El sector agroalimentari representa el 19% del PIB i es consolida com el més important de l’economia catalana. En el seu conjunt, el sector agroalimentari genera una facturació agregada de 43.088 milions d’euros i ocupa a 177.031 treballadors. Aquestes són algunes de les dades més destacades de l’estudi ‘El sector agroalimentari a Catalunya’, elaborat per ACCIÓ -l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- i Prodeca -l’empresa pública promotora dels aliments catalans del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural-, coincidint amb la celebració de la Fira Alimentària i que analitza les principals xifres del sector de l’any 2019 (últimes dades disponibles).
El sector agroalimentari a Catalunya està format per tres grans àmbits. Per un cantó, el conformen les més de 57.000 explotacions agrícoles, ramaderes i de pesca del sector primari, que generen 4.690 milions d’euros de facturació i donen feina a més de 55.000 persones. D’altra banda, el gruix del sector es troba en la indústria de l’alimentació i begudes, formada per 4.253 empreses que concentren més de 30.000 milions d’euros de vendes i ocupen més de 90.000 persones treballadores. Finalment, l’agroalimentari el completa la indústria auxiliar directament vinculada al sector, on hi ha 658 empreses que generen més de 8.300 milions d’euros i reuneixen més de 31.000 treballadors.
Pel que fa als principals segments del sector, els que tenen un major pes sobre la facturació a Catalunya són les càrnies (31% del total), seguides pel fine food (30%), els olis vegetals (8%), el vi, cava i begudes alcohòliques (7%) i les fruites i verdures (3%). Dins de la categoria fine food hi destaquen subsectors com el sucre, la xocolata, el cafè i productes de confiteria (9%), la fleca i pastisseria (7%), les begudes no alcohòliques (4%) i els productes làctics (3%).
L’estudi posa en valor la gran diversitat de productes agroalimentaris de Catalunya i el seu repartiment territorial. Per exemple, destaca el potencial en la producció de vins i caves, que compta amb 12 denominacions d’origen amb més de 7.000 viticultors inscrits (dades de 2020). També és rellevant a Catalunya la producció d’oli d’oliva, amb cinc denominacions d’origen concentrades principalment a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Potència exportadora
Un altre dels aspectes que ressalta l’estudi és el potencial exportador del sector. De fet, Catalunya és el primer territori exportador agroalimentari de l’Estat (22% del total), per davant d’Andalusia. L’any 2021, Catalunya va exportar productes agroalimentaris per valor de 12.878 milions d’euros l’any 2021 (16% del total de les exportacions catalanes) i compta amb una base de més de 2.700 empreses exportadores regulars en aquest àmbit.
La carn i els embotits (36% del total), són el producte català amb més vendes a l’exterior, seguit pel fine food-multiproducte (28%), les fruites i verdures (8%), els olis vegetals (8%) i els vins i caves (5%).
Catalunya, destí líder internacional en inversió estrangera agroalimentària
El potencial català en el sector agroalimentari genera una important atracció d’inversió estrangera directa amb la presència a Catalunya dels principals líders mundials d’aquest mercat. Durant el període 2017-2021, fins a 36 projectes d’inversió estrangera van comportar la captació de 595 milions d’euros (un 16% més que en el quinquenni anterior).
Durant el mateix període 2017-2021, Catalunya ha estat el cinquè territori d’Europa Occidental en nombre de projectes d’inversió estrangera i ha captat el 2,5% de la inversió de capital i el 3,3% dels llocs de treball creats al continent. En total, una trentena d’empreses internacionals com Lidl, Nestlé, Coca-Cola o Danone han realitzat inversions a Catalunya en aquest període.
Més enllà de la riquesa i diversitat del sector agroalimentari, l’estudi també apunta com a principals raons de l’atractiu internacional de Catalunya en aquest sector qüestions com la potència logística, on hi juguen un paper clau els Ports de Barcelona i Tarragona; així com el fet de disposar d’un ecosistema de suport de primer nivell. En aquest sentit, s’assenyala la importància de comptar amb fires internacionals com Alimentària, la presència de més de 120 startups agritech i foodtech, i disposar de centres de recerca agroalimentària i gastronòmica de primer nivell, com l’IRTA i la Fundació Alícia.
Tendències i reptes de futur
Finalment, l’estudi recull les principals tendències mundials del sector i els seus reptes de futur més immediats. En aquest sentit, aspectes com la sostenibilitat s’erigeixen en un element indispensable en vectors com la reducció i eliminació del malbaratament d’aliments, la seva traçabilitat, la reducció del plàstic o l’auge de les proteïnes vegetals. Així mateix, l’alimentació saludable i la nutrició del futur guanyen pes per la seva aplicació en la reducció de malalties o la nutrigenètica. I es preveu que les tecnologies agroalimentàries permetran impulsar nous aliments i aplicar tecnologies de la Indústria 4.0 a la seva producció.
Segueix-nos a les xarxes _________________________________________________________
