.

L'exposició del fotògraf Antoni Campañà sobre l'exili republicà arriba al Districte Administratiu

query_builder   31 març 2022 12:58

event_note Nota de premsa

L'exposició del fotògraf Antoni Campañà sobre l'exili republicà arriba al Districte Administratiu

  • L’edifici de la Zona Franca de Barcelona s’incorpora al circuit d’equipaments públics que difonen les polítiques de memòria democràtica
  • El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, inauguren la mostra “Antoni Campañà. L’endemà de la retirada: Portbou, 1939”, que es podrà veure fins al 29 d’abril
Giró i Ciuró inauguren la primera exposició que acull el Districte Administratiu de la Zona Franca
Giró i Ciuró inauguren la primera exposició que acull el Districte Administratiu de la Zona Franca

El Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya inicia una nova etapa com a espai expositiu. Des d’aquest dijous 31 de març l’edifici de la Zona Franca –que compta amb més de 3.000 treballadors públics– acull la seva primera mostra: l’exposició fotogràfica “Antoni Campañà. L’endemà de la retirada: Portbou, 1939”, impulsada pel Museu Memorial de l’Exili (MUME).

El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, han inaugurat l’exposició aquest dijous a les 10.30 hores a la seu dels dos departaments, al Districte Administratiu de la Zona Franca. També hi han assistit el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, i el director del MUME, Enric Pujol.

Durant la seva intervenció, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha volgut recordar la figura del filòsof Walter Benjamin i la frase que presideix el seu epitafi: “No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie”. Giró ha fet referència a la crisi econòmica que vivia en aquells moments Europa, on els petits comerços començaven a desaparèixer de França, la producció industrial començava a canviar “i la inflació estava pels núvols, tant a Alemanya com a França”, ha afegit, fent un paral·lelisme amb la situació econòmica actual. El conseller ha lamentat que “veient aquestes fotografies és impossible no tenir un sentiment colpidor de tot el que ens inspiren i del que van viure molts dels nostres pares i avis”.

Per la seva banda, la consellera Ciuró ha agraït la “bona predisposició de la conselleria d’Economia i Hisenda per poder estrenar aquest espai amb aquest nou ús, que ens permetrà gaudir de totes aquelles exposicions que anem fent en els nostres espais museístics.” Així mateix, la titular de Justícia també ha afegit que la d’avui  “és la primera d’una sèrie d’exposicions que aniran venint al Districte Administratiu”, perquè “aquesta petita ciutat de 3.000 habitants”, tal com s’hi ha referit Ciuró, també pugui gaudir de les mostres itinerants que es promouen des de la Direcció General de Memòria Democràtica, el Memorial Democràtic, el MUME i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE), amb l’objectiu de difondre les polítiques públiques de memòria democràtica. La mostra estarà exposa al Districte Administratiu de la Zona Franca fins al 29 d’abril.

L’exposició de Campañà

L’exposició, comissariada per l’historiador i professor de la UAB, Arnau Gonzàlez Vilalta, és una selecció de les imatges que es van poder veure al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME) entre el 10 d’abril i el 26 de setembre de 2021. “Antoni Campañà. L’endemà de la retirada: Portbou, 1939” és un retrat de les petjades que va deixar l’exili republicà l’any 1939 vistes per Antoni Campañà (1906- 1989), considerat un dels fotògrafs de guerra més importants del país. Consta d’una cinquantena d’instantànies que Campañà va fer en un viatge a l’Empordà la primavera i l’estiu de 1939. Reflecteixen el paisatge que va quedar després de l’exili, ple de restes d’armament i vehicles desballestats, després de la derrota republicana. Tal com ha conclòs la titular de Justícia, mostres com aquesta “ens ajudaran a prendre consciència del que va suposar una visió de la guerra, en aquest cas des de la retirada”.

Dues capses vermelles

L’any 2018, la família d’Antoni Campañà va trobar 1.700 fotografies inèdites en dues capses al garatge del fotògraf. Són instantànies de gran valor documental i artístic, fetes durant els tres anys de la Guerra Civil, que capten les destrosses de la guerra, les necessitats i la por de la gent.

El reporter Plàcid Garcia-Planas, l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta i el fotògraf David Ramos van treballar sobre aquell llegat i van recollir una mostra d’aquelles fotografies inèdites en el llibre ‘La capsa vermella’, publicat l’any 2019 per l’editorial Comanegra. Una selecció d'aquelles imatges es va poder veure l’any passat al MNAC en la mostra ‘La guerra infinita’.

La major part de les fotografies de l’exposició van ser fetes el març de 1939 a Portbou, en el marc d’un reportatge fotogràfic que Antoni Campañà va fer per documentar la situació de la frontera francesa quan encara no havia acabat la guerra. En aquest viatge va poder observar les restes que encara quedaven del pas de la guerra per la comarca, l’estat de ruïna de moltes estacions de ferrocarril, la destrucció de moltes infraestructures, els vehicles avariats o destrossats als marges de les carreteres, i també la vigilància fronterera del coll de Belitres a càrrec de l’exèrcit espanyol. Unes fotografies que “a mesura que va semblar que podien ser perilloses, van quedar amagades en una caixa vermella, perquè allí hi havia material gràfic que podia incriminar altres persones”, ha recordat Ciuró.

L’autor

Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989) és un dels grans fotògrafs catalans del segle XX. Amb una dilatada trajectòria, la seva obra abasta la fotografia artística, la pictorialista, l’avantguardista i el fotoperiodisme, tot i que fou conegut sobretot per les seves fotografies esportives i turístiques. Republicà, catalanista i catòlic practicant, va decidir amagar els milers de fotografies preses durant la Guerra Civil per evitar que fossin utilitzades en la propaganda del règim franquista.