La Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans alerta l'ONU sobre la vulneració de drets fonamentals

query_builder   6 agost 2021 14:10

event_note Nota de premsa

La Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans alerta l'ONU sobre la vulneració de drets fonamentals

  • L’organisme, que depèn de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, ha enviat dos informes a les Nacions Unides en què assenyala la indefensió que generen per als drets humans el delicte de sedició espanyol i les actuacions del Tribunal de Comptes

La Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans ha fet arribar a l’Organització de les Nacions Unides dos informes que assenyalen la necessitat de modificar el delicte de sedició a Espanya per protegir el dret de protesta i alerten de l’impacte que suposa l’actuació del Tribunal de Comptes en la llibertat d’expressió, de participació política i la garantia del principi de tutela judicial efectiva.  

En concret, els dos documents s’han entregat al Relator Especial sobre el Dret a la Llibertat de Reunió Pacífica i d’Associació de l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans, Clément N. Voule, amb l’objectiu que s’incorporin a l’informe que presentarà durant la cinquantena sessió del Consell de Drets Humans que tractarà la protecció dels drets humans en el context de protestes pacífiques durant situacions de crisi.

Informes jurídics

A través del dret comparat, l’informe “El delicte de sedició i el dret de protesta” posa de relleu que l’actual concepció del delicte de sedició al Codi Penal és una anomalia a nivell europeu i que, en no situar la violència greu, instrumental i dirigida com a requisit indispensable, obre la porta a penalitzar durament drets fonamentals. De fet, l’estudi compara els Codis Penals de 17 països i conclou que el cas espanyol no té homòlegs en el context europeu i que obeeix a criteris de criminalització i/o càstig desfasats respectes dels estàndards europeus actuals.

L’informe també assenyala que la definició de sedició, segons la interpretació que n’ha fet el Tribunal Suprem en la Sentència 459/2019, no és ni clara ni precisa ni previsible, vulnera els principis de legalitat i tipicitat i, en conseqüència, provoca inseguretat jurídica. A més, situa la desobediència civil no violenta, sempre que sigui multitudinària, dins els marges d’aquets delicte, sense que la renúncia explícita a l’ús de qualsevol forma de violència suposi cap diferència a l’hora de considerar els requisits del delicte de sedició.

En aquest sentit, organitzacions defensores dels drets humans com Amnistia Internacional o Human Rights Watch han assegurat al llarg dels últims anys que el Tribunal Suprem havia condemnat els presos polítics catalans per fets “no violents” en relació amb el referèndum del 2017 i havien afirmat que el processament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart era "una restricció desproporcionada del seu dret a la llibertat de reunió pacífica".

El setembre del 2020, el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides també va demanar l’alliberament del presos polítics catalans mentre que el juny passat el Consell d'Europa va reclamar a les autoritats espanyoles que reformessin les disposicions penals sobre rebel·lió i sedició.

Per la seva banda, l’informe “Les actuacions del Tribunal de Comptes i els drets a la participació política, a un judici just i a la llibertat d’expressió” apunta que els procediments del Tribunal de Comptes no ofereixen les garanties necessàries a les persones investigades i generen indefensió, especialment perquè no es pot exercir la igualtat d’armes en la fase pre-processal, la possibilitat de presentar recurs en la fase processal està excessivament acotada i la sentència només es pot recórrer a la sala tercera del Tribunal Suprem.

L’informe també assegura que el Tribunal de Comptes s’extralimita en les seves funcions quan, en el cas de la investigació de l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre el 2011 i el 2017, s’atorga una potestat interpretativa sobre el capítol III de l’Estatut de Catalunya que no li correspon, i que compta amb biaixos polititzats en el procés de selecció dels seus membres i en la seva funció jurisdiccional, desvinculada de la justícia ordinària.

L’informe sobre el delicte de sedició ha estat elaborat pel despatx d’advocats madrileny Red Jurídica, mentre que l’estudi sobre el Tribunal de Comptes ha estat redactat per la Direcció General per a la Promoció dels Drets Humans (DGDH), actualment incorporada a la Conselleria d’Igualtat i Feminismes. Les principals funcions de la DGDH són la divulgació dels Drets Humans, la defensa de la igualtat jurídica de la ciutadania, el seguiment de les vulneracions de drets relacionats amb la participació en la vida civil i política i la coordinació de les polítiques del govern de la Generalitat relacionades amb els drets humans.

Podeu consultar els documents relacionats aquí.