LCC

Avui s'inicia el debat parlamentari del projecte de Llei de la ciència de Catalunya

Consellera Geis: "La Llei de la ciència consolidarà el coneixement com l'element estratègic més important pel futur de Catalunya"

query_builder   3 novembre 2021 13:34

event_note Nota de premsa

Avui s'inicia el debat parlamentari del projecte de Llei de la ciència de Catalunya

Consellera Geis: "La Llei de la ciència consolidarà el coneixement com l'element estratègic més important pel futur de Catalunya"

  • La consellera de Recerca i Universitats reclama un “ampli consens parlamentari” en favor de la futura llei, “l’eina per esdevenir pol científic europeu i continuar assolint fites d’excel·lència”
  • El text representa el marc d’ordenació del sistema català d’R+D+I i assenta la política científica catalana amb un marc jurídic estable
  • Entre d’altres objectius, optimitza la governança del sistema, n’afavoreix la internacionalització, potencia la innovació i garanteix les condicions laborals dels investigadors
LCC

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha defensat la necessitat de teixir un ampli consens parlamentari en favor de l’aprovació de la Llei de la ciència de Catalunya (LCC) per consolidar “el coneixement com l’element estratègic més important pel futur de Catalunya, perquè la recerca és el millor pla de contingència, el conjunt del país ho necessita i la comunitat científica s’ho mereix”.

En la presentació del projecte de LCC davant del ple del Parlament de Catalunya, la consellera Geis ha definit la futura norma com una "estructura de país" que permetrà atorgar a la recerca "el paper central que li correspon per reeixir en el progrés científic, social, econòmic i cultural de Catalunya".

La titular del Departament de Recerca i Universitats ha fet èmfasi en la seva intervenció parlamentària en la importància de disposar d’una LCC determinant per consolidar les fortaleses del sistema de recerca català, donar cobertura a l’estructura de coneixement pròpia del país i “permetre fer un salt endavant com a país per convertir-nos en pol científic de referència europeu i continuar amb l’ambició d’anar assolint fites d’excel·lència”.

En aquest sentit, Geis ha ressaltat que l’articulat del projecte de la LCC dóna continuïtat a les conclusions del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), l’acord de país d’impuls de la recerca, el desenvolupament i la innovació adoptat pel consens de les universitats, els centres de recerca, els agents econòmics, l'àmbit territorial i els grups amb representació al Parlament. La consellera ha recordat, així mateix, que l’acord del Pacte de legislatura recull el compromís del Govern per aprovar la LCC i augmentar el finançament de la recerca fins el 2,12 % del PIB amb un 0,75% de finançament públic. “La nova llei ens permetrà avançar cap a un país cohesionat i fort al voltant de la ciència que sigui capaç de treballar i creure en el seu futur, un país on la ciència és el camí per superar pandèmies i altres obstacles que s’hi presentin”, ha sostingut Geis.

 

Millorar la transmissió de coneixement a la societat

La LCC inicia la seva tramitació parlamentària amb la voluntat d’esdevenir el marc d’ordenació del sistema català d’R+D+I i assentar una política científica catalana amb un marc jurídic estable, que reforci Catalunya com a pol científic internacional amb un model singular de sistema d’R+D+I enfortit amb les eines jurídiques necessàries per afrontar els reptes globals.

El text aprovat pel Govern pretén impulsar la transmissió activa del coneixement a la societat i contribuir a la competitivitat del sector econòmic, empresarial, social i cultural, afavorint instruments de transferència, transmissió i intercanvi del coneixement competitius i transparents per mitjà de procediments àgils i eficients. La futura norma també potencia la internacionalització i acció exterior del sistema d’R+D+I, per incrementar la confluència en el marc comunitari com a part integrant de l’espai europeu de recerca i millorar el reconeixement de la comunitat investigadora catalana a l’exterior.

 

Governança i agents del sistema d’R+D+I

La nova llei esdevindrà l’eina de governança pròpia i específica pel sistema de coneixement del país que permetrà, per primer cop, identificar tots les agents del sistema  de coneixement, atribuir les seves funcions i afavorir-ne la coordinació efectiva.

A banda del Govern, la governança i coordinació del conjunt del sistema d’R+D+I es confia a dos òrgans. El nou Consell de Recerca de Catalunya (CORECAT) serà l’òrgan de reflexió i assessorament en R+D+I al Govern, així com l’instrument de participació de la comunitat científica i de la societat en les polítiques públiques en aquest àmbit. Per la seva banda, la ja existent Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) rebrà un impuls en les seves funcions d’òrgan col·legiat de coordinació de les competències de la Generalitat en foment de la ciència, recerca i desenvolupament científic i tecnològic, innovació, transferència de coneixement i societat digital.

El text tindrà efecte sobre els agents de recerca del sistema d’R+D+I de Catalunya sobre els quals la Generalitat ostenta la competència exclusiva en recerca. Això inclou universitats públiques i privades; centres de recerca reconeguts com a centres CERCA; hospitals universitaris i hospitals intensius en activitat de recerca del sistema de salut català, així com instituts de recerca i innovació en salut del sector públic de la Generalitat; la Fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); i les infraestructures científic-tècniques singulars del sector públic de la Generalitat, entre d’altres.

 

Condicions dels professionals de la ciència i mecenatge

L’articulat de la LCC incorpora la definició de polítiques de personal que garanteixin les condicions adequades de treball dels professionals de la ciència. En aquesta línia, promou la mobilitat a través de processos de formació, consolidació, captació, retenció i retorn del talent, i defineix els principis de mèrit i capacitat científica que hauran d’inspirar les polítiques de personals dels agents de recerca del sistema. També s’hi contempla la figura del personal tecnòleg i tècnic de suport a la recerca i del personal d’administració amb funcions de col·laboració i assistència d’R+D+I, així com la del col·laborador científic en tasques d’elaboració, direcció, gestió, seguiment, foment i avaluació dels plans i programes en R+D+I de caràcter temporal.

Per tal d’avançar cap a un nou model de finançament públic-privat amb major implicació del món de l’empresa i noves fórmules de mecenatge, s’hi preveu la creació d’un Consell del Mecenatge en R+D+I. El nou organisme, a més, assessorarà l’Administració de la Generalitat en la matèria i proposarà activitats prioritàries de mecenatge en R+D+I. També es preveu potenciar el Programa per a la Integritat de la Recerca a Catalunya de promoció de bones pràctiques, assessorament, anàlisi i prevenció de conflictes d’integritat de la recerca, desplegat mitjançant el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT), ja en funcionament.

3  

Imatges

Foto 1

Foto 1 108

Foto 2

Foto 2 228

Foto 3

Foto 3 75