Foto

La Xarxa europea per a la diversitat lingüística publica dos informes sobre els incompliments lingüístics de l'Estat davant la UE

query_builder   17 març 2021 17:20

event_note Nota de premsa

La Xarxa europea per a la diversitat lingüística publica dos informes sobre els incompliments lingüístics de l'Estat davant la UE

  • La consellera de Cultura intervé a la jornada de la NPLD on s’han presentat els informes impulsats per la Direcció General de Política Lingüística
FOTO

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, juntament amb la presidenta de la Network to Promote Linguistic Diversity (NPLD-- Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística), Agustina Vilaret, donen avui el tret de sortida a la jornada sobre diversitat lingüística a Europa, organitzada per la NPLD amb col·laboració amb el Departament de Cultura. A la trobada hi ha assistit també la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.

La consellera de Cultura ha reivindicat que la llengua catalana hauria de tenir reconeixement a Europa i, per això, “treballem perquè el català sigui llengua oficial a les institucions europees igual que ho haurien de ser les altres llengües minoritàries i sovint minoritzades”. Ponsa assegura que, malgrat que els acords en matèria de diversitat lingüística signats entre el Govern espanyol i les institucions són vinculants, “més enllà dels usos orals al Comitè de les Regions i al Consell de la Unió Europea, no hi ha més dades que en permetin avaluar els resultats”, la qual cosa indica que no s’està avançant en el camí cap al reconeixement de l’oficialitat del català a les institucions europees. És per aquest motiu que la consellera ha instat la presidència de la NPLD perquè presenti ambdós informes davant la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell d’Europa, per reclamar-los més suport i la concreció d’accions reals en suport de la llengua catalana.

Els informes Anàlisi dels acords de la UE amb Espanya i Regne Unit sobre l’ús de les llengües regionals o minoritàries i Accessibilitat als programes de la UE per part de les llengües regionals o minoritàries, elaborats per les investigadores de la Universitat de Barcelona, Eva Pons i Katharina Jiménez, i pel Centre Europeu de Recerca Mercator sobre Multilingüisme i Aprenentatge de Llengües, posen de manifest els incompliments reiterats per part del Govern espanyol dels acords per donar ús al català, gallec i èuscar a les institucions de la UE i la manca de dades sobre el suport financer a les llengües no oficials d’Europa.

Les dades s’han presentat avui a tots els membres de la xarxa NPLD, formada per 41 membres, 14 dels quals representen governs estatals o sub-estatals. Posteriorment, amb motiu del dia Dia Europeu de les Llengües, que se celebra el 26 de setembre, es presentaran els informes davant les institucions europees a Brussel·les, amb l’objectiu de donar a conèixer la manca de suport real i efectiu a les llengües pròpies i no oficials d’Europa i la necessitat d’adoptar una política lingüística europea inclusiva que integri la realitat lingüística territorial del continent.

Els informes neixen de la iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística, que va proposar a la xarxa NPLD la necessitat de conèixer, amb xifres i dades, la realitat de les llengües no oficials a Europa. Els dos documents han estat traduïts al català per Política Lingüística i es poden consultar al web de Llengua catalana, tant en la versió anglesa com en la catalana

La Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (NPLD) va ser creada l’any 2007 amb la finalitat d’influir en les polítiques lingüístiques de la Unió Europea relatives al reconeixement de les llengües dites regionals i minoritàries i a la gestió de la diversitat lingüística en el context d’Europa. Des de 2009, la Generalitat de Catalunya hi està adherida com a membre de ple dret.

Català, llengua d’Europa

Aconseguir que a Europa, el català sigui conegut com altres llengües de dimensions similars, amb el mateix tractament institucional, forma part d’una de les agendes polítiques del Departament de Cultura. El català, com a llengua mitjana, ha d’obtenir el reconeixement a les institucions europees i cal vetllar perquè els ciutadans puguin adreçar-se als organismes europeus en català i rebre-hi resposta.

2  

Fitxers adjunts

Informe --Anàlisi dels acords de la UE amb Espanya i Regne Unit sobre l'ús de les llengües regionals o minoritàries

Informe --Anàlisi dels acords de la UE amb Espanya i Regne Unit sobre l'ús de les llengües regionals o minoritàries
PDF | 1189

Informe --Accessibilitat als programes de la UE per part de les llengües regionals o minoritàries

Informe --Accessibilitat als programes de la UE per part de les llengües regionals o minoritàries
PDF | 2356