El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Acció Rural ha organitzat unes trobades amb la directora general d’Afers Marítims i Pesca de la Comissió Europea, Charlina Vitcheva, per traslladar-li la realitat pesquera catalana. L’objectiu d’aquesta iniciativa és que aquesta visita permeti a la Comissió Europea tenir una visió més realista del sector pesquer i que serveixi per adaptar les polítiques europees futures.

La visita de la representant europea ha consistit en diverses reunions. Una d’elles ha estat amb el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d’Acció Climàtica, Sergi Tudela, qui li ha exposat les propostes de l’Administració catalana envers la reforma de la Política pesquera comuna i l’aplicació del Pla plurianual de pesca de demersals a la Mediterrània Occidental, que afecta la modalitat d’arrossegament i el conjunt de les estructures pesqueres. Els punts més rellevants que s’han traslladat a la Comissió Europea han estat, d’una banda, que cal tenir en compte el consens científic que diu que la data límit de l'1 de gener de 2025 per assolir la reducció del 40% de captures d’arrossegament, tal com proposa Europa, és inassolible (llevat que s'aturi completament l'activitat pesquera a la regió), i que és necessari establir un calendari realista el 2030 que garanteixi la recuperació del recurs sense perdre cap embarcació pesquera més. En aquest sentit, s’ha demanat assegurar una transició cap a la sostenibilitat compatible amb el manteniment del sector pesquer, com a pilar principal de l'economia blava sostenible als territoris marítims i la preservació de les estructures sectorials (ports, llotges, cadenes de comercialització, etc.).

Així mateix, s’ha exposat la necessitat d’establir una nova governança. La gestió, i per tant la recollida i anàlisi de dades i els òrgans de decisió, s'han de descentralitzar a l’àmbit de cada pesquera i cal garantir la participació de tots els principals interessats. També s’ha tractat la importància de permetre la transició energètica del sector pesquer cap a la neutralitat en carboni i reduir la dependència del gasoil. A les pesqueries costaneres del Mediterrani, assolir la neutralitat de carboni a través de motors propulsats elèctricament només pot passar per la construcció de noves embarcacions. S'ha de permetre un ús dels fons estructurals de la UE per a noves construccions descarbonitzades, subjecte a condicions estrictes.

Finalment, s’ha demanat superar la falsa dualitat entre pesca artesanal i industrial. Pràcticament totes les embarcacions pesqueres catalanes duen a terme pesca costanera. Són petites i mitjanes empreses pesqueres que fan jornades curtes en caladors propers als ports base, amb desembarcaments diaris, per servir peix fresc als mercats locals, i amb forta afecció a les economies locals, etc. Cal que la Política pesquera comuna reconegui l'existència d'aquesta categoria crucial de pesca costanera i la reguli d'acord amb les seves necessitats particulars. I també que s’incorpori la data de pesca a la informació obligatòria al consumidor com a element de valorització de la pesca costanera.

D’altra banda, la directora també ha pogut conèixer de primera mà les activitats de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), òrgan de col·laboració del Departament d’Acció Climàtica i l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, que té per finalitat principal proporcionar assessorament científic d’excel·lència a la Generalitat de Catalunya.

Reunió amb els pescadors

La directora general d’Afers Marítims i Pesca de la Comissió Europea ha pogut copsar, en una reunió amb els pescadors i els seus representats, la importància del sector pesquer català a la Mediterrània, el model de pesca català i la problemàtica que l’aplicació de les polítiques pesqueres europees i la molt complicada situació actual estan comportant als sectors de les pesqueres locals, com és la catalana. A la reunió han estat convidats els representants de les tres federacions territorials de confraries de pescadors catalanes a més del responsable de la Federació Nacional Catalana, Antoni Abad. També hi havia representació de dos dels comitès de cogestió implantats a Catalunya, el de la sonsera i el recentment creat de la pesca al cap de Creus; i l’Associació Catalana de les Dones de la Mar.

Els pescadors han explicitat a la directora les particularitats del model de pesca català, no només des de la gestió pesquera sinó des d’una perspectiva vinculada als aspectes socials com són la pesca de proximitat, el treball en jornades de pesca de dilluns a divendres en les aigües costaneres, per portar diàriament al mercat un producte fresc, quilòmetre zero i d’altíssima qualitat. Han parlat de les confraries de pescadors com a òrgans vertebradors del territori i de la necessitat de mantenir-les, ja que en conjunt constitueixen per a moltes poblacions litorals un dels principals motors econòmics.

Finalment, han traslladat a la Comissió Europea la difícil situació que viu el sector degut a la pujada del preu del gasoil provocada per la crisi d’Ucraïna, han reclamat una aplicació efectiva i realista de la gestió comunitària dels dies de pesca anuals, s’ha parlat del present i futur de la dona pescadora i també dels grups d’acció local com a dinamitzadors de l’economia blava.