La consellera durant l'acte institucional del Dia Mundial de l'Aigua.

Dia Mundial de l'Aigua

Jordà: "Anualment s'extreuen més de 600 hm3 d'aigua dels aqüífers i els hem de preservar per tenir aigua en quantitat i qualitat"

query_builder   22 març 2022 10:38

event_note Nota de premsa

Dia Mundial de l'Aigua

Jordà: "Anualment s'extreuen més de 600 hm3 d'aigua dels aqüífers i els hem de preservar per tenir aigua en quantitat i qualitat"

  • Enguany, el lema del Dia Mundial de l’Aigua és “fer visible allò invisible”, en referència a la importància de les aigües subterrànies per a garantir diverses demandes
  • A Catalunya hi ha prop de 200 aqüífers delimitats, que satisfan un 40% de la demanda d’aigua per a usos urbans, tot i que el seu principal ús és l’agrícola
  • El Departament d’Acció Climàtica preveu destinar, durant els propers sis anys, 17,4 MEUR en actuacions destinades a la protecció dels aqüífers i en millorar la seva qualitat i reduir la contaminació per nitrats
La consellera, durant l'acte institucional del Dia Mundial de l'Aigua.

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha presidit aquest dilluns els actes per a commemorar el Dia Mundial de l’Aigua, que anualment se celebra cada 22 de març. En aquest acte, organitzat per l’ACA i celebrat a l’Espai Cèntric del Prat de Llobregat amb la finalitat de posar en comú les diferents visions al voltant de l’aigua, Jordà ha posat èmfasi en la importància de les aigües subterrànies, tenint en compte que enguany, el lema del Dia Mundial de l’Aigua és “fer visible allò invisible”, en relació amb la importància del recurs que tenim a sota dels nostres peus. “De mitjana, a Catalunya s’extreuen al voltant de 600 hm3/any dels 199 aqüífers que hi ha delimitats”, una xifra gairebé simètrica a la capacitat dels embassaments de les conques internes (694 hm3) “i els hem de preservar per tenir aigua en quantitat i qualitat”, ha afirmat la consellera.

Tot i que el principal ús que s’extreu dels aqüífers és per a usos agrícoles, seguit de l’abastament domèstic i els usos industrials, un 40% de les demandes urbanes provenen d’aquest recurs. Hi ha molts municipis de l’interior de Catalunya, sobretot aquells que no estan connectats a grans xarxes d’abastament supramunicipals, que tenen una dependència total de les aigües subterrànies, un fet que provoca que durant llargs períodes de falta d’aigua hi pugui haver riscos en el proveïment. Precisament per incrementar la garantia en el subministrament, l’ACA ha destinat entre 2016 i 2021 un total de 80 milions d’euros a través de cinc línies d’ajuts, amb l’objectiu d’incrementar la garantia. En el proper cicle de planificació, l’Agència té previst doblar aquesta dotació, arribant als 169 MEUR.

Reserves estratègiques

La consellera Jordà ha destacat que “les aigües subterrànies són reserves estratègiques, especialment en un país mediterrani, com el nostre i on tenim un dèficit estructural d’aigua”. Per aquest motiu, la seva preservació és vital. Dues de les grans amenaces són la sobreexplotació i la contaminació difosa (nitrats i altres), que hem de resoldre des de tots els àmbits per fer front a la crisi climàtica i al seu impacte sobre els recursos hídrics.

Ja en els darrers anys, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha desplegat diverses mesures per protegir alguns aqüífers que estaven sobreexplotats. Un exemple és el de la Tordera, que fins l’any 2002 era la principal font d’abastament per a les comarques del sud de la Selva i del nord del Maresme. Amb l’activació de la dessalinitzadora de la Tordera (posada en servei el 2002 i ampliada en el 2010) s’ha disposat d’una font alternativa per a garantir totes les demandes i reduir la dependència d’aquesta massa d’aigua subterrània.

Un altre dels aqüífers on s’han fet actuacions per a preservar-ne tant la seva qualitat com la seva quantitat és el del delta del Llobregat. Arran de la impulsió d’aigua regenerada provinent de l’Estació de Regeneració d’Aigua (ERA) de la depuradora del Llobregat, s’està habilitant una barrera per evitar la intrusió salina. L’aigua regenerada, sobretot en episodis de sequera com el que estem vivint, també es destina per a garantir el cabal ecològic del riu Llobregat en el seu tram final.

L’aqüífer de Carme Capellades, que garanteix les demandes de gran part de la comarca de l’Anoia i de l’Alt Penedès, també disposa actualment d’una font complementària (la xarxa d’abastament supramunicipal del Ter Llobregat) per a garantir una gestió sostenible dels diversos recursos. En el proper cicle de planificació (2022-2027), L’ACA destinarà més de 3,8 milions d’euros en actuacions destinades a la protecció dels aqüífers.

Més de 13,6 MEUR per a millorar la qualitat

Pel que fa a la qualitat de les aigües subterrànies, cal tenir en compte que un 73% de les masses d’aigua subterrània no assoleixen el bon estat químic i no s’observen millores significatives des de l’any 1998 (quan es va fer la primera declaració de zones vulnerables).

A Catalunya, la planificació hidrològica preveu 2 tipus de mesures per fer front a aquesta problemàtica. Per una banda, les mesures que desenvolupa l’ACA (caracterització de les zones afectades per contaminació difosa i l’anàlisi del possible origen i la revisió periòdica de la declaració de les zones vulnerables, i per l’altra, les accions dutes a terme pel Departament d’Acció Climàtica, com el pla per desenvolupar i fomentar les mesures agronòmiques i les millors pràctiques agràries  que permetin obtenir la màxima producció agrària però amb el mínim impacte sobre l’estat de les aigües.

Les accions previstes per la conselleria també contemplen altres mesures que es duen a terme a través del treball conjunt i coordinat, com el “Projecte conques” que pretén implementar pràctiques agràries millorades i un major nivell d’exigència sobretot en les zones més sensibles del territori per reduir l’excedent de nutrients que pot arribar al medi.

L’ACA, en el proper cicle de planificació (2022-2027) ha plantejat una sèrie de mesures per caracteritzar i millorar el coneixement del contaminant que arriba al medi hídric, però les mesures principals aniran enfocades a la reducció de les entrades de nitrogen al medi, amb una inversió prevista de 13,6 milions d’euros per als propers sis anys.

5  

Imatges

Foto 1

Foto 1 1725

Foto 2

Foto 2 628

Foto 3

Foto 3 2080

Foto 4

Foto 4 1851

Foto 5

Foto 5 2721