.

83 anys de l'inici de la batalla més sagnant de la Guerra Civil

Ciuró reivindica les víctimes i combatents de la Batalla de l'Ebre: "Ells són memòria viva"

La titular de Justícia s'ha refermat en el compromís del Govern amb les polítiques de memòria democràtica en un acte carregat de simbolisme

query_builder   25 juliol 2021 14:22

event_note Nota de premsa

83 anys de l'inici de la batalla més sagnant de la Guerra Civil

Ciuró reivindica les víctimes i combatents de la Batalla de l'Ebre: "Ells són memòria viva"

La titular de Justícia s'ha refermat en el compromís del Govern amb les polítiques de memòria democràtica en un acte carregat de simbolisme

.
.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha assistit a l’acte de commemoració del 83è aniversari de l’inici de la Batalla de l’Ebre, en què es ret un homenatge a les víctimes i combatents de la que va ser la batalla més sagnant i cruenta de la Guerra Civil. “Ells són memòria viva. I a nosaltres ens pertoca mantenir-la i explicar-la als nostres joves perquè perduri”, ha reivindicat Ciuró. L’acte també ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Pinell de Brai, Eva Amposta, i del director general de Memòria Democràtica, Antoni Font.

L’escenari de l’acte ha estat el municipi de Pinell de Brai (Terra Alta), concretament a la cota 705 de la Serra de Pàndols, “una terra i un paisatge durs, que van ser arrasats però, per una batalla encara més dura”. Enguany, s’ha hagut de celebrar en format reduït a causa de les mesures sanitàries per la COVID-19, però com ha recordat la consellera, tot i les restriccions, “no volíem deixar de reivindicar de nou les víctimes d’aquella barbàrie”.  

Ciuró ha recordat que “aquí, hi vam perdre una part important dels joves del nostre país”. Van ser “més de 100.000 baixes entre ferits, morts i desapareguts de diverses generacions però bàsicament persones joves. Les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre hi van perdre el 15% de la seva població.”

L’homenatge, com ha posat de manifest la consellera, forma part del compromís del Govern per “seguir treballant i batallant per preservar la memòria democràtica, que ens permet tenir arrels, configurar la nostra història”. En aquest sentit ha volgut deixar clar que  “A les víctimes, els ho devem. I com a societat, ho necessitem. Perquè el coneixement és un antídot davant els totalitarismes, que rebutgem en qualsevol de les seves diverses manifestacions”.

A més, ha volgut recordar que aquest compromís també passa per “presentar el primer trimestre de l’any vinent l’Avantprojecte de llei de la Llei catalana de memòria democràtica”, una llei que “volem aprovar amb el màxim consens parlamentari perquè tots ens l’hem de fer nostra”. Ciuró ha posat de manifest la tasca ingent que el Memorial Democràtic, juntament amb ajuntament, consells comarcals i entitats, ha fet en la recerca, localització i identificació de les víctimes, en el coneixement de la 2a República i de la Generalitat republicana; o en la recuperació i senyalització d’escenaris de la guerra per a recuperar així també la memòria democràtica.

Un monument que ha de tombar

La consellera ha reiterat la seva ferma voluntat de persistir en la retirada del monument franquista a la Batalla de l’Ebre de Tortosa, que ha definit com “la iconografia franquista més imponent del règim a Catalunya”. Una resolució judicial va aturar-ne el desmantellament, però Ciuró s’ha mostrat esperançada que finalment la jutgessa de Tarragona resolgui al més aviat possible “perquè tenim una llei que ens empara, la de retirada dels símbols feixistes”. “Volem que el monument passi a la història. I que si hi pot passar aquest any, no hi passi l’any vinent”, ha dit Ciuró.

Una data d’homenatge des de fa dècades

L’homenatge a totes les víctimes i supervivents de la Batalla de l’Ebre es realitza cada any des de 1980. Fins l’any 2014 l’organitzava l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41. A partir de llavors, les institucions han agafat el relleu.

L’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 és una associació fundada el 1983 que agrupa els excombatents de la Guerra Civil pertanyents a la lleva republicana de 1941. Coneguda popularment com la Lleva del Biberó, la formaven uns 27.000 joves d'entre 17 i 18 anys que, convocats per la Segona República, van participar en la Batalla de l’Ebre. L’Agrupació també integra soldats de la mateixa generació que van fer la guerra amb l'exèrcit franquista. El 1999, l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó va rebre la Creu de Sant Jordi.

La presència de supervivents, cada cop més reduïda per motius d’edat, ha donat pas al protagonisme de les seves famílies i també a la participació d’associacions memorialístiques que cada any pugen a l’acte d’homenatge a la Cota 705.

Joves compromesos amb la memòria

Durant aquest mes de juliol, tenen lloc tres camps de treball per a joves d’entre 14 i 17 anys als municipis d’Amposta, Ascó i Pinell de Brai. Es tracta de camps vinculats a la Batalla de l’Ebre, que tenen com a eix l’arqueologia en alguns dels espais del que fou el combat més important de la Guerra Civil. L’objectiu és recuperar trinxeres i vestigis d’aquests llocs històrics i iniciar-ne les tasques de rehabilitació

La consellera també ha tingut un record especial per al grup de  nois i noies “que inverteixen una part de les seves vacances a recuperar les trinxeres de Pinell de Brai i que, d’aquesta manera, descobreixen i recuperen la nostra història”.

2  

Imatges

Un moment de l'acte de commemoració

Un moment de l'acte de commemoració 376

la consellera Ciuró  amb Salvador Farrés, supervivent de la Lleva del Biberó

la consellera Ciuró amb Salvador Farrés, supervivent de la Lleva del Biberó 194