Enguany se celebren els 100 anys de les intervencions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) al jaciment d’Olèrdola, actual seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Amb l’objectiu de reconèixer i difondre la tasca feta aleshores, clau pel coneixement científic, la salvaguarda del patrimoni i la promoció del monument, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar incloure els 100 anys de les intervencions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola, com a commemoració de l’any 2021.

Per a celebrar aquesta efemèride, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olèrdola, la Diputació de Barcelona i altres institucions penedesenques, han programat un acte central de la commemoració amb una programació especial que tindrà lloc demà dissabte 10 de juliol a partir de les sis de la tarda.

La història ens transporta a principis del segle XX, quan l’IEC va realitzar una sèrie d’accions a Olèrdola que van marcar tota una dècada i que, malauradament, la guerra civil va esborrar de la memòria col·lectiva.

Pere Bosch Gimpera i part dels seus col·laboradors del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’IEC van visitar Olèrdola el 1917. Aquest va ser el punt de partida per definir una doble via de treball. D’una banda, la realització d’excavacions, dirigides per Matías Pallarès, que es van centrar els treballs a definir la cronologia de la muralla i la seva posada en valor, i l’existència d’un poblat iber. De l’altra, la restauració de l’església preromànica i romànica de Sant Miquel, treballs dirigits per l’arquitecte Jeroni Martorell, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de Catalunya. El mes de febrer de 1917 els arqueòlegs Bosch Gimpera, Colomines Roca i Duran i Sanpere visiten Olèrdola i les coves de la Vall, en una excursió que inclou també Sant Martí Sarroca i Castellví de la Marca. D’aquesta visita es derivarà el 1920 l’elaboració del primer plànol topogràfic de les ruïnes, a càrrec d’Adolf Lammerer, de l’Institut topogràfic de Munic, que treballava per l’arqueòleg i professor Adolf Schulten. L’any següent, Maties Pallarès intervé en tres punts del recinte: la torre talaia, la torre 1 muralla i l’interior i exterior del recinte. Entre el 1926 i 1928, s’endega la restauració de l’església de Sant Miquel, dirigida per l’arquitecte Jeroni Martorell.

El jaciment va millorar de forma notable i en va augmentar el coneixement, el reconeixement i el valor patrimonial que les seguiren. Diversos indrets avui a la vista, ens mostren la tasca pionera en el treball amb la planimetria, la cerca del passat ibèric, romà i medieval, així com la restauració i consolidació de l’església de Sant Miquel. Les accions generaran diversos articles especialment a l’anuari de l’IEC com en el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), sobretot arran de la celebració a Olèrdola de l’aplec anual l’estiu de 1921.

Olèrdola mostra avui un patrimoni singular, amb més de 4.000 anys d’història. La commemoració dels cent anys de les primeres accions de l’IEC a Olèrdola vol reconèixer i difondre la tasca feta aleshores, i que fou clau pel coneixement científic, la salvaguarda del patrimoni i la promoció del monument.

Acte commemoratiu

L’acte central que se celebra demà dissabte està dividit en tres parts. A les 18.30 hores tindrà lloc la visita comentada “100 anys després...ahir i avui de la recerca arqueològica”. Una visita guiada al conjunt històric d’Olèrdola a través dels espais patrimonials on l’Institut d’Estudis Catalans va actuar entre els anys 1921 i 1928. Es mostrarà la tasca pionera que va realitzar la institució en la recerca arqueològica, dirigida per Maties Pallarès, aflorant el passat ibèric, romà i medieval; i la restauració de l’església de Sant Miquel, dirigida per Jeroni Martorell.

A les 19.30 hores hi haurà l’acte institucional en el qual intervindran el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Jusèp Boya; la comissària del Centenari de les excavacions de l’IEC a Olèrdola, Núria Molist, i Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans. Clourà l'acte Elsa Ibar, directora general del Patrimoni Cultural i es farà el descobriment d'una placa commemorativa. L’acte comptarà amb la presència d’Àngels Torras, directora dels Serveis Territorials a Barcelona; Josep Manuel Rueda, director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural; Lucas Ramírez, alcalde d’Olèrdola; i representants del Parc Natural del Garraf i Olèrdola, gestionat de la Diputació de Barcelona.

L’acte commemoratiu finalitzarà a les 20 hores amb un concert-espectacle a càrrec de Lídia Pujol, qui ha creat un espectacle de nova producció, inspirat en el que totes estem vivint amb la COVID-19: “Olèrdola, espai d’amor i llibertat”. En el muntatge, l’enyorança, el dolor de la pèrdua, la solitud, les situacions més extraordinàries mai viscudes globalment, conviden a establir llaços entre veïns, personalitats i autoritats, projectar el desig d’una abraçada i resistir-nos lliurement de fer-la per amor, com a acte de responsabilitat i dignitat humanes. L’espectacle vol incentivar aquesta Llibertat, que no és el llibertinatge d’una reacció al tancament, ni la por al contacte. Aquesta “resistència” és un acte d’Amor.

L’acte tindrà un aforament limitat i, per aquest motiu, cal confirmar assistència a mac.olerdola@gencat.cat. Per assistir a les visites guiades cal inscriure-s’hi prèviament al mateix correu electrònic o bé als telèfons 93 890 14 20 i 675 78 29 36. Per al concert de la Lídia Pujol al web de venda d’entrades del MAC.

Podeu consultar tota la programació al web del MAC Olèrdola.