, atès que inclou sectors tan diversos com l’atenció social i sanitària, l’urbanisme, la formació, l’entorn comunitari o les solucions tecnològiques, entre d’altres.

La proposta elaborada per la taula, recull un centenar d’actuacions i n’estableix la prioritat d’implementació a curt termini (2021-2022), mig (2023-2024) i llarg termini (2025-2027). Aquestes actuacions s’estructuren en els eixos següents:

  1. Creixement i consolidació de l’atenció integrada a l'entorn domiciliari i comunitari

L’atenció al domicili és la gran aposta del nou model i és per això que cal concebre-la com un programa de país. Els ciutadans que ho necessitin hauran de disposar d’una atenció de qualitat al domicili que integri la cura directa, les tecnologies de suport, la teleassistència avançada, l’adaptació de la llar i el suport a les persones cuidadores. En l’àmbit domiciliari, es preveu un increment en la cobertura, tant pel que fa al nombre de persones que en el futur seran ateses a casa seva, com en la intensitat del suport que requereixin.

En els casos de més complexitat, s’elaborarà un pla conjunt amb salut per integrar l’atenció social i sanitària. Catalunya ja compta amb algunes experiències amb bons resultats pel que fa al redisseny de la integració de les atencions domiciliàries de salut i social des de la proximitat, que caldrà replicar i estendre arreu del territori.

També s’assenyala com a prioritari l’acompanyament a les famílies i persones cuidadores no professionals amb programes de suport per evitar la sobrecàrrega, així com l’increment dels serveis respir.

La innovació tecnològica i domòtica s’haurà d’incorporar definitivament en aquest canvi de model.

 

  1. Suport a plans i projectes de vida individualitzats mitjançant sistemes d’atenció flexibles

Els serveis seran més flexibles i s’adaptaran a l’evolució de les necessitats i del desig de les persones ateses. Per a fer-ho possible caldrà un accés ràpid i desburocratitzat i es reforçaran les eines que ajudin a les persones a viure a casa seva el màxim temps possible, si així ho desitgen.

Alguns exemples de serveis que es reforçaran, es dotaran de major partida pressupostària i incrementaran cobertura són:

  • Assistent personal
  • Programes de suport a la vida independent perquè les persones amb discapacitat funcional o problemes de salut mental puguin viure a casa seva
  • Evolució dels centres de dia cap a nous serveis diürns més preventius per avançar cap a centres comunitaris de promoció de l’autonomia.
  • Nou model de treball de suport per millorar la inclusió laboral i sociolaboral de les persones més vulnerables
  • Diferents opcions d’habitatges, més flexibles i oberts a la comunitat: llars compartides amb serveis comuns, co-habitatge

En l’àmbit residencial, s’aposta per articular unitats de convivència reduïdes, per fer reformes estructurals de les condicions materials i arquitectòniques que reforcin el model d’atenció centrat en la personal.

  1. Potenciar estratègia més preventiva i de foment de l’autonomia des d’una visió de comunitats inclusives

Seguint les recomanacions de l’OMS sobre la promoció de l'envelliment actiu, s’actuarà actualitzant i estenen arreu del territori els plans d’acció comunitària. Per això caldrà analitzar i valorar els recursos comunitaris existents  i com s’han d’adequar a les necessitats canviants de les persones al llarg del seu cicle vital.

Alhora caldrà implementar i reforçar els programes conjunts entre salut i educació pel foment d'hàbits de vida saludable dins l'àmbit escolar i del lleure, promocionant l’activitat física i l’esport accessible, amb programes adaptats a l'edat.

  1. Increment del finançament de l’atenció domiciliària i modificació del sistema de contractació cap a un finançament global únic per persona.

El grup d’experts i expertes recomana incrementar les intensitats d'atenció domiciliària i les cobertures d’aquest servei. Alhora caldrà un augment del finançament per tecnologies de suport i cura, així com per la teleassistència avançada i el productes de suport i teràpia ocupacional per millorar la independència de les persones en el seu dia a dia i facilitar l’activitat del entorn cuidador.

  1. Suport i reconeixement social i econòmic de les i els professionals i persones cuidadores no professionals.

Un dels aspectes clau en aquest eix és seguir treballant conjuntament amb el sector de les cures per a millorar les condicions laborals, reconeixement i formació de les professionals, així com de les persones cuidadores no professionals.

Sens dubte, l’aplicació del futur model precisarà de la creació de nous perfils professional que donin resposta al nou paradigma de la promoció de l’autonomia. És per això que la taula apunta, en l’àmbit formatiu, la necessitat potenciar la formació professional i continuada en aquest sector, tant per les treballadores com per a familiars que presten atenció a les cures de manera no professional.

  1. Reforç de la governança innovadora i transformadora per aconseguir l’atenció integrada.

En aquest àmbit les persones expertes assenyalen la necessitat d’una nova Llei Catalana de Promoció de l’Autonomia i d’Atenció de Llarga Durada i una revisió de la normativa relacionada capaç d’oferir un marc legal que doni suport a projectes de vida independent.

També proposen el desplegament d’una Agència integrada per la promoció de l’autonomia personal com instrument clau de governança, que permeti atendre la ciutadania de forma integrada entre salut i serveis socials per donar resposta a les seves necessitats d’atenció i cures.

  1. Una administració pública inclusiva, flexible i àgil.

Les conclusions de la taula remarquen la importància de construir una administració que doni suport a projectes vitals dinàmics i no es limiti a la prescripció de serveis estancs.

En aquesta línia, s’aposta per oferir una finestra única per accedir als diferents serveis de suport per a projectes de vida independent, amb mirada sistèmica i no fragmentada.

També es valora el disseny d’un nou sistema d’assignació de recursos socials, segons les necessitats i les preferències de l’usuari, on cada persona participi activament en la gestió del pressupost que li permeti assolir el màxim nivell d’autonomia possible, segons les seves necessitats de suport i desitjos.

 

Per últim, s’insta a la millora dels sistemes d’informació social i sanitària, la interoperabilitat i el repte de la gestió de la informació de las persones ateses.

 

  1. Prioritzar les intervencions de suport a l’autonomia en la infància i l’adolescència

La mirada en l’atenció a les persones ha de contemplar tot el cicle de vida. És per això que la taula posa l’accent en la detecció, valoració i atenció precoç en infants i adolescents que ho necessitin.

 

En aquest sentit, s’aposta pels suports precoços per la vida autònoma, des de l’etapa perinatal, articulant mesures d’atenció integrada amb els sistemes de salut, educatiu i social i serveis comunitaris, que garanteixin una continuïtat en el temps i entre els recursos. També per la creació d’un servei multidisciplinari post-atenció precoç, per l’infant que precisa suport a l’autonomia i atenció de llarga durada quan finalitza l’atenció al CDIAP (6 anys), i promoure l’existència del referent únic per la vida independent en la població jove que ho necessiti.

 

 

Podeu descarregar àudio i vídeo de la roda de premsa en aquest enllaç:

https://www.dropbox.com/sh/4f2aei2uwtuo12h/AACTGGy48mr3RUAHFqT_lxAna?dl=0

3  

Fitxers adjunts

Resum del document executiu de la taula d'experts

Resum del document executiu de la taula d'experts
PDF | 1009

Membres de la taula d'experts

Membres de la taula d'experts
PDF | 195

Infografia del futur model

Infografia del futur model
PDF | 743