Jornada català coneixement

Jornada sobre el català en el sistema universitari i de recerca

El Departament de Recerca i Universitats posa en marxa el Pla d'enfortiment del català per consolidar-ne l'ús com a llengua pròpia en el sistema de coneixement

query_builder   28 gener 2022 11:53

event_note Nota de premsa

Jornada sobre el català en el sistema universitari i de recerca

El Departament de Recerca i Universitats posa en marxa el Pla d'enfortiment del català per consolidar-ne l'ús com a llengua pròpia en el sistema de coneixement

  • La consellera Geis posa en valor el compromís de tot el sistema universitari i de recerca amb l’impuls i el foment de la llengua catalana
  • S’hi han presentat dades actualitzades sobre els usos lingüístics al sistema i de compliment de la llengua de docència
  • La jornada ha estat el tret de sortida del Pla #enFORTimelCATALÀ, que té com a objectiu garantir els drets lingüístics i preservar el paper del català com a llengua vehicular del sistema
  • El Departament inicia un procés obert amb tota la comunitat universitària i de recerca per elaborar el Pla, que es presentarà públicament el mes d’abril
Jornada català

El Departament de Recerca i Universitats posarà en marxa la pròxima primavera el Pla d’enfortiment del català (#enFORTimelCATALÀ), amb l’objectiu de garantir els drets lingüístics de l’estudiantat, el professorat i tota la comunitat del sistema universitari i de recerca del país, i preservar el paper del català com a llengua vehicular. Durant la jornada sobre el català en el sistema universitari i de recerca celebrada avui, la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha explicat que el Departament inicia ara un procés obert per elaborar el Pla, que es presentarà públicament el mes d’abril i que desenvoluparà les línies principals del Pla, que s’han elaborat durant l’últim trimestre del darrer any.

La consellera Geis ha destacat que el Pla #enFORTimelCATALÀ és “la nostra contribució a aquesta reacció de país per enfortir el català”, ja que “el sistema universitari i de recerca ha de ser una pota més d’aquest renaixement de la llengua”. Geis ha recordat que “el català viu un moment delicat en molts àmbits, especialment en l’ús que en fan els joves. Per això, com a Departament de Recerca i Universitats ens hem sentit interpel·lats a intervenir-hi, a fer una diagnosi de la situació i a aportar solucions, mesures per enfortir la llengua principal del nostre sistema”.

Durant la seva intervenció, la consellera Geis també ha subratllat “el compromís” del sistema d’universitats i recerca amb la llengua catalana. “Vull tenir un reconeixement per tota la feina que heu fet des de fa anys i continueu fent dia rere dia per la defensa del català als vostres centres. Una feina ingent i de qualitat sense la qual no entendríem el moment que vivim ara”, ha dit Geis durant la seva intervenció.

La consellera ha posat l’accent en el consens per tal d’avançar en el Pla d’enfortiment del català: “La nostra llengua necessita un nou impuls i aquest impuls requereix la implicació de tot el sistema. Per això és tan important aquest procés que hem obert amb tota la comunitat universitària i de recerca per elaborar el Pla”.

Geis també ha explicat que “aquest compromís de tot el sistema per reforçar  el català, no significa que tinguem una mirada curta”. En aquest sentit, ha afegit que “sabem molt bé que l’anglès és llengua bàsica a la nostra societat i, per tant, també ho és en el món científic i universitari. Creiem que el foment de la presència i l’ús del català és perfectament compatible amb la internacionalització del sistema universitari i l'ús de les terceres llengües”.

 

Dades d’incidències i d’usos lingüístics

En el decurs de la jornada de debat sobre la situació del català en l’ensenyament superior i en l’àmbit científic, el Departament de Recerca i Universitats ha presentat dades actualitzades sobre els usos lingüístics a tot el sistema, així com els resultats dels primers informes semestrals de compliment de la llengua de docència. El director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement, Xavier Quinquillà, ha posat en valor l’activació de nous protocols que, entre d’altres, han fet possible un procés de millora de la recollida de dades sobre usos lingüístics que “ens permeten tenir una diagnosi acurada de la situació per avançar cap a un horitzó comú, tenint en compte l’heterogeneïtat del sistema de coneixement”.

Aquests primers informes semestrals, realitzats per les universitats a petició del Departament, revelen, entre altres qüestions, que totes les queixes rebudes en relació amb el canvi de llengua d’impartició afecten el català. Així, les universitats han rebut des de l’inici del curs 2021-2022 un total de 55 reclamacions que, en el 100% dels casos, han estat d’estudiants que havien escollit el català com a llengua de docència a l’hora de formalitzar la seva matrícula i que, en iniciar les classes, es van veure afectats per un canvi de llengua. Aquestes 55 reclamacions afecten un 0,1% sobre el total d’oferta d’assignatures diferents a graus i màsters en el conjunt del sistema universitari català.

Respecte a la resolució d’aquestes queixes, cal destacar que en un 60% dels casos verificats s’ha pogut restituir la llengua d’impartició anunciada en el moment de la matrícula. Pel que fa a la resta, majoritàriament són deguts a un canvi de professor. En aquest sentit, Quinquillà ha destacat que “es posa de manifest que, malgrat tot, els mecanismes interns de què disposen els estudiants a les universitats per preservar els seus drets lingüístics funcionen i han servit per revertir la situació”.

En el decurs d’aquesta jornada, i per primera vegada, també s’han presentat dades d’ús del català i la resta de llengües d’impartició de les universitats, també de les privades d’iniciativa social, concretament la Universitat Ramon Llull (URL) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Aquestes dades permeten definir una visió general i una diagnosi compartida sobre els usos lingüístics a tot el sistema. Són dades actualitzades corresponents al curs 2020-2021, amb el percentatge d’assignatures que s’imparteixen en les diferents llengües del sistema universitari de Catalunya, tant en graus com en màsters universitaris.

Per tal d’obtenir una radiografia més precisa de les llengües de docència, s’ha comptabilitzat el percentatge d’assignatures en cadascuna de les llengües de docència tenint en compte la llengua d’impartició en cadascun dels grups. En aquest sentit, en un mateix grau o màster, una assignatura pot ser impartida simultàniament en català, en castellà i, també, en una tercera llengua i, per aquesta raó, els percentatges no sumen 100.

  • Graus universitaris

En el conjunt del sistema, el 70,5% de les assignatures són en català, mentre que el 26,8% són en castellà i en terceres llengües (principalment l’anglès) el 22,1%. Les dades mostren que, en els estudis de grau, el català és la llengua de docència majoritàriament emprada.

En el cas de les universitats presencials sostingudes amb fons públics, les assignatures en català pugen fins al 73,9%, seguides del castellà, amb un 23,1%, i d’una tercera llengua amb un 21,2% (principalment l’anglès). A la UOC, un 88,8% de les assignatures són en català, un 72,2% en castellà i un 5,5% en una tercera llengua. Pel que fa a les universitats privades d’iniciativa social, l’ús del català és del 41,7% mentre que el del castellà és del 32,7% i el de les terceres llengües és del 34,4%.

  • Màsters universitaris

En els màsters universitaris, en un context de creixent internacionalització i una alta presència d’estudiants que provenen de fora del nostre sistema universitari, el pes del català decau considerablement i se situa al voltant del 30-40%, amb un 39,8% d’assignatures en català, un 37,9% en castellà i un 32,9% en una tercera llengua.

Així, a les universitats presencials sostingudes amb fons públics, la presència del català en màsters se situa en un 38,2% de les assignatures, un 36,5% en castellà i un 33,1% en una tercera llengua (principalment l’anglès). A la UOC, un 90,1% de les assignatures dels màsters es fan en català, un 54,3% en castellà, i un 1,4% en una tercera llengua. Pel que fa a les universitats privades d’iniciativa social, la llengua d’impartició majoritària és una tercera llengua, majoritàriament l’anglès, amb el 52,8% de les assignatures, seguida del castellà amb un 35,3%. El català té només un pes del 15,2%.

  • Tesis doctorals

En l’àmbit de la recerca, les dades mostren que la presència del català en les tesis doctorals representa només un 10,3% del total, enfront del 54% que es presenten en una tercera llengua (anglès). En aquest àmbit, Quinquillà ha explicat que cal tenir en compte que “el 52% de les tesis llegides són de doctorands de fora del sistema universitari de Catalunya i que el percentatge de pes del català es dobla, i arriba al 20,2%, quan es comptabilitzen els estudiants procedents d’universitats catalanes que opten pel català a l’hora de fer la tesi”. D’altra banda, s’ha de tenir present que el percentatge de tesis doctorals internacionals o amb menció europea és del 33,7%.

 

El Pla #enFORTimelCATALÀ

El Pla d’enfortiment del català s’estructura en quatre eixos amb la finalitat d’assolir sis objectius. Els quatre eixos són:

  1. La docència universitària en català
  2. La recerca i la transferència de coneixement en català
  3. El català en un context d’internacionalització
  4. El català com a llengua de trobada i convivència

Al voltant d’aquests quatre eixos es fixaran una sèrie de mesures i accions, algunes de les quals ja s’estan aplicant, per tal d’assolir els sis objectius fixats al Pla:

  1. Fer plenament efectiu l’ús del català com a llengua vehicular.
  2. Garantir els drets lingüístics dels estudiants, el professorat i tota la comunitat universitària i de recerca.
  3. Garantir el dret a rebre l’ensenyament en català.
  4. Millorar les competències lingüístiques en llengua catalana de l’estudiantat i el professorat.
  5. Incrementar l’ús del català a la recerca i la transferència.
  6. Enfortir els vincles del sistema entre els territoris de parla catalana.

A partir d’ara, des del Departament s’impulsarà un procés obert amb la comunitat universitària i de recerca per avançar en l’elaboració de tots els eixos del Pla:

  1. La docència universitària en català

Com a punt de partida, en l’àmbit de la docència el Departament posa en valor el compromís de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) per l’impuls en l’ús de la llengua catalana que fixa l’objectiu d’un 80% de docència en català als graus, garantir que tots els graus tinguin un itinerari en català, i equilibrar l’ús del català als màsters i altres estudis de postgrau. Per fer possible aquest horitzó es preveuen mesures per garantir la capacitació lingüística del professorat universitari i el compliment de l’aplicació del Decret 128/2010, que regula l’acreditació del coneixement suficient del català del professorat. Igualment, es posa l’èmfasi en la millora dels coneixements i competències lingüístiques de l’estudiantat de les facultats d’Educació i del màster de formació del professorat, per tal de garantir la capacitació lingüística dels futurs mestres i professors de les diferents etapes educatives.

  1. La recerca i la transferència de coneixement en català

La diagnosi de la situació actual en l’àmbit de la recerca fa palès que l’anglès ha esdevingut la llengua franca acadèmica, tal com mostren les dades sobre el nombre de tesis doctorals en català. Els objectius que planteja el Pla són, d’una banda, incrementar l’ús del català a la recerca i, d’altra banda, incentivar la transferència i divulgació de la recerca en català. Entre les actuacions proposades per assolir aquests objectius hi ha la incentivació de l’ús del català a les tesis doctorals, el desplegament d’un pla d’acollida lingüística per al personal investigador internacional, o l’increment de les actuacions de divulgació de la ciència en català que es realitzen actualment, entre d’altres.

  1. El català en un context d’internacionalització

El foment de la presència i l’ús del català com a llengua pròpia i vehicular de les universitats catalanes és perfectament compatible amb la internacionalització del sistema universitari i l'ús de les terceres llengües, que cal impulsar dins el marc europeu d’educació superior. El Pla planteja com a objectiu reforçar i ampliar els programes d’acollida lingüística, impulsant un Pla d’acollida en origen amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull i la Xarxa de Casals Catalans a l’estranger, i els plans d’acollida a les universitats catalanes, incrementant-ne els recursos per aconseguir un augment significatiu del nombre d’estudiants internacionals que adquireixen coneixements i competències lingüístiques bàsiques en català. Així mateix, es marca com a objectiu aconseguir el reconeixement del català dins el programa Erasmus+, que permetria fer un salt qualitatiu en la garantia i bon funcionament del procés d’acollida lingüística dels estudiants de mobilitat d’aquest programa.

  1. El català com a llengua de trobada i de convivència

La llengua catalana ha de ser el nucli de la vida universitària, al voltant de la qual es desenvolupin les activitats docents i de recerca pròpies de la universitat. A més, el català és compartit amb altres territoris i utilitzat per una àmplia comunitat lingüística, més enllà de Catalunya, amb la qual es vol potenciar i enfortir els lligams lingüístics i culturals. El Pla proposa desenvolupar el concepte de llengua vehicular en l’ensenyament universitari, mitjançant un protocol consensuat i extensiu a tot el sistema universitari de Catalunya. També es preveu la realització d’un programa d’intercanvi d’estudiants dins les universitats de la Xarxa Vives, amb la participació dels governs respectius, per tal d’afavorir el coneixement mutu i la relació entre l’estudiantat dels diversos territoris del domini lingüístic.

3  

Imatges

Foto 1 | HC Geis

Foto 1 | HC Geis 3630

Foto 2 | HC Geis

Foto 2 | HC Geis 3721

Foto 3 | DG Quinquillà

Foto 3 | DG Quinquillà 3722