Explotació

El Govern limita 4 anys més el creixement de les granges a les zones amb més concentració de bestiar

query_builder   20 juliol 2021 16:00

event_note Nota de premsa

El Govern limita 4 anys més el creixement de les granges a les zones amb més concentració de bestiar

Explotació

Són 68 municipis amb un gran nombre d’explotacions i amb l’aigua contaminada pels nitrats procedents dels purins

Es tracta d’àrees amb explotacions que generen més nitrats dels que la terra pot absorbir com a fertilitzant natural per a l’agricultura

 

El Govern ha aprovat avui un Decret llei que allarga durant quatre anys més la limitació d’ampliar i d’instal·lar noves granges a les zones de Catalunya que reuneixen dues condicions. La primera, un gran nombre d’explotacions. La segona, aigües contaminades per nitrats procedents dels purins. L’objectiu del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural és revertir la presència excessiva de nitrats a les aigües d’aquestes àrees, que inclouen 68 municipis de tot Catalunya.

La limitació, vigent des del juliol de 2019, estava inicialment prevista per un període de 2 anys. No obstant això, el Govern l’ha allargada perquè les anàlisis de les aigües posen de manifest que aquest període ha estat insuficient per corregir l’excés de nutrients, principalment els nitrats. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural persegueix l’objectiu d’evitar l’excedent de purins. És a dir, que les granges existents puguin gestionar les dejeccions d’una manera més eficient i adoptin sistemes de tractament i valoritzin aquests fertilitzants naturals sense que augmenti la pressió en la gestió per un increment del nombre d’animals que es crien en aquestes zones.

 

Més de 12 milions de tones de fems, purins i gallinasses

Les dejeccions ramaderes són principalment femtes i orina que, segons la seva procedència i contingut d’humitat, es classifiquen en fems (consistència sòlida), purins (consistència líquida o semilíquida) i gallinasses (procedent de l’aviram). Es caracteritzen per tenir un important contingut d’aigua, principalment els purins, matèria orgànica, nutrients com el nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K) i micronutrients. A més d’aportar nutrients, les dejeccions ramaderes també aporten matèria orgànica. Aquesta matèria fa que millorin les qualitats físiques, químiques i biològiques del sòl. És per això que, aplicats en la mesura que cal, les dejeccions ramaderes no són un problema, sinó l’adob de tota la vida. En canvi, els nitrats procedents dels purins esdevenen contaminació quan la seva presència és superior a la que poden absorbir els cultius.

A Catalunya, hi ha aproximadament uns 8 milions de porcs, 700.000 caps de boví i 38 milions d’aus que generen cada any uns 17 milions de tones de purins i 4,4 milions de tones de fems i gallinasses.


Mal estat dels aqüífers de les conques internes

Des de l’any 1998, l’Agència Catalana de l’Aigua analitza l’evolució de la qualitat de l’aigua i els nitrats en les aigües subterrànies i superficials mitjançant més de 500 punts de control. L’evolució de la contaminació no només no s’ha resolt, sinó que ha empitjorat progressivament. Actualment, un 40,3% de la superfície total de Catalunya està declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrari, cosa que afecta 465  municipis, és a dir, un 49% de tots els municipis catalans.

Granges compromeses amb la gestió ambiental

La mesura és fruit d’un procés de diàleg amb el sector, que està compromès amb la reversió de la situació actual. Els 68 municipis inclosos a la limitació que ha aprovat el Govern estan per sobre de l’1,2 d’Índex de Càrrega Ramadera, que es calcula d’acord amb la producció total de quilograms de nitrogen que produeixen els caps de bestiar en relació amb la superfície agrícola municipal que l’ha d’absorbir. En aquests municipis, ja hi ha 105 explotacions que disposen d’algun sistema de tractament, cosa que suposa la gestió del 34% dels excedents de purins. A banda, el 50% dels excedents, els tracten empreses especialitzades en residus. Actualment, per tant, encara hi ha un 16% d’excedent de nitrogen procedent dels purins que s’ha d’exportar (amb les corresponents emissions de diòxid de carboni) per a fer-ne una gestió correcta.

 

Compostatge i fertilització orgànica, l’adob de tota la vida

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular basada en el foment del compostatge i de la fertilització orgànica d’excel·lència, ajustada a les necessitats dels cultius. Tot això amb una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, l’exportació dels excedents de nutrients.

Es tracta d’assegurar la qualitat dels sòls i les aigües subterrànies amb una gestió correcta de les dejeccions ramaderes per assolir una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.

La normativa que s’està implementant des de fa dos anys busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats.

 

Més informació:  Llistat de municipis sotmesos a limitacions a l'increment de bestiar:

 Lladó, Santa Llogaia d’Àlguema, Sant Feliu Sasserra, Avià, Casserres, Gironella, Montclar, Olvan, Puig-reig, Sagàs, Santa Maria de Merlès, Viver i Serrateix, Puiggròs, Sant Jaume de Llierca, Santa Maria d’Oló, Collsuspina, Bellmunt d’Urgell, Balenyà, Calldetenes, Folgueroles, Gurb, Lluçà, Malla, Manlleu,  les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Muntanyola, Olost, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Seva, Sobremunt, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Tona, Torelló, Vic, Vilanova de Sau, Banyoles, Camós, Porqueres, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, Vilanova de Bellpuig, Soses, Bigues i Riells, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor i Sant Pere de Vilamajor.