Ibáñez Escofet

L'Arxiu Nacional ingressa el fons de Manuel Ibáñez Escofet

query_builder   8 febrer 2022 14:01

event_note Nota de premsa

L'Arxiu Nacional ingressa el fons de Manuel Ibáñez Escofet

  • La consellera Garriga participa en l’acte de donació del fons amb els hereus d’Ibáñez Escofet, a qui qualifica com "un referent amb majúscula del nostre periodisme”
Ibáñez Escofet

Avui s’ha celebrat l’acte de lliurament de l’arxiu personal del periodista Manuel Ibáñez Escofet a la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu que es conservi i difongui des de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Han participat en l’acte la consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez; els fills i nets d’Ibáñez Escofet; la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, i el director de l’Arxiu Nacional, Francesc Balada. L’acte ha estat un reconeixement públic del Govern a la categoria professional d’Ibáñez Escofet i significa l’inici del procés de formalització legal de la donació d’un fons format per 22 capses de documentació, que ingressa a l’Arxiu Nacional com a fons Manuel Ibáñez Escofet | ANC1-1365.

La consellera Garriga ha afirmat que l’Arxiu Nacional custodiarà “com mereix aquest llegat imprescindible per a Catalunya” d’un “referent amb majúscula del nostre periodisme”. Garriga també ha ressaltat la importància del llegat “per resseguir la història del país, principalment l’etapa del Franquisme”, i ha apuntat que és un testimoni vital per aproximar-nos a la professió periodística “des d’una mirada moderna, democràtica i catalanista”.

El fill de Manuel Ibáñez Escofet, Fèlix Ibáñez Fanés, per la seva banda, ha agraït al Departament de Cultura, i especialment a l'Arxiu Nacional, perquè “des del començament ha estat molt interessat” en el llegat i això ha estat “un estímul per a la família”. Ibáñez ha subratllat que el fons conté “escrits que són provatures literàries”, manuscrits de joventut que tenen molt d’interès perquè, com defensava Ibáñez Escofet, “el periodista ha de tenir vocació literària” i  “per ser bon periodista cal aspirar a ser Premi Nobel”.

El contingut de l’arxiu
El fons documental tenia en el moment del seu lliurament a l’Arxiu Nacional, abans de la seva instal·lació definitiva, un volum de 2,2 m (22 capses de format estàndard). Es tracta de l’arxiu conservat per la seva vídua Maria Fanés Guasch, morta el mes de juny de 2021, dispers fins ara a les cases familiars de Barcelona i Capmany (Alt Empordà) i recuperat finalment pels fills del periodista. Ha estat objecte d’una primera descripció per part de la família dipositant i confiem que ben aviat pugui ser accessible a totes les persones interessades a través del portal del Sistema d’Arxius de Catalunya Arxius en Línia.

Cronològicament, el fons abasta pràcticament tota la vida professional d’Ibáñez Escofet, des de començaments de la dècada dels anys quaranta fins a la seva defunció, el 15 de desembre de 1990; per tant, des de les temptatives literàries inicials de postguerra, recorrent tots els estadis de la seva vida professional, fins als anys finals de La Vanguardia. A més, inclou també la correspondència adreçada a la seva vídua per raó del traspàs d’Ibáñez Escofet, i la de premis atorgats i homenatges dedicats posteriorment a la defunció a la premsa i en actes específics:

  • Pel que fa a les relacions externes, el fons aplega tres capses de cartes a col·laboradors professionals i personalitats rellevants d’àmbits tan diferents com el literari (Espriu, Pla, Fuster, Francesc B. Moll, J.V. Foix o Montserrat Roig), a personalitats polítiques de tots els àmbits (amb una particular intensitat amb el president Tarradellas, abans i després de l’exili); de la societat civil (Lluís Carulla, Montserrat Trueta, Manuel Ortínez o Josep Andreu i Abelló); religioses, artístiques o acadèmiques; de l’àmbit periodístic, destaquen les relatives a La Vanguardia, amb els col·laboradors del diari sobre la inserció d’articles, el director Manuel Aznar i amb els Godó, la família propietària de l’empresa periodística. També inclou dues capses amb la correspondència rebuda amb motiu de les distincions i els nomenaments al llarg de l’activitat periodística i la correspondència rebuda dels lectors, que mostra el sentir i el tarannà de determinats sectors del país.
  • De l’activitat creativa destaca la documentació relativa a l’elaboració manuscrita, presentació i recepció crítica de les seves memòries, que es barreja, per la coincidència temporal, amb la generada amb motiu del seu traspàs. Així mateix, el fons reuneix els manuscrits i mecanoscrits originals dels llibre publicats. Així mateix, destaquen també tres capses de temptatives literàries i escrits de joventut (poemes, obres de teatre, dues novel·les probablement inacabades, contes i fragments en prosa).
  • En memòria de l’activitat professional, el fons conserva els articles publicats als diferents mitjans, així com la documentació de projectes periodístics (revistes i diaris en català) que no van prosperar a causa de la censura. Cal destacar les llibretes manuscrites que contenen els seus articles a La Vanguardia, amb algunes peces també de caràcter finalment inèdit, així com la col·lecció de retalls de la seva columna diària “A punta seca” al diari Tele/Exprés (1968-1975).
  • De l’àmbit associatiu, l’arxiu conserva els testimonis de la seva vinculació a molt diverses entitats, des del Palau de la Música a la Federació de Joves Cristians.
  • Com a recursos d’informació, el fons inclou també documents en diferents formats de publicació, utilitzats com a eines de treball, que permeten entendre millor el desenvolupament de la seva activitat periodística.
  • El fons conserva també una selecció de fotografies de la vida professional, classificades cronològicament, així com dibuixos i esbossos realitzats pel mateix Ibáñez Escofet i altres autors, alguns per a la seva publicació.

El productor del fons
Manuel Ibáñez Escofet (Barcelona, 1917-1990) va tastar el món del periodisme abans de la Guerra de 1936-1939, a través del diari El Matí. Durant la postguerra va formar part de la Comissió Abat Oliba (1947) i va retornar-hi amb força en prendre la sots-direcció d’El Correo Catalán, mitjà on va impulsar una profunda modernització i catalanització, incorporant veus tan plurals com les d’Armand Carabén, Joan Fuster, Ernest Lluch, Josep Pla o Jacint Ros i Hombravella.

En un moment polític i social de forta tensió, va entomar el repte de dirigir Tele/Exprés (1968), diari que va convertir en una publicació atenta a la pulsió del carrer i que va obrir a una generació de joves periodistes, escriptors i acadèmics aliens al franquisme, amb col·laboradors com ara Josep Maria Huertas Claveria, Terenci Moix, Jaume Perich, Montserrat Roig o Manuel Vázquez Montalbán. La implicació política de molts dels redactors i una salut fràgil, però, el van obligar a abandonar la direcció del diari.

Hi tornaria el 1976 en ser nomenat director adjunt de La Vanguardia, on va ser responsable final del dia a dia de la producció del diari, que era el que tenia més lectors i era més influent del país. Alhora, va ser assessor en matèries informatives dels presidents Josep Tarradellas i Jordi Pujol i director dels programes de TVE a Catalunya Les nostres coses, Desperta ferro i La nostra gent. També va col·laborar més puntualment a la Revista de Girona.

La seva passió pel futbol en general i el FC Barcelona en particular es va traduir en la publicació, el 1962, amb el títol de Kubala, un barceloní de Budapest, d’una breu biografia del popular futbolista,  i el 1991, pòstumament, el recull d’articles Parlem del Barça.

Ibáñez Escofet va publicar dos reculls d’articles: La corda fluixa (1971, reeditat el 2017, amb motiu del centenari del seu naixement, amb pròleg i notes de Sam Abrams) i Les arrels i les fulles (1985), però destaca sobretot l’èxit notable del seu llibre autobiogràfic La memòria és un gran cementiri (1990), en el qual, a través de les seves vivències personals, professionals i polítiques, repassava més de mig segle de vida catalana. Per aquesta obra li va ser concedit el Premi Crítica “Serra d’Or” l’any 1991. Abans, el Govern de Catalunya el va distingir amb la Creu de Sant Jordi el 1983 i l’Ajuntament de la seva ciutat, amb el premi Ciutat de Barcelona de periodisme el 1986. Es tracta, sense cap mena de dubte, d’un dels periodistes més influents del darrer terç del segle XX a Catalunya.

La memòria del periodisme català del tardo-franquisme i la Transició
L’arxiu personal de Manuel Ibáñez Escofet, un vegada rebut el tractament arxivístic adequat i posat a l’abast dels ciutadans en les condicions d’accés que preveu la normativa, permetrà un coneixement més ric de la seva trajectòria d’home alegre, rigorós, moderat, cultivat, demòcrata i catalanista, empremta personal amb la que va anar marcant els tres grans mitjans de la seva vida, El Correo Catalán, Tele/Exprés i La Vanguardia, en una època conflictiva, els darrers anys del Franquisme i la Transició. Esquivant la censura, sempre al fill de la navalla, va capgirar el panorama de les principals capçaleres de la premsa catalana del darrer terç de segle, dotant-les del tarannà periodístic propi d’un país democràtic i fent de la curiositat el seu motor.

En aquesta línia de treball de preservació de la memòria del periodisme català el Departament de Cultura, a través de l’Arxiu Nacional, manté des del 2014 un conveni de col·laboració amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb l’objectiu de recuperar, preservar i difondre els llegats personals d’aquests professionals, el primer fruit del qual va ser l’ingrés del fons Carlos Nadal Gaya | ANC1-1103, i al qual han seguit els de Joaquim Perramon i Palmada | ANC1-1167 i Agustí Pons i Mir | ANC1-1273.

Al llarg dels seus quaranta anys d’activitat, l’Arxiu Nacional ha aplegat més de mig centenar de fons, mig miler de metres i 1,5 milions d’imatges que corresponen al patrimoni documental escrit i gràfic del periodisme català, fet que l’ha convertit en centre arxivístic de referència per a la seva conservació i difusió, tot entenent que les aportacions d’aquest sector professional són imprescindibles per a comprendre la història del nostre país en els segles XIX i XX.

 

 

 

8  

Imatges

La consellera Garriga i Fèlix Ibáñez Fanés en l'acte de donació del fons

La consellera Garriga i Fèlix Ibáñez Fanés en l'acte de donació del fons 3364

La consellera Garriga i la família d'Ibáñez Escofet en l'acte de donació del fons

La consellera Garriga i la família d'Ibáñez Escofet en l'acte de donació del fons 1650

Moment de l'ingrés del fons a l'Arxiu Nacional

Moment de l'ingrés del fons a l'Arxiu Nacional 166

Els quaderns originals que contenen les reconegudes memòries de Manuel Ibáñez Escofet

Els quaderns originals que contenen les reconegudes memòries de Manuel Ibáñez Escofet 305

Reportatge fotogràfic de la presentació de les memòries de Manuel Ibáñez Escofet

Reportatge fotogràfic de la presentació de les memòries de Manuel Ibáñez Escofet 294

Caricatura que retrata la seva afició pel Barça

Caricatura que retrata la seva afició pel Barça 163

Contingut del Fons Manuel Ibáñez Escofet (1)

Contingut del Fons Manuel Ibáñez Escofet (1) 2096

Contingut del Fons Manuel Ibáñez Escofet (2)

Contingut del Fons Manuel Ibáñez Escofet (2) 2709