foto

Els Mossos d'Esquadra reben 3.333 denúncies per desaparició l'any 2021, gairebé un terç de les quals corresponents a menors d'edat

query_builder   9 març 2022 13:03

event_note Nota de premsa

Els Mossos d'Esquadra reben 3.333 denúncies per desaparició l'any 2021, gairebé un terç de les quals corresponents a menors d'edat

El Departament d’Interior celebra l’acte institucional del Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent

Les entitats i associacions que treballen davant la desaparició de persones valoren l’estratègia pionera dels Mossos per fomentar el treball transversal

Foto

El Departament d’Interior ha celebrat aquest matí l’Acte institucional del Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent, que se celebra des de l’any 2020 i dóna compliment a la moció 86/XII del Parlament de Catalunya sobre la millora de la gestió de la desaparició de persones i del suport a llurs familiars. L’acte s’ha dedicat a la desaparició de menors, tant els que marxen del seu domicili familiar com els que ho fan de centres públics o privats. També s’ha centrat en la problemàtica concreta que se’n deriva, atès que hi ha un alt grau de reincidència i, sovint, les desaparicions esdevenen com a conseqüència de trastorns de conducta que en moltes ocasions no han estat diagnosticats o són inespecífics.

A Catalunya, cada any es realitzen un nombre important de denúncies per desaparició de persones. Concretament, el 2021 es van presentar 3.333 denúncies per desaparició, de les quals 1.190 corresponen a menors d’edat, de 13 a 17 anys.

La desaparició d’una persona causa angoixa i una gran incertesa als familiars, que exigeix als poders públics que duguin a terme totes les gestions possibles i s’utilitzin tots els mitjans per trobar la persona desapareguda al més aviat possible. Aquestes situacions requereixen celeritat en les accions, intercanvi d’informació i una actuació coordinada de departaments, entitats i unitats operatives implicades en la localització de la persona desapareguda. Són fonamentals també la cooperació, la coordinació i la col·laboració entre cossos policials.

El secretari general d’Interior, Oriol Amorós, ha inaugurat l’acte explicant que un 74% dels menors entre 13 i 17 anys desapareguts, reincideix. En aquest sentit, Amorós ha destacat que, “si bé és cert que hi ha casos molt vinculats a trastorns de la conducta”, cal desmitificar aquest fet perquè “hi ha una causa que es diu adolescència”.

El secretari general ha posat en valor que és una problemàtica complexa que cal abordar “des d’una perspectiva multidisciplinària i integral” atès que té interseccions que afecten molts àmbits de la vida i dels serveis públics: seguretat, salut, família, afers socials, etc. “Només treballant plegats i de manera coordinada podrem donar solució a una problemàtica que ens afecta sobretot des del punt de vista de les emocions, el sentiment i les relacions amb aquests nois i noies”, ha afegit.

Amorós també ha fet referència al paper dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en aquesta matèria “són imprescindibles”, ha dit. “Una denúncia ràpida i la seva col·laboració  ajuden a difondre la desaparició i fomenten la col·laboració de la ciutadania en la localització de les persones desaparegudes”.

Per la seva banda, la directora general d'Administració de Seguretat, Sonia Andolz, ha clos la jornada fent un agraïment a les famílies, entitats i als professionals i ha destacat “l’enorme empatia i humanitat de les persones que treballen en aquest àmbit, perquè independentment dels recursos hi posen el pensament tots els dies de l’any”.

La directora ha explicat que la jornada d’avui estava adreçada a escoltar i prendre nota de què necessiten els professionals per “fer-ho encara millor”. Andolz ha posat en valor que de cara el futur caldrà tenir en compte nous elements com “els efectes que tindrà la pandèmia, a més curt o mitjà termini, i els nous mons virtuals on es mouen les noves generacions i que no estan tan controlats”.

L’acte ha donat veu a les famílies dels menors i també als responsables dels centres i de les institucions amb responsabilitat en la matèria, per debatre i trobar la millor manera de solucionar aquesta problemàtica. En concret, hi ha participat la inspectora cap de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Atenció al Ciutadà i portaveu dels Mossos d’Esquadra, Montserrat Escudé; la caporala cap de l’Oficina d’Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes del cos, Laura Villanueva; la directora general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència del Departament de Drets Socials, Ester Sara Cabanes; la presidenta de l’Associació de Familiars d’Afectats per Trastorns de Conducta (AFATRAC), Charo Díez, i Silvia Otin, membre de l’Asociación de Familiares de Adolescentes con Trastorno Alimentario y/o de conducta (ASFATAC).

Els diversos ponents han explicat que les famílies dels menors i/o els seus tutors legals o administratius es troben freqüentment amb la incertesa de no saber com poden ajudar als seus fills menors d’edat, com actuar davant d’una desaparició, quins recursos tenen al seu abast etc, i, dubten, fins i tot, si denunciar la desaparició immediatament o esperar que el seu fill o filla torni de manera voluntària. Així, les associacions de familiars de menors han traslladat la seva impotència per a abordar aquest problema, com els afecta en l’àmbit familiar i l’entorn més proper, el neguit cada cop que es produeix una desaparició, els problemes de conducta associats així com la dificultat per gestionar-los.

Oficina d’Atenció a Familiars de Persones Desaparegudes

Denunciar immediatament la desaparició i aportar la màxima informació sobre la persona desapareguda i les circumstàncies en què s’ha produït, són dues indicacions bàsiques que recomanen des de l’Oficina d’Atenció a Familiars de Persones Desaparegudes (OFDES), així com també retirar la denúncia un cop s’hagi localitzat la persona i demanar assessorament abans de fer la difusió de la desaparició a les xarxes socials.

L’any 2014, la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra va posar en marxa aquesta Oficina per donar resposta a les famílies oferint-los suport i acompanyament, especialment en els primers moments, en què la incertesa i la por els envaeixen l’ànim. L’OFDES dona una atenció qualificada i personalitzada i les seves integrants acompanyen les famílies durant el procés de desaparició. També fan de canal d’informació de les novetats que es produeixen en la investigació que duen a terme les unitats policials corresponents, a més de orientar-los en la pressa de decisions en relació amb el fet de la desaparició i derivar-los cap als serveis d’atenció necessaris.