query_builder 6 abril 2021 09:43
event_note Nota de premsa
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha presentat davant del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte Demogràfic les seves aportacions al Pla per a la protecció del Delta de l’Ebre que ha elaborat l’Estat espanyol i sotmès a un període de consulta pública de dos mesos.
En la redacció hi han participat l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, l’Institut Cartogràgic i Geològic de Catalunya, el Servei del Litoral de la Subdirecció general de Costes i Acció Territorial (Direcció General de Polítiques de Muntanya i del Litoral), la Subdirecció general d’Avaluació Ambiental (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural), l’Oficina de Medi Ambient dels Serveis Territorials del Departament a les Terres de l’Ebre, Ports de la Generalitat i el Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Aquestes aportacions han estat treballades en estreta col·laboració amb els serveis tècnics de la Taula de Consens pel Delta. I s’han realitzat també reunions de treball amb entitats ecologistes. La Generalitat se suma així a les aportacions realitzades per la pròpia Taula, els ajuntaments afectats i les principals entitats i organitzacions del delta.
El document presentat pel Departament denuncia que s’ha fet un plantejament, per part del Ministeri, massa inconcret i dilatat en el temps; que no s’estableix calendari ni es defineixen les urgències, les prioritats i l’ordre de les actuacions; que no es comprometen recursos ni s’estableixen responsabilitats; que no es compromet ni es vinculen instruments concurrents tan importants com el Pla hidrològic 2021-2027; que no es té en compte tota la bibliografia cientificotècnica existent, la molta feina i coneixement científic que es té a Catalunya; que no es té en compte l’espai natural protegit –el parc natural i la Xarxa Natura 2000– ni els seus objectius de conservació; que manca d’ambició en la gestió dels sediments fluvials i de les sorres litorals. El Pla de protecció presentat per l’Estat, tal i com explica el conseller de Territori Damià Calvet i reflecteix el document presentat pel departament, “també segueix sense definir el rol de la Generalitat en la protecció del delta i no preveu l’espai de governança per al disseny, seguiment i aplicació del Pla que s’ha reclamat insistentment des de Catalunya”.
En la mateixa línia, es proposa l’establiment de plans de contingència davant temporals extraordinaris per a la regeneració de les defenses costaneres i la reactivació d'infraestructures crítiques; i l’ampliació de l’horitzó temporal del Pla per establir una planificació més flexible i anticipada als horitzons temporals de 2030, 2050 i 2100.
El Departament de Territori i Sostenibilitat també demana una major concreció pel que fa als mecanismes de finançament i previsió de riscos. Es considera necessari abordar com a part del Pla els mecanismes de finançament de les diferents actuacions i possibles alternatives en cas de no disponibilitat i definir clarament quina Administració assumirà el seu cost. Al mateix temps, s’incideix en la necessitat de comprometre finançament europeu per a la protecció del delta i, en concret, s’aposta decididament perquè compti amb fons de reactivació de la UE Next Generation. En aquest capítol, es fa notar la manca d’un estudi d’impacte socioeconòmic. El Pla no disposa d’un estudi d’aquestes característiques a mig i llarg termini que permeti tenir una perspectiva global de cost-benefici de les diverses solucions i de quines són les més idònies per a garantir el màxim desenvolupament sostenible econòmic i demogràfic possible a l'entorn del Delta de l'Ebre. Entre d’altres, es demana que es calculi el cost de no actuar.
El Pla sembla obviar que el front litoral del delta és un espai natural inclòs en la Xarxa Natura 2000 i, en bona part, protegit com a parc natural. Cal recordar que l’espai Xarxa Natura 2000 del Delta de l'Ebre comprèn el front costaner, incloent les dues fletxes litorals, una franja d'amplada variable a l'interior de les badies i un espai marí de més de 35.000 hectàrees. Per aquest motiu, la Generalitat demana que el Pla integri l’objectiu del manteniment d’un estat de conservació favorable dels ecosistemes naturals i tingui en compte els objectius inclosos en l’instrument de gestió de Xarxa Natura 2000.
Preocupa molt que el Pla no comprometi ni vinculi instruments concurrents tan importants com el Pla hidrològic 2021-2017. El Pla hidrològic sortirà a informació pública aquest mes de juny i es tramitarà abans que el Pla per a la protecció del delta i hauria d’incorporar algunes de les actuacions que són claus per a la protecció del delta com la garantia de cabals variables i la mobilització de sediments fluvials. Fins ara, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre no ha mostrat cap receptivitat a incorporar aquests aspectes en el Pla hidrològic i aquest Pla per a la protecció del delta hauria de ser vinculant.
Finalment, es demana que el Pla estigui sotmès a una avaluació ambiental estratègica ordinària. En aquest sentit, es recorda que l’avaluació ambiental és un instrument fonamental per prevenir els efectes que sobre el medi ambient poden tenir els plans, programes i projectes. L’adopció d’aquesta via aportaria seguretat jurídica i certesa a totes les parts interessades i permetria, posteriorment, major celeritat en el desplegament i execució.
En aquest àmbit de la transparència i la participació, des de la Generalitat també es proposa la publicació en obert dels resultats dels estudis previs i campanyes de presa de dades que contempla el Pla, donat el seu interès científic i social.
Poca ambició i sentit d’urgència en la gestió dels sediments fluvials i de les sorres litorals
El pla no es concretarà de forma immediata. Encara s’ha de redactar, avaluar ambientalment, posar a informació pública i aprovar. Després s’haurà de desplegar mitjançant programes i projectes que, al seu torn, s’hauran de redactar, tramitar, aprovar i licitar. Fins aleshores, hi ha coses que s’han de fer d’urgència si es vol protegir el delta i el Pla no ho té en compte. El Departament, juntament amb la Taula de Consens per al Delta i la major part dels actors socioeconòmics del delta reclamen que s’iniciïn ja els estudis sobre la disponibilitat de sediments fluvials, costaners i marins i l’impacte ambiental de la seva mobilització. Es demana que s’avancin i prioritzin els estudis, els projectes i l’avaluació d’impacte ambiental necessaris per a les actuacions més urgents i es deixi d’actuar de forma reactiva, sense projecte i sense avaluació ambiental, quan hi ha temporals. El conseller Calvet detalla que “la Generalitat considera igual de necessàries la solució estructural, la de mobilitzar fins el mar els sediments fluvials retinguts als embassaments, i la solució d’urgència, la de protegir el front litoral amb translocació de sorres litorals mentre no arriben els sediments esperats. I en les dues s’ha de passar a fase de projecte amb la major brevetat.”Una franja d’acomodació que no pot ser, en cap cas, la solució primera
El Pla del Ministeri proposa la creació d’una franja d’acomodació just darrera la platja, que actuï com a zona de protecció davant llevantades, mitjançant l’adquisició dels terrenys afectats i amb una superfície de més de 800 hectàrees.
El document d’aportacions de la Generalitat, en la línia de la Taula de Consens i el document aprovat per la Junta rectora del Parc natural del Delta de l’Ebre, no la considera necessària amb caràcter general a tot el delta (cal ajustar-la a les particularitats de cada sector de la costa) ni en una primera fase. En el primer horitzó temporal del Pla recomana potenciar decididament la gestió de sediments del riu i del litoral com a les mesures més adequades i urgents. En tot cas, abans de plantejar una actuació de tal abast social i econòmic cal exhaurir les altres alternatives.
Finalment, per a l’interior de les badies, zones amb una baixa intensitat d’onatge, en substitució de les franges d’acomodació es proposa continuar amb la implementació de camins de guarda costanera amb capacitat suficient per assegurar que no entri l’aigua del mar als camps de cultiu. De la mateixa manera, cal sospesar la possibilitat d’un recreixement del perímetre de les llacunes interiors per protegir-les de futurs desbordaments.
1