foto

La videoinstal·lació "Jo soc allò prohibit" d'Isaki Lacuesta arriba al Centre d'Arts Contemporànies de Vic

query_builder   20 gener 2021 15:42

event_note Nota de premsa

La videoinstal·lació "Jo soc allò prohibit" d'Isaki Lacuesta arriba al Centre d'Arts Contemporànies de Vic

  • Aquesta exposició va ser la guanyadora de la 5a edició del Premi de Videocreació, que impulsa el Departament de Cultura
  • Reflexiona sobre la censura i la prohibició d’imatges i idees a Espanya des del 1977 fins a l’actualitat
Fotografia de la presentació a l'Arts Santa Mònica, el 2019
Fotografia de la presentació a l'Arts Santa Mònica, el 2019

Demà dijous 21 de gener es podrà veure al Centre d’Arts Contemporànies de Vic (ACVIC) la instal·lació guanyadora de la 5a Edició del Premi de Videocreació, ”Jo soc allò prohibit”, d’Isaki Lacuesta. L’exposició es podrà visitar fins al 30 d’abril i anirà acompanyada de dues peces més de l’artista: “L’acusat: (un cas del sud)” i “El rito”.

“Jo soc allò prohibit”, reflexiona sobre la censura i la prohibició d’imatges i idees en la història d’Espanya des de 1977 –any de les primeres eleccions democràtiques-- fins a l’actualitat. Lacuesta parteix d’una premissa: “Tota societat es defineix a partir de l’autoimposició de límits. Som allò que delimiten les nostres prohibicions”.

Des d’aquesta perspectiva, Lacuesta proposa recórrer una cartografia de la prohibició i dels seus imaginaris a partir d’una cambra fosca, les parets exteriors de la qual són miralls. A l’interior, l’espectador accedirà a una extensa recopilació de materials prohibits a l’Estat espanyol al llarg dels darrers quaranta anys tals com cançons, pel·lícules, fotografies, articles, poemes, piulades i molts altres.

Les imatges prohibides fugiran de l’ull de l’espectador gràcies a un software que les farà saltar cada vegada que aquest intenti mirar-les. L’espectador quedarà confrontat a les imatges com Perseu davant la Medusa.

Com a banda sonora, l’espectador escoltarà el resultat de les respostes de diverses personalitats del món de la música davant la pregunta: “Podries cantar-me alguna cosa que no es pugui cantar a Espanya?”. Les respostes són de músics com: Pau Riba, Maria Arnal, Albert Pla, Maria Rodés, Santi Balmes o Refree, entre molts altres. 

Com a epíleg, la instal·lació oferirà un espai informatiu on els visitants podran accedir a entrevistes a l'advocat Benet Salellas, el periodista David Jiménez, l'artista i comissari Pedro G. Romero i el músic Albert Pla, que abordaran el tema de la censura en els seus camps professionals.

La peça es va inaugurar a Arts Santa Mònica al novembre de 2019 i també ha fet itinerància per Lo Pati - Centre d'Art de les Terres de l'Ebre.

“L’acusat: (un cas del sud)”

L’obra “L’acusat (un cas del sud) es va incloure en el marc de l’exposició “Les imatges Eco” (2019) d’Isaki Lacuesta a l’Arts Santa Mònica el 2019.

L’any 2017, Lacuesta es va instal·lar al El Rocío (Huelva) per fer el seguiment d'un cas de doble assassinat. Aquest escenari, El Rocío, és un espai insòlit, una vila de sorra amb aires de western a la vora del parc natural de Doñana, on tota l'existència gira al voltant de la Verge: com a gran centre de peregrinació marià del sud d'Espanya, s'hi arriben a aplegar prop d'un milió de persones. Una Meca catòlica.

Durant la investigació, Lacuesta es va adonar que la vida de l'únic acusat del cas i El Rocío compartien quatre punts cardinals: l'església, la cacera, el bar i la Guàrdia Civil. Quatre parets d'un món a cavall (a El Rocío tot és sempre «a cavall») entre l'imaginari tòpic d'una Espanya lorquiana i la resistència a la modernitat. D'aquest conflicte vàrem veure'n sorgir la síntesi nova dels pagesos i caçadors de classe mitjana i baixa votant l'extrema dreta. Després de passar més de tres anys empresonat a l'espera de judici, l'acusat del cas va ser declarat innocent. Per això, una vegada alliberat, l'acusat queda fora de quadre en aquesta instal·lació, envoltat -com el mateix espectador- per les quatre pantalles que retraten les quatre institucions d'un sud que no és extemporani, sinó la imatge més imprevisible i realista del nostre segle XXI.

 

“El rito”

 

L’obra “El rito” (2011), retrata amb vídeo la quotidianitat d’un escorxador a Salt, Girona. Les tècniques tradicionals de matança són complementades amb les pròpies de l'Islam. L’obra ens confronta amb les imatges de la nostra vida quotidiana que preferim no veure.

 

Durant la filmació, l’artista va saber per casualitat que un dels treballadors de l'escorxador era l'Imam d’una mesquita que havia estat acusat de promoure la Gihad. El vídeo planteja en quina mesura aquesta informació altera la nostra percepció de les imatges i la seva naturalesa, tot qüestionant els nostres prejudicis.

 

Activitats a l’ACVIC

En el marc de l'exposició s’han organitzat una sèrie d'activitats en col·laboració amb altres agents de la ciutat: Cineclub Vic, L’Atlàntida i Universitat de Vic. 

Dimarts 27 d’abril a les 18 h, Isaki Lacuesta farà una conferència a l’ACVIC i a les 20 h es projectarà el seu llargmetratge “Entre dos aguas” amb la presència de l’artista a L’Atlàntida (Sala 2 ).

Dijous 29 d’abril a les 20 h es projectaran diversos curtmetratges de Lacuesta també L’Atlàntida (Sala 2). 

Finalment, Divendres 30 d’abril a les 20 h hi haurà projeccions i música en directe amb Raül Refree i Isaki Lacuesta a L’Atlàntida (Sala 1).

 

 

Isaki Lacuesta (Girona, 1975)

 

Isaki Lacuesta és director de cinema, guionista, artista visual i creador transversal. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat el documental, el cinema de ficció, les videoinstal·lacions i els espectacles pluridisciplinaris. Pren el cinema i les arts com un mitjà d’experimentació infinit i treballa de manera habitual i intensament amb artistes d'altres camps creatius.

  

Les seves pel·lícules s'han projectat al MoMA, a l'Anthology Film Archives de Nova York, i li han dedicat retrospectives completes a la National Gallery of Art de Washington (2013), la Cinemateca Suïssa (2017), el Centre Pompidou (2018), la Filmoteca Española (2018) i la Filmoteca de Catalunya (2019), així com a festivals d'Itàlia, França, Alemanya o Colòmbia. El 2016 va ser un dels tres comissaris del pavelló català a la Biennal de Venècia d'arquitectura, on va presentar una gran videoinstal·lació.

 

Entre els seus llargmetratges destaquen "Entre dos aguas" i "Los pasos dobles", totes dues premiades amb la Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià. Ha estat guardonat amb els premis Gaudí a la millor pel·lícula en tres ocasions, el Premi RNE Sant Jordi de Cinematografia en dues, i amb el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya (2012).

L’any 2018, Lacuesta va guanyar la 5a Edició del Premi de Videocreació pel projecte “Jo soc allò prohibit”, que va prendre forma i es va inaugurar a Arts Santa Mònica el 2019.