CME

Els Mossos d'Esquadra impartiran nous tallers en escoles i instituts per conscienciar, prevenir i detectar casos d'assetjament entre iguals

query_builder   4 novembre 2021 07:30

event_note Nota de premsa

Els Mossos d'Esquadra impartiran nous tallers en escoles i instituts per conscienciar, prevenir i detectar casos d'assetjament entre iguals

  • Entre el 2019 i fins al 30 de setembre del 2021 s’han instruït 332 casos per assetjament entre iguals que han generat 529 fets
  • La majoria dels casos s’han iniciat en l’entorn escolar. Un total de 599 autors han estat denunciades i dos més detingudes (per lesions i tocaments a un menor d’11 anys)
  • Coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament Escolar, els Mossos d’Esquadra realitzen noves accions a les xarxes socials i a les escoles amb el lema Tu, de quin costat estàs? #PosicionaT contra l’assetjament

Entre el 2019 i fins al 30 de setembre del 2021, s’han instruït un total de 332 casos en l'àmbit del bullying o l’assetjament entre iguals: 106 al 2019, 116 al 2020 i 110 al 2021 (fins al 30 de setembre). Aquests procediments han generat 529 fets (165 fets al 2019, 189 fets al 2020 i 175 durant els nou primers mesos de 2021), ja que en un mateix procediment hi ha diverses tipologies penals. Els delictes més habituals que es produeixen són les lesions (130), les amenaces (110) i l’assetjament (101). Aquestes tres tipologies (lleus i no lleus) representen el 66,7% del total dels fets que s’han denunciat.

En el marc de la lluita per prevenir aquestes conductes, la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra activa, a partir d’avui, dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament Escolar, una nova acció destinada a alumnes de primària i secundària L’objectiu és dotar-los d’eines que els permetin detectar, des del primer moment, les conductes discriminatòries i les situacions d’assetjament entre iguals. Els Mossos d’Esquadra prioritzen aquestes xerrades en adolescents, però també en infants d’entre 9 i 10 anys.

La prevenció d’aquests fets i la detecció ràpida és essencial per evitar que en casos d’assetjament les situacions s’agreugin i acabin ocasionant importants perjudicis als afectats. Els Mossos d’Esquadra potencien aquestes xerrades i accions preventives a les escoles per conscienciar a l’alumnat, però també a tota la comunitat educativa, de la importància de visualitzar aquestes situacions, explicar-les i denunciar-les.

L’assetjament entre iguals consisteix en la persecució física i/o psicològica que es fa contra un/a nen/a o adolescent, a qui es tria com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció negativa i intencionada situa la víctima en posicions de les quals difícilment pot sortir-se’n pels seus propis mitjans. No és una acció individual, sovint hi participa un grup, i a més, cal trencar el silenci dels qui callen i es giren d’esquena a aquesta situació.

A l’escola, al carrer i a internet

L’entorn on més fets es produeixen és a l'institut (33,6%), a l’escola (25,7%) i als espais oberts o al carrer (25,3%). En altres espais com el domicili, amb un pes del 14,2%, l’assetjament es realitza a través d’internet ja sigui per les xarxes socials o programes de missatgeria. Pel que fa a l’augment de fets, s’aprecia aquest increment en llocs oberts/carrer amb 15 fets més (+34,9%), comparant els nou primers mesos de l’any 2021 amb tot l’any 2020. Molt significatiu, dintre d’aquesta agrupació, és l’augment dels fets al carrer, ja que en tot l’any 2021 presenten 51 fets envers els 33 i 29 dels anys 2020 i 2019, respectivament. En xifres absolutes, augmenten 18 fets més aquest 2021 i encara no s’ha acabat l’any. Els fets que tenen lloc a la llar presenten una mateixa tendència amb 23, 28 i 24 casos en els anys representats.

Entre el 2019 i el 30 de setembre de 2021, els agents han atès 303 víctimes menors d’edat. Per sexe, el percentatge es distribueix en 53,1% dones i 46,9% homes. El nombre de víctimes ha augmentat en el 2020 respecte del 2019 en 7 persones, en passar de 101 a 108. Els 9 primers mesos del 2021, el nombre d’afectats és de 94. Les tipologies delictives són les lesions, les amenaces i l’assetjament, que representaven el 76,9% dels fets el 2020 i, des de principi d’any, representen el 74,5%.

Durant aquest període, s’han identificat 601 autors, dels quals 599 han estat denunciats i dos detinguts. Els dos detinguts (l’any 2020) ho van ser pels delictes de lesions i abusos sexuals a un menor d’11 anys. El 63,6% dels autors són homes.

Trencar el silenci, trencar la neutralitat

L’objectiu d’aquestes sessions i tallers que els Mossos d’Esquadra fan coordinadament amb els centres educatius és prevenir aquestes conductes, identificar els diferents tipus d’assetjament, conscienciar de la importància d’actuar davant aquestes situacions, fomentar la tolerància i el respecte entre les persones i saber com actuar en cas d’haver d’afrontar situacions d’assetjament entre iguals.

Aquestes accions preventives van adreçades a menors (assetjadors, víctimes i espectadors), a la comunitat educativa (docents), a familiars (pares i mares) i a altres agents socials (esplais, clubs esportius...), per sensibilitzar i evitar que aquestes situacions es duguin a terme i explicar que l’assetjament no és un acte individual i que mai no es pot mantenir una actitud neutral.

Els objectius específics són:

  • Prevenir i detectar situacions d’assetjament entre iguals.
  • Informar sobre el marc legal que regeix a l’Estat espanyol respecte de l’assetjament entre iguals.
  • Sensibilitzar els menors i la ciutadania sobre l’assetjament entre iguals i la importància de la seva implicació en el tractament i la resolució del conflicte.
  • Facilitar la detecció de situacions d’assetjament entre iguals que poden afectar el benestar de les persones i arribar a vulnerar els seus drets elementals.

Tu, de quin costat estàs? #PosicionaT contra l’assetjament

Els Mossos d’Esquadra activen a partir d’avui nous tallers i xerrades a les escoles i accions a les xarxes socials que, sota el lema #PosicionaT contra l’assetjament, pretenen explicar que aquestes conductes no són mai actes individuals, ja que sovint hi participa un grup de persones on cadascuna té un rol diferent. A més, al voltant d’aquestes situacions hi ha els observadors, que no participen directament en l’acció, però el silenci dels quals contribueix a reafirmar l’actuació. Per això, davant l’assetjament mai no es pot mantenir una actitud neutral, cal reforçar la importància de denunciar qualsevol situació d’abús per part de qui pateix els fets, però, sobretot, per part de qui coneix els fets perquè els presencia.

El bullying o assetjament entre iguals es caracteritza per:

  • Hi ha una situació d’abús de poder que impedeix que la persona assetjada pugui sortir de la situació per ella mateixa.
  • Hi ha intencionalitat per part de l’agressor o agressors de fer mal, sigui físicament o psicològicament.
  • Qui el pateix es troba indefens davant de qui l’intimida, i això té com a conseqüència inseguretat i deteriorament de l’autoestima.
  • Es repeteix sistemàticament al llarg d’un període de temps durant el qual l’agressió es dona de manera sostinguda.

Pel que fa a les agressions, hi ha les físiques (ex: donar empentes, pegar...), les verbals (ex: insultar, fer burles...), les socials (ex: ignorar a algú, rebutjar a algú en els jocs de pati...), les digitals (ex: insults per Internet, fotografies ofensives...)...

El ciberassetjament es caracteritza per la sensació virtual d’impunitat, la manca de supervisió adulta i l’omnipresència de l’assetjament. Aquesta omnipresència fa que aquests casos ja no se circumscriguin exclusivament a l’àmbit escolar pròpiament i puguin abastar un o més espais de relació, tant de la víctima com de la/les persona/es presumptament assetjadora/es. Per tant, es tracta d’un fenomen que pot tenir diverses manifestacions, sigui de forma única o combinada: només assetjament en l’espai físic o en línia (escola, institut, espais de lleure, etc.), només en l’espai virtual o en línia (plataformes, xarxes socials, etc.) o en tots dos espais.

A banda del ciberassetjament, podem parlar també d’altres conductes que hi estan relacionades:

  • Sèxting: Difusió o publicació de continguts (fotografies o vídeos) de tipus sexual utilitzant qualsevol dispositiu tecnològic (pot donar-se el cas que la víctima faciliti aquests continguts voluntàriament a una altra persona, però el receptor la difon i passa a ser pública).
  • Grooming o ciberassetjament sexual a menors: forma d’assetjament sexual en què adults es guanyen la confiança dels menors generalment enganyant o suplantant la personalitat amb la intenció d’obtenir satisfacció sexual.

Un còmic per explicar l’assetjament entre iguals

A partir d’un còmic, es recrea la història d’un cas de bullying. Aprofitant la lectura d’aquesta història, els Mossos d’Esquadra proposen dues activitats:

  • Discussió guiada per promoure un debat on es plantegen interrogants com: Què creieu que sent una persona assetjada? Què és per vosaltres ser normal? Existeix la normalitat? Què en penseu de les persones que veuen aquestes conductes i no fan res? Per què la víctima no demana ajuda abans i calla? Totes aquestes preguntes serveixen als agents per debatre sobre els motius que porten a generar una situació d’assetjament i els diferents rols que s’hi detecten.
  • Treball en petit grup. Es tracta d’elaborar unes pautes d’actuació davant d’un cas d’assetjament per aconseguir que els alumnes sàpiguen detectar aquests casos i tinguin eines per afrontar-los

 El silenci mai no és una opció

Amb alumnes de secundària es treballa amb la projecció d’un vídeo on es recrea un cas de bullying. A partir de la història es presenten els diferents actors que sempre estan presents en aquestes conductes: assetjador/a: comença el maltractament i en pren part activa; seguidors/es: no inicien el maltractament, però en prenen part activa i el potencien; espectadors/es: no prenen posició, no hi intervenen, però també en són responsables per omissió; defensors/es: no els agrada el maltractament i ajuden la víctima o ho intenten tot i els costa fer el pas per explicar els fets, i l’assetjat/da: persona sotmesa al maltractament per part del grup, que viu la situació sota una pressió tan gran que no se sent capaç de fer el pas per denunciar.

Àrea de Comunicació

Barcelona, 3 de novembre de 2021