.

El volum qüestiona si les xarxes i els mitjans de comunicació intervenen en l'augment dels moviments polítics populistes

Un nou llibre del Memorial Democràtic analitza la proliferació dels discursos d'arrel feixista arreu del món

query_builder   1 setembre 2021 10:39

event_note Nota de premsa

El volum qüestiona si les xarxes i els mitjans de comunicació intervenen en l'augment dels moviments polítics populistes

Un nou llibre del Memorial Democràtic analitza la proliferació dels discursos d'arrel feixista arreu del món

El món d’avui. Dels feixismes històrics als reaccionarismes postmoderns i els nous populismes. Els reptes de les polítiques de memòria també aborda el protagonisme de les polítiques públiques de memòria
.

El Memorial Democràtic publica un nou llibre que analitza l’auge i la consolidació de les formacions polítiques d’arrel feixista i populistes a tot el món. El llibre, que es titula El món avui. Dels feixismes històrics als reaccionarismes postmoderns i els nous populismes. Els reptes de les polítiques de memòria, aborda, entre altres qüestions, la interrelació entre la proliferació d’aquests discursos i el paper que hi juguen els mitjans de comunicació.

Es tracta del vuitè volum de la col·lecció “Documents” del Memorial Democràtic. El seu objectiu és debatre els conceptes de feixisme, nou reaccionarisme, autoritarisme i populisme, i presentar ‒a través de les intervencions d’especialistes‒ diversos casos de projectes polítics que han pres o que estan prenent aquest caire. El llibre relaciona aquest fenomen polític amb el paper dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, l’educació i també les polítiques públiques de memòria.

Què hi tenen a veure l’ecosistema mediàtic i les xarxes en la proliferació d’aquestes opcions polítiques i maneres d’entendre el món? Quin protagonisme han de tenir les polítiques públiques de memòria enfront de l’auge d’aquests idearis polítics que amenacen les llibertats individuals i col·lectives? Estan assegurades les garanties de no repetició? Quina transcendència tenen les tergiversacions històriques o les banalitzacions d’actituds heretades d’un passat recent atapeït d’episodis violents i traumàtics? Són algunes de les preguntes a les quals intenta donar resposta el llibre, que recull les transcripcions del 5è Col·loqui Internacional Memorial Democràtic-Càtedra Walter Benjamin, organitzat pel Memorial Democràtic i la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona, amb la col·laboració del MUME (Museu Memorial de l’Exili) i l’EUROM (Observatori de Memòries Europees), que va tenir lloc del 27 al 30 de novembre de 2019 al MACBA, a Barcelona.

El document aplega les aportacions d’una vintena d’especialistes dels àmbits de la politologia, la història, la filosofia, el periodisme i la gestió i l’aplicació de polítiques de memòria. Alguns dels noms propis del camp de la filosofia, les ciències polítiques, la sociologia i la comunicació són Donatella Di Cesare, Josep Ramoneda, Montserrat Nebrera, Gemma Usabart, Paola Lo Cascio, José María Lassalle, Èric Fassin, Marta Rovira-Martínez, Albert Chillón. També s’hi poden llegir les consideracions del periodista Francesc-Marc Álvaro i dels historiadors Carme Molinero, Joan M. Thomàs, Pere Ysàs i Antoni Segura, així com les dels professionals en la gestió del patrimoni memorial i les polítiques de memòria com són Jordi Guixé, Agnès Sajaloli, Jens-Christian Wagner, Aintzane Ezenarro i Ricard Vinyes. Els responsables editorials del volum són els historiadors Oriol Dueñas, Maximiliano Fuentes i Jordi Font Agulló, també director del Memorial Democràtic.

El populisme, un fenomen global

El llibre explica com la proliferació de propostes populistes s’ha convertit en un fenomen global que afecta gairebé tots els països amb democràcies liberals, cadascun dels quals té unes característiques pròpies relacionades amb la seva història i el seu context.

Els Estats Units, el Regne Unit, Hongria, Itàlia, Alemanya, Àustria, Finlàndia, Espanya, Nicaragua, Brasil, Veneçuela, Rússia, Turquia, l’Índia o les Filipines són alguns dels països que experimenten aquest creixement. Són noves formes polítiques amb vocació autoritària que es presenten en l’esfera publica, sense complexos, com a hereves dels feixismes històrics. Aquestes propostes tenen en comú la simplificació dels discursos polítics i la defensa de solucions directes i contundents a problemes complexos.

El llibre dedica un apartat específic al cas espanyol i fa una anàlisi de VOX. El professor de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull, Xavier Casals, aborda la hipòtesi que aquest partit no sorgeix dels grupuscles de la ultradreta, sinó del Partit Popular, i en situa les arrels als anys noranta, molt abans de la seva constitució l’any 2013.

1  

Imatges

Coberta del llibre

Coberta del llibre 155