Balanç de la sinistralitat a les carreteres catalanes fins al 31 de març

query_builder   1 abril 2022 10:45

event_note Nota de premsa

Balanç de la sinistralitat a les carreteres catalanes fins al 31 de març

32 persones han mort durant aquests tres primers mesos a les carreteres catalanes, 7 durant el mes de març

Quatre de cada deu accidents mortals han sigut xocs frontals

 

El Servei Català de Trànsit (SCT) informa que des de l’1 de gener fins al 31 de març d’enguany, 32 persones han mort en 28 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya. Durant el mateix període de l’any passat, van perdre la vida 20 persones en 20 accidents mortals. Fins al març de 2019, abans de la pandèmia, van perdre la vida 37 persones en 36 sinistres mortals[1].

En concret, aquest mes de març han perdut la vida a la carretera 7 persones, mentre que els mesos de gener i febrer hi havia hagut 12 i 13 víctimes mortals respectivament. Així, si els dos primers mesos de l’any hi havia hagut un increment tant en relació al 2021 com al 2019, al març hi hagut una reducció, amb 3 víctimes menys que l’any passat i 12 menys que l’any de referència abans de la pandèmia.

De les 32 víctimes mortals, 20 eren homes, el que representa un 62,5% dels morts, i 12 dones. Dels 20 homes morts en accident de trànsit, 16 eren conductors i 4 eren vianants. Pel que fa a les dones, 5 eren conductores, 6 més viatjaven de passatgeres (d’aquestes, una en una moto), i una era una vianant. Les dades de sinistralitat d’aquests tres primers mesos també mostren un alt percentatge d’homes en el col·lectiu de ferits greus: dels 141 ferits greus en accident de trànsit des que va començar l’any, 109 són homes (77,3%) i 32 són dones (22,7%).

Es redueix la sinistralitat de motoristes

Pel que fa al col·lectiu de vulnerables, de les 32 víctimes mortals, 3 eren motoristes, 2 ciclistes i 5 vianants. Cal destacar que s’ha reduït significativament la sinistralitat del col·lectiu motorista: l’any passat n’havien mort 9 i el 2019, 8. Quant a la resta de víctimes, 18 circulaven amb turisme, 1 amb camió i 3 amb furgoneta.

En la radiografia de la sinistralitat d’enguany, cal subratllar també que dels 28 accidents mortals, 20 han estat col·lisions amb més d’un vehicle implicat i 8 amb un sol vehicle. A més, destaca el fet que 11 dels sinistres morals han sigut col·lisions frontals (39,2% del total), 5 atropellaments i 4 encalços.

Si analitzem les morts per tipus de dia de la setmana, 19 de les víctimes han sigut en dies feiners (59,4%) i 13 en cap de setmana (des de divendres a les 15 h) o festiu (40,6%). I quant a l’edat de les víctimes mortals, les tres franges amb més víctimes són entre 55 i 64 anys (8 morts), entre 25 als 34 anys (7) i entre 35 a 44 anys (7).

Girona, la demarcació on més creix la sinistralitat

Finalment, si analitzem les morts per demarcacions, 11 s’han produït a Barcelona; 10 a Girona; 9 a Tarragona i 2 a Lleida. Les demarcacions de Girona i Barcelona presenten un augment tant respecte l’any passat com respecte 2019, sobretot a Girona (on hi va haver 4 morts l’any passat i 6 l’any 2019). Per contra, a Lleida hi ha una reducció (el 2021 van morir 3 persones i el 2019, 7). A Tarragona, per la seva banda, hi ha 5 morts més que l’any passat però 5 menys que respecte l’any de referència d’abans de la pandèmia.

La via que ha concentrat més víctimes mortals durant aquest primer trimestre de l’any és l’AP-7, amb 6 morts del total de 32 i registra un augment respecte l’any passat en què durant els tres primers mesos de l’any no hi va haver cap víctima mortal en aquesta autopista i respecte al 2019 també perquè en el mateix període hi van morir dues persones. Cal tenir en compte que el 24 de gener d’enguany hi va haver un sinistre a l’AP-7 a Barberà del Vallès, en què tres persones van perdre la vida en un xoc entre quatre turismes i un camió. L’altra via que ha concentrat més víctimes mortals és la C-63, amb un total de 4 persones mortes en 3 accidents diferents.

 

[1] Cal tenir en compte que el gener i febrer de 2021 es va registrar una reducció de la sinistralitat, en un context de disminució general de la mobilitat a causa de les restriccions establertes per frenar la transmissió de la COVID-19. Per aquest motiu, es compara alhora amb el mateix període de 2019, quan no hi havia restriccions de trànsit per la pandèmia.