.

El Memorial Democràtic senyala la ruta dels maquis al Ripollès

query_builder   14 gener 2022 10:58

event_note Nota de premsa

El Memorial Democràtic senyala la ruta dels maquis al Ripollès

El nou tram senyalitzat està situat als municipis de Molló i de Camprodon

El camí s’afegeix a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic ha inaugurat aquest divendres una nova senyalització de la ruta dels maquis a la comarca del Ripollès. El nou tram senyalitzat correspon als municipis de Molló i de Camprodon. El director del Memorial, Vicenç Villatoro, ha participat en la doble inauguració dels plafons, que s’ha fet a les 10 del matí a Molló i a les 12 a Camprodon.

Amb aquesta nova senyalització, la ruta s’afegeix a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic, que agrupa un conjunt d’indrets i espais de record de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica.

El nou tram senyalitzat continua l’itinerari que es va inaugurar l’any passat a la Garrotxa, amb sengles senyalitzacions a l’exterior del Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas i a la Vall de Bianya, fruit també de la jornada acadèmica ‘Les rutes dels maquis’, en el marc dels camins de memòria i paisatge.

La documentació i posada en valor d’aquests itineraris és una iniciativa de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya, el Museu Memorial de l’Exili i el Memorial Democràtic, amb el suport de la Diputació de Girona i les administracions locals.

Els camins dels maquis

Durant la dècada de 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya van viure la intensa activitat d'aquests grups armats. A mitjans de 1944, amb l’alliberament del sud de França de l’ocupació nazi, els exiliats republicans que havien combatut amb la Resistència francesa comencen a infiltrar-se a Catalunya i a organitzar-se per provocar la caiguda del règim franquista.

Calia organitzar i garantir rutes segures (cases de pagès per aprovisionar-se, amagatalls, camins, etc.) per a les unitats de maquis, que havien de crear bases guerrilleres mitjançant les quals fustigar el règim amb accions militars i de propaganda política.

Des de la clandestinitat, es va crear una xarxa de camins que connectava el sud de França, des de Prats de Molló, amb Barcelona, i que s’estenia per la Catalunya central per enllaçar amb els grups de l’Aragó, i cap al sud, per contactar amb les unitats de València.

Per aquestes rutes van circular d’amagat militants i combatents, armes i consignes polítiques, pamflets i propaganda per enfortir la resistència i preparar la lluita definitiva contra Franco. La memòria d’aquestes rutes clandestines també va generar mites i llegendes, vinculats amb enfrontaments amb la Guàrdia Civil o amb les represàlies a les cases de pagès que els donaven suport.

2  

Imatges

Imatge de l'acte a Molló (Ripollès)

Imatge de l'acte a Molló (Ripollès) 343

Imatge de l'acte a Camprodon (Ripollès)

Imatge de l'acte a Camprodon (Ripollès) 241