La consellera Ponsa fa balanç dels darrers mesos al capdavant del Departament de Cultura

query_builder   18 desembre 2020 14:54

event_note Nota de premsa

La consellera Ponsa fa balanç dels darrers mesos al capdavant del Departament de Cultura

FOTO
  • Avui s’ha presentat el Cens d’Artistes de Catalunya, que permetrà avançar cap l’Estatut de l’Artista, la base per a les millores laborals dels professionals
  • La consellera ha destacat l’acord assolit a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya per arribar al 2% del pressupost en 4 anys
  • En aquests tres mesos s’han injectat ajudes per un valor per 51,2 milions d’euros extres, que ha suposat un increment del 18% del pressupost

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha retut avui comptes dels primers 100 dies al capdavant del Departament de Cultura, i ha fet un balanç en roda de premsa de les principals mesures i ajudes encetades per fer front a la pandèmia, així com línies de treball per seguir avançant en millores estructurals per al sector cultural. “És un deure de tot servei públic, i un acte de justícia i de transparència, retre comptes de la feina feta”, ha dit Ponsa. La consellera ha estat acompanyada del secretari general de Cultura, Lluís Baulenas.

A la roda de premsa hi ha assistit també l’actor Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, que ha fet el registre en el Cens d’Artistes de Catalunya, una eina llargament reivindicada pel sector que avui entra en funcionament. La consellera ha fet un agraïment especial als membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA), que han treballat conjuntament amb el Departament de Cultura perquè això sigui una realitat.

La consellera Ponsa ha afirmat que “el Cens d’Artistes és el primer pas per avançar cap a l’Estatut de l’Artista” i una de les mesures “per a l’abordatge dels dèficits estructurals del sector cultural”. En aquest sentit, la consellera ha recordat que cal una llei de la Cultura, un marc normatiu “per situar la cultura a l’alçada d’un país avançat”, i ha celebrat l’acord assolit per àmplia majoria a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya per arribar en un màxim de 4 anys al 2% del pressupost de Cultura. “Tenim quatre anys perquè la Cultura es situï en el lloc que li correspon”, ha manifestat Ponsa.

La consellera ha explicat que “la pandèmia ha posat de relleu les mancances estructurals del sector” i ha afirmat que “la política d’aliances amb el sector i amb el territori” és la línia a seguir. I ha detallat en quatre blocs les actuacions portades a terme des del Departament els darrers mesos:

  1. Pla de xoc per fer front a les conseqüències de la Covid-19
  2. Abordatge dels dèficits estructurals històrics del sector
  3. La cultura no s’atura
  4. Reptes de futur

 

Pla de xoc per fer front a les conseqüències de la Covid-19

 Injecció econòmica per estabilitzar el sector

Des del Departament de Cultura s’ha establert un pla de xoc per fer front a les conseqüències de la Covid-19 que ha permès injectar 51,2 Milions d’euros i que ha suposat un increment del 18% en el pressupost de Cultura.

Les principals línies han estat:

  • Per cancel·lació d’espectacles i activitats, adreçada a empreses, entitats i professionals: 748 sol·licituds.
  • Per cancel·lació específica de concerts i festivals de música, adreçat a empreses, entitats i professionals: 560 sol·licituds.
  • Per despeses estructurals i de funcionament d’empreses, entitats i equipaments participats de la Generalitat: 403 sol·licituds.
  • Per fer possible la formació del català en línia, a través del CNL: 417 PC i 129 línies mòbils.
  • Ajuts directes a professionals autònoms: 4.368 concedits.
  • Per a la programació estable d’entitats: 10 sol·licituds.
  • Préstecs ICF per liquiditat a la cultura: 262 sol·licituds (encara oberta)

El secretari general de Cultura, Lluís Baulenas, ha afirmat que “a l’octubre, vam fer un canvi rellevant a la política d’ajudes: de passives a actives”. “Sabem que el sector el que vol es treballar, i també sabem que hem de contribuir a garantir els drets culturals de la ciutadania”, per això es va obrir una línia per a la compensació a la reducció d’aforaments per a fer viable l’activitat, dirigida a empreses i entitats.


Campanyes d’incentivació del consum

  • Més Cultura. S’ha anat desplegant aquest mes de desembre en mitjans audiovisuals, radiofònics, digitals, escrits i publicitat exterior.
  • Suport econòmic a les campanyes d’entitats del sector.
  • Suport a la campanya de la Corporació Catalana de mitjans Audiovisuals. Una primera setmana al novembre, una altra al gener i una tercera a la primavera.

Cens d’equipaments culturals responsables
Dóna seguretat a receptors i prestigi a emissors. S’anirà desplegant perquè els equipaments culturals d’aquest país acreditin mesures de cultura inclusiva i universal per refermar els drets culturals de tothom. Actualment hi ha 94 sol·licituds.

Cultura respon
Es va posar en marxa un nou servei d’atenció per intensificar l’acompanyament durant la pandèmia. Només durant el mes de novembre, es van atendre un miler de consultes, principalment sobre les ajudes a professionals i, en segon lloc, relacionades amb la represa de l’activitat.


Abordatge dels dèficits estructurals històrics del sector

1. S’han posat les bases per a una futura Llei de la Cultura, a través de la Declaració de de la Cultura com a Bé Essencial, el passat 22 de setembre. Es tracta d’una declaració que ha de permetre desenvolupar un marc normatiu i comença a solidificar un marc de garanties per els drets culturals de la ciutadania

2.  Creació del Cens d’artistes de Catalunya. És el primer pas cap a l’Estatut de l’artista i, per tant, la base per a les millores laborals dels i les professionals. El Cens permetrà cartografiar la creació artística del país, és de caràcter electrònic i voluntari, i es podran inscriure aquells artistes que tenen la residència habitual a Catalunya, formació artística i experiència professional mínima d’un any, un nombre mínim d’hores contractades o manifestacions artístiques durant els últims tres anys i d’ingressos procedents de la seva activitat artística.

3. S’han posat les bases per a la millora del finançament de la cultura. Aquest mateix dilluns, a la Comissió de Cultura, s’ha aprovat per ampli consens una proposta de resolució per a què en un termini de 4 anys la cultura pugui assolir el 2% del pressupost.

4. Abordatge de la Llei de mecenatge a la Taula Interdepartamental de la Cultura recentment creada.


La cultura no s’atura: principals projectes en marxa

  1. Mancomunitat Cultural, un òrgan de coordinació i execució de projectes conjunt de la Generalitat i les 4 diputacions en l’àmbit cultural, amb projectes com el carnet cultural o el catàleg bibliotecari únic.

 

  1. S’ha ampliat i desenvolupat l’SPEEM – el Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals, amb canvis en els models de finançament que han passat a ser pluriennals, per tal de donar estabilitat a les programacions.

 

  1. S’han posat en marxa les Taules Territorials de Girona, Lleida i Tarragona, i s’han incrementat els finançaments als grans equipaments nacionals d’arts en viu, als quals s’han destinat més 83 Milions d’Euros, a banda dels ajuts extraordinaris que han rebut arran de la crisi de la Covid19.

 

  1. També s’ha impulsat el Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya, amb nous finançaments a 8 centres territorials i als ajuntaments per afavorir la seva programació, amb gairebé 3,5 Milions d’Euros.

 

  1. En aquest mateix àmbit, i en compliment del Pla Integral d’Arts Visuals, s’han adquirit obres d’art que s’han incorporat als fons d’art de la Generalitat per valor de 850.000 Euros

 

  1. En un altre àmbit, s’ha creat el Pla d’impuls al Circ, que ja compta amb la primera Producció Nacional de Circ tot just estrenada a Figueres, amb 485.000 Euros de pressupost.

 

  1. S’ha iniciat el treball del Pla d’Impuls a la Dansa.

 

  1. També s’ha aprovat el Pla de Museus de Catalunya, un pla estratègic amb horitzó 2030, amb actuacions ja concretades per als propers 2 anys.

 

  1. En procés de redacció el Pla d’Arxius i Gestió Documental, que incorpora la finalització de la Xarxa d’arxius comarcals.

 

  1. Pel que fa al Pla nacional d’adquisicions de béns culturals mobles, s’ha ampliat la col·lecció nacional amb 2.025 béns culturals.

 

  1. S’han creat noves aplicacions per a millor gestió i cerca dels inventaris de béns mobles, patrimoni arquitectònic i patrimoni arqueològic i paleontològic.

 

  1. S’ha creat una Plataforma de digitalització del patrimoni cultural amb 40 institucions vinculades.

 

  1. S’ha reimpulsat el Centre d’Arts Santa Mònica, amb la convocatòria d’una nova direcció i nou projecte que es resoldran en breu.

 

  1. S’ha seguit donant suport, via subvencions, a la creació de les arts en viu i a projectes artístics articuladors amb 12,5 Milions d’Euros.

 

  1. S’han convocat ajuts per inversions en equipaments culturals,

 

  1. S’han executat projectes i obres de millora en equipaments d’arts escèniques i biblioteques. En total, més de 9 Milions d’Euros.

 

  1. S’han ampliat les dotacions per al doblatge i la subtitulació en estrenes de llargmetratges a sales de cinema.

 

  1. S’ha creat una infraestructura tecnològica de veu per al català i un banc de dades lingüístiques digitals per a ús d’empreses, centres de recerca i administracions, entre d’altres.

 

  1. S’ha impulsat el programa Emmarca’t i 10 nou plans Ofercat per informar i promoure l’ús del català al comerç.

 

  1. Aquest any, malgrat la pandèmia, s’han format 2.700 parelles de voluntariat lingüístic.

 

  1. S’han incorporat noves terminologies en aranès al termcat i a la llengua de signes catalana.

 

  1. A les biblioteques, a banda de l’increment de les inversions, s’ha doblat el pressupost i incrementat el nombre d’activitats de foment de la lectura i de la cultura a les biblioteques municipals.

 

  1. S’han reforçat pressupostàriament les línies d’ajuts a escriptors, editorials, i a la promoció d’activitats de difusió literària.

 

  1. També s’han ampliat els programes Lletres en Viu i Lletres a les Aules amb una modalitat virtual de març a juny, la qual cosa ha permès generar un reservori de 400 vídeos de prescripció literària a càrrec dels propis autors.

 

  1. Actuacions de foment de la cultura a través de les Jornades de Marqueting Cultural, la campanya Fas 6 anys, el Camerino d’Escena 25, la Jornada de Música de Cambra, o el conveni amb la Xarxa Audiovisual Local.

 

  1. Activitat i aforament significatiu de la Filmoteca, malgrat la pandèmia.

 

  1. S’ha donat suport a mercats estratègics d’Arts Escèniques i Música: Música Viva a Vic, FiraTàrrega, Trapezi, Sismògraf, Mostra d’Igualada.

 

  1. S’ha impulsat el teixit musical català en viu a través del programa SALACAT i la Xarxa de Cases de Música.

 

  1. S’han consolidat festivals com So de Cobla, amb noves creacions i coproduccions, i s’ha fet el Primer congrés de música d’arrel.

 

  1. S’ha donat suport a les múltiples iniciatives de la gran xarxa d’associacionisme cultural d’aquest país que resisteix a la Covid amb valentia.

 

  1. S’ha donat suport a la programació d’artistes i produccions catalanes als principals Mercats Internacionals de cinema com Sitges, LucFesTaiwan i de música, com BIME.

 

  1. S’han promocionat els músics de Catalunya al festival Eurosonic i a la xarxa ETEP.

 

  1. El programa Shortcat s’ha situat com una referència internacional de la producció del curtmetratge català de qualitat.

 

  1. S’ha donat suport a la participació de la cultura popular en festivals internacionals.

 

  1. S’ha treballat en la visibilització del patrimoni festiu català a través de mitjans digitals.

 

  1. Vitalitat de la Xarxa Llull i impuls a la difusió digital a la cultura catalana en el món, a través de diferents iniciatives, com Paper Llull i Catalan Culture.

 

  1. S’ha dut a terme el Programa Música i Exili, amb actes i exposicions al voltant de Josep Carner i Robert Gerhard.

 

  1. Creixement sostingut de les traduccions de literatura catalana arreu del món.

 

Reptes de futur

El Departament de Cultura aposta per la cultura i la innovació. “És un binomi que va més junt del que sovint prodiguem”, ha dit el secretari general. Baulenas ha destacat el projecte encetat dilluns passat a Terrassa, “en una aliança institucional i empresarial perquè Catalunya esdevingui el motor de la innovació audiovisual i del videojoc del sud d’Europa” i ha avançat “una altra gran aliança institucional i acadèmica en un projecte sobre creativitat i tecnologia”, que es presentarà dilluns vinent.

El secretari general també ha explicat que “s’està treballant en un conveni marc amb tres departaments del Govern –Salut, Empresa i Coneixement i Cultura— per tal que la cultura ajudi i beneficiï a persones amb malalties mentals”. És una experiència que ja es comença a desenvolupar, i n’hi ha projectes amb l’Institut Català de la Salut, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic, l’Ajuntament de Vic i L’Auditori.