Dia Internacional del Romaní

Carta de la consellera de Drets Socials i el President de la Unió Romaní en motiu del Dia Internacional de la Llengua Romaní

El miracle de la recuperació d'una llengua

query_builder   5 novembre 2021 09:07

event_note Nota de premsa

Carta de la consellera de Drets Socials i el President de la Unió Romaní en motiu del Dia Internacional de la Llengua Romaní

El miracle de la recuperació d'una llengua

El dia 5 de novembre es commemora a tot el món el Dia Internacional de la Llengua Romaní. Aquesta celebració es va acordar a Zagreb en una conferència que va propiciar la Unió Romaní Internacional, que va tenir lloc del 3 al 5 de novembre de 2009. Hi van participar lingüistes, mestres i, sobretot, líders gitanos provinents de 19 països europeus.

La intenció dels convocants era que el romaní obtingués el reconeixement de llengua europea. Tal com assenyala la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, les administracions dels estats i la resta d’institucions nacionals haurien d’acceptar el romaní, també anomenat rromanó.

El rromanó és llengua oficial a Kosovo i gaudeix d’un estatus de reconeixement oficial en països europeus com Bulgària, Croàcia, Hongria, Romania, Suècia, Suïssa i Finlàndia. Sens dubte, gràcies a l’esforç constant de molts líders gitanos i intel·lectuals defensors de la cultura gitana, el rromanó ha estat inclòs en els plans d’estudi de diversos països europeus.

Recentment, els departaments de Cultura i Drets Socials de la Generalitat de Catalunya han publicat el Vocabulari en imatges català-romaní, que ha rebut molts elogis dels representants de la comunitat gitana catalana. En el marc del Pla integral del poble gitano a Catalunya, la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials també ofereix cursos de romaní al Prat de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, a més d’altres eines per aprendre aquesta llengua i el català.

La llengua gitana a Catalunya

Els gitanos van arribar a la península Ibèrica al començament del segle xv i des de llavors l’intercanvi de paraules entre llengües s’ha produït amb normalitat. Així, el Vocabulari en imatges català-romaní vol facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana a les persones de parla romaní i fomentar-ne el coneixement bàsic prenent el català com a punt de partida. També vol promoure el reconeixement i el respecte de la cultura gitana com a part de la cultura catalana.

Els diferents governs de Catalunya sempre han manifestat una gran preocupació per aconseguir que les escoles que tenen presència gitana disposin dels recursos necessaris per a l’ensenyament de la llengua romaní. Així, ja fa 20 anys, el novembre de 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució per la qual es reconeixien la cultura i els valors d’aquesta comunitat, i es considerava la llengua romaní com un dels seus principals senyals d’identitat. Per facilitar aquesta tasca, va distribuir una maleta pedagògica que contenia, entre d’altres, un DVD Maj Khetané i un manual d’inici al rromanó.

Units en la repressió i en l’esperança

A Catalunya, els gitanos han estat víctimes, com la resta dels ciutadans del país, de diverses repressions. Han sofert les conseqüències de les pragmàtiques reials que buscaven, d’una banda, l’anihilació d’aquest poble mitjançant penes duríssimes encomanades a la Santa Inquisició i, de l’altra, esborrar del tot la riquesa cultural que suposava tenir una llengua pròpia. En conseqüència, el romaní es va prohibir durant segles.

Al sud de França, especialment en la circumscripció de Perpinyà, hi ha una població important de gitanos catalans que parlen amb naturalitat en català, i tenen també un alt coneixement del romaní. Per aquest motiu, la població autòctona, quan es refereix a la manera de parlar dels gitanos que hi resideixen i a la dels catalans d’origen, diu, sense fer-ne distincions, que tots “parlen en gitano”.  

Curiosament, el fet que els gitanos hagin viscut en un territori que tenia dos idiomes prohibits ha afavorit que els parlars s’hagin barrejat i hagin donat origen a una de les formes més pròximes al rromanó universal: el caló català.

Els principals líders gitanos espanyols mai han dubtat a afirmar que Catalunya ha estat sempre la terra capdavantera en la lluita per aconseguir el reconeixement del poble gitano, gràcies als esforços que s’han fet per assolir el gaudi dels seus drets constitucionals. I volem continuar sent-ho en tot el que té a veure amb el seu idioma: el caló o rromanó, una de les llengües més antigues que es coneixen. Procedeix directament del sànscrit, encara que al llarg dels segles la seva estructura ha incorporat una infinitat de vocables i normes gramaticals d’altres idiomes dels països que els gitanos han travessat des que van sortir de l’Índia fa mil anys.

A Catalunya ens unim a la celebració mundial i el 5 de novembre commemorem també el Dia Internacional de la Llengua Romaní per reivindicar el reconeixement de la llengua del poble gitano. El dret a preservar l’idioma dels pobles és una preocupació que manifesten les grans organitzacions supranacionals. No dubtem a afirmar, com fan la majoria dels estudiosos de les ciències de la comunicació, que el llenguatge és necessari per a la supervivència dels pobles, és un factor d’identitat ètnica i de consciència històrica, i que, per tant, és fonamental que es preservi.

 

Violant Cervera i Gòdia                                             Juan de Dios Ramírez Heredia

Consellera de Drets Socials                                      President de la Unió Romaní