Canel Rock 1975

Visita de premsa el dia 1/6 a les 16:30h, i inauguració el mateix dia a les 18h, al Jardí

L'underground i la contracultura a la Catalunya dels 70: un reconeixement

Comissariada per Pepe Ribas amb la col·laboració de Canti Casanovas, arriba a Palau Robert una proposta llargament esperada

query_builder   28 maig 2021 11:31

event_note Nota de premsa

Visita de premsa el dia 1/6 a les 16:30h, i inauguració el mateix dia a les 18h, al Jardí

L'underground i la contracultura a la Catalunya dels 70: un reconeixement

Comissariada per Pepe Ribas amb la col·laboració de Canti Casanovas, arriba a Palau Robert una proposta llargament esperada

L’exposició, amb més de 700 peces, proposa una mirada exhaustiva, inèdita fins ara, als protagonistes i als moviments socials i culturals d’una època transcendental.

Dividida en diferents espais temàtics, documenta la irrupció de les comunes, el feminisme, la psicodèlia, l’ecologia, l’espiritualitat, les músiques i les arts d’avantguarda, els còmics o els fanzines, entre moltes altres referències.

La mostra, un encàrrec de la Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya, es pot visitar a partir del dia 2 de juny i romandrà oberta fins al 28 de novembre de 2021.

Canet Rock 1975

A la dècada dels setanta del segle xx molta gent d’aquest país, especialment gent jove, va perdre la por de provar de ser lliure. Ho van fer de manera individual però també, i per sobre de tot, de manera col·lectiva, compartint inquietuds personals i marcant-se objectius comuns.

Van obrir-se a l’experiència que transmetien joves d’altres llocs “més lliures” i van trobar noves maneres de relacionar-se entre ells i amb el món. La vida no era una festa, però van lluitar perquè ho fos. Van utilitzar com a eines de llibertat la música, el teatre, els titelles, la poesia, el còmic, les revistes, la ràdio, la universitat, l’amor lliure, l’ecologia, l’experimentació amb substàncies psicodèliques, l’espiritualitat, l’objecció de consciència, la festa o les tradicions populars.

Ara, cinquanta anys després, moltes de les llibertats que la ciutadania considera normals tenen l’origen en les múltiples lluites d’unes persones que van passar a l’acció dins el polièdric moviment contracultural que alguns anomenen underground.

Aquesta exposició és un exercici de memòria d’uns fets transcendents però poc estudiats i és també un testimoni de les persones que hi van participar que potser ajudarà a entendre part del nostre present.

L’exposició l’ha ideat i comissariat Pepe Ribas, cofundador de la revista Ajoblanco i autor, entre d’altres, de Los 70 a Destajo, amb la col·laboració de Canti Casanovas, impulsor del digital la web sense nom i gran coneixedor de la contracultura a casa nostra, ambdós actors i testimonis directes de l’eclosió de l’underground català

En paraules del propi Ribas, “van ser uns anys de creativitat desbordant, sense cànons imposats, viscuts al marge de prebendes, partits i institucions. Les incoherències del règim franquista en la seva decadència, la persecució centrada en els partits polítics marxistes i independentistes, i la distància geogràfica que ens allunyava del centre neuràlgic de poder, van fer possibles unes esquerdes per les quals es va colar una part de la joventut inquieta i connectada amb els corrents contraculturals que arribaven de fora del país.

Durant uns anys d'inestabilitat política, per la lluita entre franquisme i democràcia, aquesta joventut va poder viure en un marge llibertari. Va ser una necessitat existencial urgent escapar de les urpes de l'autoritarisme en temps de rock-and-roll, de contracultura i del Maig del 68 francès. No va ser fàcil. Va costar angoixes, multes, segrestos, cops, judicis i detencions. No obstant això, la imaginació i l'entusiasme van desbordar els murs de qualsevol tenalla.

L'experiment de la llibertat va afavorir trobades físiques, associacions, viatges i espais compartits que avui poden semblar inversemblants. Es va renovar la música popular a través del folk, de la música progressiva i també de la música laietana; van néixer companyies de teatre que van revolucionar l'escena incorporant el mim, la màscara, allò grotesc, l'expressió corporal i l'enginy. Per molts cops que dificultessin el camí, l'art es va unir a la vida. Aquell desvergonyiment i aquella ruptura vital va multiplicar la set poètica i la necessitat de conversar fins a compartir les experiències entre nosaltres. Va néixer el comix underground com metralla contra el cervell oprimit. Es van obrir espais de llibertat on trobar-se, parlar i escoltar música.

Van ser molts els que van fugir de les famílies autoritàries per compartir habitatges i muntar comunes. La Rambla barcelonina es va transformar en un fòrum públic on la gent es trobava gratuïtament sense necessitat de telèfons. Van aparèixer revistes contraculturals sense subvencions ni insercions publicitàries, així com multitud de fanzins i de quaderns de poesia.

No només es va lluitar per normalitzar la sexualitat, el feminisme i la lluita homosexual a favor de la igualtat de drets, també es van elaborar alternatives de medicina natural i es van desenvolupar lluites ecologistes i estudis sobre les energies renovables i de l'agricultura ecològica. En psiquiatria es va lluitar per acabar amb els electroxocs i els manicomis. Va néixer l'objecció de consciència i la lluita per l'amnistia, també dels presos comuns.

La posada en pràctica d'altres formes de vida va fer possibles moltes de les mentalitats i llibertats civils de les quals avui gaudim en la nostra quotidianitat sense adonar-nos que tenen un origen i que res és com abans del 68.”