.

La consellera ha inaugurat la Jornada sobre modificacions legislatives sobre situacions de discapacitat

Ciuró: "Cal preservar l'autonomia de les persones amb discapacitat perquè puguin decidir segons les seves preferències"

query_builder   22 octubre 2021 13:55

event_note Nota de premsa

La consellera ha inaugurat la Jornada sobre modificacions legislatives sobre situacions de discapacitat

Ciuró: "Cal preservar l'autonomia de les persones amb discapacitat perquè puguin decidir segons les seves preferències"

El Parlament va aprovar aquest agost un decret llei per reforçar els drets i l'autonomia de les persones amb discapacitat

“Es va actuar amb rapidesa per evitar un buit legal que hauria complicat la vida d’aquest col·lectiu i de les seves famílies”, ha dit la consellera

.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, afirma que “cal preservar l’autonomia i els drets de les persones amb discapacitat tenint en compte els seus gustos i preferències perquè puguin decidir en els negocis jurídics que les afecten”.

Ciuró, que ha inaugurat la Jornada sobre modificacions legislatives en relació amb situacions de discapacitat al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, ha qualificat d’”avenç” el decret llei aprovat pel Parlament el passat mes d’agost per reforçar els drets i l’autonomia de les persones amb discapacitat.

Segons la titular de Justícia l’aprovació d’aquesta normativa “ha convertit Catalunya en un dels països que té més ben adaptada la seva normativa a la convenció de Nova York sobre els drets de les persones amb discapacitat”.

Règim transitori

Ciuró ha explicat que el decret llei pel qual s’adapta el Codi civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat estableix un “règim transitori per garantir els drets de les persones amb discapacitat”, sobretot després de l’entrada en vigor de la reforma de la llei processal estatal 8/2021, que eliminava el procés judicial d’incapacitació.

“Calia evitar problemes d’indefensió jurídica”, ha dit Ciuró, que ha remarcat també que es va actuar “amb rapidesa per evitar un buit legal que hauria complicat enormement la vida a les persones amb discapacitat, a les seves famílies i al conjunt d’entitats tutelars”.

Per finalitzar, la titular de Justícia ha recordat que el decret llei marca el termini màxim d’un any per presentar al Parlament de Catalunya el projecte de llei sobre suports i exercici de la capacitat jurídica de les persones, que durà a terme la reforma integral del Codi civil en aquesta matèria.

“La participació de les diferents institucions en les bases per a la reforma del codi civil de Catalunya en matèria de suport a les persones amb discapacitat i l’experiència de tot un any d’aplicació del decret llei ens proporcionarà eines per donar la millor resposta a aquest col·lectiu”, ha afegit la consellera.

Drets, dignitat i autonomia   


Les persones amb qualsevol mena de discapacitat poden demanar al jutge o notari que els nomeni un assistent, una persona que s’encarregarà d’ajudar-les a dur a terme aquells actes que no puguin fer per si mateixes, com ara expressar-se, signar, decidir, comprar o vendre. Els jutges o notaris han de nomenar assistents i no tutors o curadors, figures que la legislació civil ha utilitzat tradicionalment per resoldre situacions com aquestes.

El decret llei, aprovat el mes d’agost, adapta la figura de l’assistència als drets de les persones amb discapacitat que recull la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. El text de Nacions Unides implica un canvi de paradigma i estableix un model de discapacitat basat en els drets, la dignitat i l’autonomia de la persona i, especialment, en la seva voluntat i preferències.

La Convenció insta els estats a substituir els procediments d’incapacitació per un procés respectuós amb les voluntats i les preferències de la persona amb discapacitat: els suports. Aquest mecanisme, que parteix de la idea d’autonomia i autogovern de tothom, permet completar la capacitat d’una persona en un, en algun o en tots els àmbits, quan aquesta persona ha de prendre decisions jurídiques.