.

Ciuró i Buldó: "Hem de treballar permanentment per la cultura de la pau, i una gran eina per fer-ho són les polítiques de memòria democràtica"

query_builder   18 març 2022 19:06

event_note Nota de premsa

Ciuró i Buldó: "Hem de treballar permanentment per la cultura de la pau, i una gran eina per fer-ho són les polítiques de memòria democràtica"

  • La consellera aposta per la col·laboració entre territoris per promoure els valors europeus, els drets humans i la cultura de la pau en les polítiques de memòria democràtica.

 

  • La titular de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha inaugurat el cicle de memòria democràtica “La Guerra Civil des de Catalunya i Portugal” al Museu do Aljube de Lisboa, una antiga presó convertida en espai de memòria.

 

  • Els actes que conformen el cicle els ha organitzat la Delegació del Govern a Portugal, l’Institut Ramon Llull i la Direcció General de Memòria Democràtica.
.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha inaugurat aquest divendres el cicle de memòria democràtica “La Guerra Civil des de Catalunya i Portugal”, que s’organitza al Museu do Aljube de Lisboa. A l’acte hi han assistit també el delegat del Govern a Portugal, Rui Reis, i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, que ha introduït el col·loqui “Els refugiats de la Guerra Civil a Portugal”. La consellera ha volgut començar el seu parlament recordant el drama humanitari que s’està vivint a Ucraïna i l’ha comparat amb l’exili de 1939: “Perquè el de 1939 es va considerar el primer exili massiu de població de l’Europa Occidental, i no podem oblidar que en cap cas va ser voluntari, sinó que va ser una condemna. Aquest cicle és més actual que mai davant la vulneració dels drets humans i l’exili de tres milions d’ucraïnesos”. Ciuró i Buldó ha afegit que, davant aquesta situació, la resposta, més enllà de les actuacions d’emergència, és “treballar permanentment per la cultura de la pau, i una gran eina que tenim per fer-ho són les polítiques de memòria democràtica”.

El cicle de memòria democràtica es divideix en tres actes que tindran lloc des d’ara i fins a final de març i presenta com a eix central el tema de la memòria democràtica a Catalunya, en particular la Guerra Civil –incloent-hi la república, la guerra i l’exili. El projecte és el resultat d’una trobada entre el delegat Rui Reis i el lector de català de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa, Xavier Magrinyà, amb l’objectiu de fer més visible la història catalana a la societat portuguesa i d’establir connexions entre les dues cultures.

Durant la seva intervenció, la consellera ha emfasitzat la importància d’organitzar aquesta mena d’esdeveniments en la mesura que “les polítiques de memòria són col·lectives perquè traspassen fronteres”, i ha afirmat que “la col·laboració entre territoris per promoure els valors europeus, els drets humans i la cultura de la pau és el que dona sentit a aquestes polítiques”. Ciuró i Buldó ha subratllat també la necessitat de reivindicar una memòria inclusiva i amb perspectiva de gènere, perquè “massa sovint la veu i la mirada de les dones ha quedat silenciada” i “la història també l’han feta elles”. A més, la consellera ha destacat el paper clau dels joves així com la rellevància de fer-los conèixer els fets passats per tal que “no els banalitzin i  tinguin un sentit crític davant les veus que encara avui blanquegen el feixisme”.

D’altra banda, la titular de Justícia ha comunicat que s’està avançant en l’elaboració de la futura nova Llei catalana de memòria democràtica: “estem elaborant la Llei catalana de memòria democràtica, una llei moderna que refon, actualitza i millora totes les lleis existents al nostre país en aquesta matèria i que posa el focus en la lluita antifeixista. Per això, per exemple, la nova llei, prohibeix l’exhibició de simbologia franquista i l’enaltiment del franquisme i estableix un règim sancionador”.

El director Antoni Font, encarregat d’introduir el col·loqui, ha posat en relleu la tasca pública de la Direcció General: “Les polítiques públiques de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, que inclouen el període comprès entre 1931 i 1980, han d’abordar els exilis en tota la seva complexitat, dimensió i temporalitat”. Així mateix, ha dit que “la complexitat de l’exili pren forma quan s’hi vol posar noms, cognoms i cara a les famílies. Ens cal conèixer més i millor l’exili i integrar tota aquesta informació de recerca a la base de dades del Banc de la Memòria”.

“Els refugiats de la Guerra Civil a Portugal”

El primer dels tres actes del cicle és la conferència “Els refugiats de la Guerra Civil a Portugal”, la qual ha estat moderada pel periodista Nuno Ramos de Almeida. L’historiador Manuel Loff i l’antropòloga Dulce Simões han estat els ponents de la conferència, que profunditza sobre els refugiats de la Guerra Civil que van triar Portugal per exiliar-se.

En el marc del mateix cicle, el 19 de març es projectarà la coproducció catalana, francesa i belga Josep, premiada com a millor pel·lícula d’animació europea el 2020. El film explica la història d’exili del dibuixant català Josep Bartolí als camps de concentració francesos.

Finalment, el 29 de març s’inaugurarà el darrer dels tres actes previstos amb la presentació de l’exposició “Llibertat! Fontserè i el cartellisme compromès (1931‐1939)”, la qual comptarà amb un recital dels alumnes de català de la Universitat de Lisboa.

3  

Imatges

La consellera Ciuró i Buldó inaugurant el cicle de memòria "La Guerra Civil des de Catalunya i Portugal"

La consellera Ciuró i Buldó inaugurant el cicle de memòria "La Guerra Civil des de Catalunya i Portugal" 211

La consellera Ciuró i Buldó visitant el Museu do Aljube de Lisboa

La consellera Ciuró i Buldó visitant el Museu do Aljube de Lisboa 257

La consellera Ciuró i Buldó visitant el Museu do Aljube de Lisboa

La consellera Ciuró i Buldó visitant el Museu do Aljube de Lisboa 212