DGUE

Cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana

El Govern analitza el futur de les relacions entre Europa i l'Àfrica amb un acte en el marc de la Cimera Unió Europea-Unió Africana

La consellera Victòria Alsina situa Catalunya "com un punt que connecta Europa i l'Àfrica" i referma el compromís del Govern "amb el desenvolupament tant africà com mediterrani"

query_builder   16 febrer 2022 20:16

event_note Nota de premsa

Cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana

El Govern analitza el futur de les relacions entre Europa i l'Àfrica amb un acte en el marc de la Cimera Unió Europea-Unió Africana

La consellera Victòria Alsina situa Catalunya "com un punt que connecta Europa i l'Àfrica" i referma el compromís del Govern "amb el desenvolupament tant africà com mediterrani"

  • L'esdeveniment ha agrupat think tanks europeus i africans, així com actors econòmics que cooperen entre Catalunya i l'Àfrica
  • Demà i demà passat té lloc a Brussel·les la cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana i el Govern de Catalunya hi ha reflexionat amb aquestes taules de debats
Quin és el futur de la cooperació entre Europa i l’Àfrica? Aquesta és la pregunta que ha abordat l’acte que ha organitzat aquest dimecres el Govern de Catalunya sota el títol ‘Towards Shared Prosperity: the Future of Europe-Africa Relations’, celebrat a l'Espai Catalunya Europa, a Brussel·les.

En el marc de la publicació del dossier monogràfic de la revista IDEES dedicat a l’Àfrica, l’acte s’ha celebrat en la vigília de l’inici de la sisena cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana a la capital europea. L’esdeveniment ha estat coorganitzat pel Departament d’Acció Exterior i Govern Obert, la Delegació del Govern davant la Unió Europea, el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i ACCIÓ. 

La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha donat la benvinguda a l’esdeveniment, on ha descrit la cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana com una “oportunitat única” que obrirà el camí per a una “col·laboració més estreta i fructífera”. Per a Alsina, en un món globalitzat i amb creixement interdependent, “fòrums multilaterals com aquesta cimera són imperatius”. La consellera també ha fet valdre el rol de Catalunya “com a pont que connecta els dos continents” gràcies a la seva ubicació geogràfica. “Estem compromesos amb el desenvolupament tant africà com mediterrani”, ha afirmat Alsina, i ha afegit que “el Govern vol impulsar un model de prosperitat compartit”.
La primera taula rodona que ha agrupat think tanks africans i europeus
La primera taula rodona que ha agrupat think tanks africans i europeus
Les principals conclusions de les taules rodones 

L’acte, celebrat en format híbrid, s'ha estructurat amb dues taules rodones amb la participació de representants de think tanks europeus i africans, així com agents econòmics vinculats a Catalunya i a l’Àfrica.

La primera taula rodona, moderada pel professor Oscar Mateos, ha servit per reflexionar sobre els resultats que s’esperen de la cimera que tindrà lloc aquesta setmana a Brussel·les.  

Mateos ha subratllat que “l’Àfrica ja no es pot concebre com un territori perifèric en les relacions internacionals, sinó com l’escenari central d’una realitat global canviant”. En la mateixa línia, la presidenta de ‘La Puerta de África’, Viviane Ogou, ha destacat el “canvi en les relacions històriques de poder” i el fet que “l'Àfrica sigui avui al centre de converses geopolítiques”.  

La joventut també ha estat protagonista d’aquesta taula rodona. Ogou ha defensat el paper central que el jovent africà hauria de tenir a la narrativa d’aquesta cimera. Una idea compartida per Holy Ranaivozanany, de la Africa-Europe Foundation, qui ha afegit la necessitat que els líders d’ambdós continents parlin com iguals i posin “els joves al centre de les converses per avançar cap a un pla d’accions que permeti assolir l’agenda 2063”.  

Larabi Jaïdi, investigador del Policy Center for the New South, ha analitzat els reptes demogràfics africans i ha destacat que cal remodelar les relacions entre Europa i Àfrica a partir de la geometria variable, donant prioritat a objectius sectorials relacionats amb qüestions com l’energia, l’alimentació, l’educació o la seguretat. "La cooperació en l’àmbit de la transició verda i la sostenibilitat ofereix oportunitats per a l'aprenentatge conjunt". 

Seguint també amb la cooperació entre ambdós continents, Roger Albinyana, director de l’Institut Europeu de la Mediterrània, ha insistit en la necessitat d’establir una “cooperació recíproca” que doni com a resultat “la creació de llocs de treball”. Sobre la Mediterrània, Albinyana ha conclòs que hauria de ser l’element que permetés “connectar i integrar Europa, l’Àfrica del Nord i l’Àfrica subsahariana". 

Dhesigen Naidoo, investigador de l’Institute for Security Studies (ISS Africa), ha afirmat que la cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana ha de “potenciar el projecte d’integració de l’Àfrica” i abordar qüestions com el camí que ha de seguir el continent per aplicar el seu propi Pacte Verd, l’estratègia conjunta per a la pau i la seguretat o la recuperació postpandèmia. 

La primera taula rodona l’ha tancat Manuel Manonelles, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, qui ha recollit les principals reflexions dels ponents, i ha subratllat la necessitat que l’aliança entre l’Àfrica i Europa es basi en unes relacions entre iguals, i que s'adopti una perspectiva a llarg termini. 

La segona taula rodona, moderada per Gorka Knörr i Erika Casajoana de la Delegació del Govern de Catalunya davant la UE, ha servit per presentar experiències de cooperació econòmica entre Catalunya i Àfrica. Núria Juan, d’Acció, ha explicat que les exportacions catalanes a l’Àfrica han augmentat un 62% els darrers anys, amb Sud-àfrica, la costa d’Ivori i el Senegal com a territoris principals. Florence Hiard, directora de l’oficina d’Acció a Ghana, ha exposat la tasca que realitzen des del terreny per intentar captar fons per finançar programes de cooperació tècnica, per exemple. Mireia Gil, d’Azimut360, i Normal Albi, d’AFR-IX Telecom, han compartit les seves experiències empresarials de cooperació amb Àfrica.
La segona taula rodona ha servit per exposar experiències de cooperació econòmica entre Catalunya i Àfrica, així com la tasca que realitza Acció en aquest continent
La segona taula rodona ha servit per exposar experiències de cooperació econòmica entre Catalunya i Àfrica, així com la tasca que realitza Acció en aquest continent

L’Àfrica, una prioritat per a l’acció exterior catalana 

L’acte celebrat avui és un exemple de l’interès de Catalunya cap al futur i reptes de l’Àfrica com a epicentre de les transformacions globals. En aquest sentit, el Govern, com a actor mediterrani, va desenvolupar l’Estratègia Mediterrània de Catalunya, MedCat 2030, per promoure una acció exterior catalana que contribuís al rellançament de l’agenda mediterrània en les polítiques europees i reforcés les relacions entre els actors d’una i altra riba. Aquesta estratègia va anar seguida de l’aprovació del Pla Àfrica 2020-2023, que pretenia consolidar la relació de Catalunya amb l’Àfrica al sud del Sàhara i respondre a la necessitat de pivotar Catalunya cap al continent africà. Tant l’Estratègia Mediterrània com el Pla Àfrica del Govern de Catalunya pretenen facilitar un diàleg entre la UE, el Magreb i l’Àfrica al sud del Sàhara, amb el Mediterrani jugant un rol important de transició i intercanvis. 

Un altre exemple de l’interès cap a l’Àfrica és la publicació d'un monogràfic de la revista IDEES amb l’objectiu d’analitzar els principals reptes del continent africà. El dossier està editat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i coordinat per Oscar Mateos i Idayat Hassan, amb una vintena d’articles d’experts catalans i internacionals.