miniatura

Joan Ignasi Elena alerta sobre l'increment de fets delictius relacionats amb el conreu del cànnabis a la Comissió d'Interior

query_builder   22 desembre 2021 17:33

event_note Nota de premsa

Joan Ignasi Elena alerta sobre l'increment de fets delictius relacionats amb el conreu del cànnabis a la Comissió d'Interior

  • El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha comparegut avui davant la Comissió d’Interior del Parlament per parlar de l'increment de fets delictius relacionats amb el conreu del cànnabis.
Foto

El conseller ha obert la sessió fent una radiografia de la situació en què ens trobem. Ha relatat que el cànnabis és un problema que ha anat en augment a tots nivells, com es demostra per dos fets. D’una banda perquè “al 2017 a la Unió Europea, 3 de cada 4 decomisos de droga van ser de productes del cànnabis”. De l’altre perquè “si el 2011 es van decomissar 92 tones de cànnabis a Europa, el 2017 ja eren 209 tones”. I ho és especialment a l’Estat espanyol, el primer productor de marihuana d’Europa, com s’evidencia perquè “1 de cada 3 tones que es decomissaven a Europa el 2017 era a Espanya i perquè si mentre “l’any 2013 a Espanya es decomissaven 176.000 plantes, el 2017 van ser 1.125.000”. Pel que fa a Catalunya, la marihuana és la droga més comissada des de fa 8 anys i és el territori de l’Estat amb més quilograms comissats: “Hem passat el 2015 de decomissar 64.500 plantes a 221.000 el 2019”, ha manifestat el conseller d’Interior.


Pel que fa les causes subjacents de què a Catalunya sigui un problema la producció i el tràfic de la marihuana, el conseller Elena ha destacat que és multi causal: “Hi ha accés fàcil a matèries primeres, la despoblació rural ha permès tenir molt espai disponible per al cultiu, la prevalença d’atur de llarga durada ha fet que algunes persones es plantegin trobar sortida al cultiu de la marihuana i tenim una penalitat més baixa que d’altres territoris europeus respecte al cultiu de marihuana”. En paral·lel, Joan Ignasi Elena ha apuntat que “la nostra ubicació geogràfica fa que siguem territori de pas per a la marihuana produïda a Espanya cap a Europa”.


El conseller d’Interior també ha relatat com el tràfic de marihuana va més enllà de la pura producció, el cultiu, la distribució, la venda i els danys a la salut pública que això provoca: “Comporta un increment de delictes violents i del nivell de violència”. Entre el 2018 i el 2020, ha explicat Joan Ignasi Elena, “hem tingut cada any 3 homicidis anuals associat a màfies de la marihuana. El 2020 va haver-hi més de 100 narcoassalts violents, 2 de cada 3 amb armes de foc, i aquest 2021 ja portem 105 incidents violents relacionats amb el tràfic de marihuana”. A més, el tràfic de cànnabis també comporta un increment dels homicidis: “Dels 52 homicidis succeïts a Catalunya durant el 2021, fins al moment s’han pogut confirmar 4 homicidis relacionats amb tràfic de drogues, tots ells per marihuana”.

 

Però aquests no són els únics fets delinqüencials que porta implícit el tràfic de marihuana. El conseller d’Interior ha afegit que inclou també ocupacions il·legals d’habitatges per realitzar cultius i tenir plantacions i també narcoassalts en altres cultius: “Només el 2021 s’han produït  65 narcoassalts”, ha manifestat Elena, que també ha afegit que aquest tràfic genera entramats d’empreses i societats pantalla per blanquejar els beneficis, que els serveix de pantalla davant d’actuacions policials: “Són màfies que amplien a altres sectors (empreses que subministren materials, immobiliàries que subministren locals, etc.) i defrauden electricitat amb els riscos d’incendis i pèrdua de servei que comporta”.

 

Si els poders públics no haguéssim iniciat cap actuació –ha afegit el conseller d’Interior– correríem el risc que es transformi en un sistema simbiòtic, totalment imbricat en la nostra economia amb tentacles arreu”. Catalunya, en paraules del conseller Elena, corre el risc de transformar-se en l’epicentre del mercat il·legal de marihuana a Europa: “Hem d’evitar la banalització de la marihuana. I hem d’evitar que aquesta activitat delictiva arreli com un sistema parasitari que contagi a més sectors”.

 

En referència al combat contra aquesta activitat delictiva Joan Ignasi Elena ha explicat al Parlament que els Mossos d’Esquadra estan fent un esforç ingent per lluitar contra el tràfic de marihuana: “De fet, aquesta activitat delictiva s’ha convertit en una de les principals prioritats al cos”. Les dades així ho constaten: “Entre 2014 i 2019 s’han desarticulat 150 xarxes criminals de la marihuana. Només el 2020 es van desarticular 27 xarxes criminals dedicades al tràfic de marihuana”. Enguany ha explicat que s’han desarticulat 15 organitzacions criminals relacionades amb la salut pública-marihuana i 19 grups criminals relacionades amb la salut pública-marihuana.

 

El conseller també ha posat de manifest el progressiu increment de les plantacions desmantellades: “Hem passat de 132 plantacions desmantellades el 2015 a 633 desmantellades en el que portem de 2021, el que implica una major intensitat de les unitats d’investigació i dels agents destinats a combatre aquesta xacra”. En el marc de la Comissió d’Interior el conseller ha destacat que han implementat accions en l’operativa policial que suposen millores continuades en el traspàs d’informació i de coordinació de les investigacions així com en la unificació de les actuacions: “Hem intensificat els dispositius i l’activitat policial investigadora arreu de Catalunya i especialment en aquelles àrees geogràfiques on ja s’ha detectat major activitat delinqüencial vinculada al conreu de la marihuana”.

 

Joan Ignasi Elena també ha donat detalls de la participació dels Mossos al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, que ha elaborat el Plan Nacional contra la Marihuana, amb l’objectiu principal d’impulsar una resposta conjunta de tots els cossos policials per a reduir aquest fenomen criminal. Aquest pla, segons el conseller Elena, presenta un seguit de mesures amb tres objectius específics: “Incrementar la detecció i desarticulació de grups de crim organitzat dedicats a aquestes activitats delictives; disminuir els canals de distribució de la cànnabis, i afavorir la destrucció de les plantacions així com la inutilització i/o destrucció dels mitjans emprats per al cultiu”.

 

El conseller també ha explicat al Parlament que una altra de les accions més destacades per frenar el tràfic de marihuana serà incrementar les mesures d’autoprotecció dels agents actuants en intervencions que estan o poden estar relacionades amb el negoci de la  marihuana: “Els productors de marihuana estan incrementant i millorant les mesures de seguretat per protegir els seus cultius amb ús de paranys, armes i artefactes altament lesius per protegir l’accés a les plantacions, de forma que s’incrementa el risc en la intervenció policial”.

 

Més enllà de les actuacions policials, el conseller d’Interior ha recordat que per a fer front al tràfic de marihuana escau una anàlisi de la situació global, també des dels punts de vista sanitari, sociològic, econòmic i legislatiu.