La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, afirma que “el Dret civil català no és la crossa del dret civil espanyol”.  La titular de Justícia, que avui ha inaugurat el XX Postgrau en Dret Civil Català de la Universitat de Barcelona, ha demanat a jutges i advocats que el facin servir, ja que “és el dret titular de Catalunya i dona bones respostes a la nostra manera de fer i de ser”.

Ciuró ha denunciat que ens trobem amb “una realitat en què moltes de les sentències i escrits de part dels advocats no tenen en compte que tenim un dret civil propi”.  “Cal invocar-lo, reivindicar-lo, potenciar-lo i posar-lo al dia perquè continuï sent un instrument al servei de les persones” assegura la consellera que ha remarcat que “l’Administració de justícia ha de tenir el dret civil català com a referència”.

Actualització constant

Ciuró ha explicat que l’Administració fa una tasca constant d’actualització del Codi civil català perquè continuï sent un “dret modern, amb unes regles adaptades a la realitat social i econòmica del nostre país”.

La titular de Justícia ha enumerat també els diversos projectes que actualment té en marxa la Comissió de Codificació de Catalunya, com ara la regulació dels arrendaments de béns –la LAU catalana– o les fonts contractuals de les obligacions que s’han d’incorporar al llibre sisè; la revisió del llibre 2n per adaptar-ne el contingut sobre la discapacitat a la Convenció de les Nacions Unides; l’estudi de noves formes de filiació, o la revisió del llibre tercer, relatiu a les persones jurídiques.

“Estem compromesos amb un corpus jurídic que se situï al costat de les persones i que els pugui donar una resposta jurídica de qualitat”, ha puntualitzat Lourdes Ciuró.

 Un dret mil·lenari

Catalunya disposa d’un dret propi que “ha perviscut al llarg dels segles gràcies a la societat civil i al món jurídic”. La consellera ha recordat que les institucions de dret civil propi es van mantenir a partir de 1714 i fins a 1960, quan es va aprovar la Llei sobre la Compilació de dret civil de Catalunya.

Més tard, un cop restaurada la Generalitat, a partir dels anys 80 del segle XX, es van anar aprovant lleis especials i codis sectorials, com ara el Codi de successions i el Codi de família. Concretament, entre 1980 i 1998 es van aprovar 28 lleis especials i 2 codis complets.

Aquest procés va culminar l’any 2002, amb l’aprovació de la primera Llei del Codi civil de Catalunya. Després van venir cinc llibres més: el segon, el tercer, el quart, el cinquè i el sisè. “I aquí és on som, amb la voluntat d’acabar de completar el llibre sisè”, ha conclòs Lourdes Ciuró.