Sessió pressió estètica

Expertes en pressió estètica participen en l'elaboració del Pla per erradicar-la

query_builder   28 abril 2022 18:19

event_note Nota de premsa

Expertes en pressió estètica participen en l'elaboració del Pla per erradicar-la

  • Les aportacions recollides serviran per dissenyar el Pla per combatre la pressió estètica liderat des del Departament d’Igualtat i Feminismes.
  • La consellera Verge ha ressaltat que la pressió estètica és una forma de violència quotidiana que pateixen totes les dones de qualsevol edat i condició.
Sessió pressió estètica
La trobada, en què han participat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí Altés, ha reunit expertes en pressió estètica. L’objectiu d’aquesta reunió, així com d’una propera amb entitats celebrada el 10 de maig, és avançar en l'elaboració del Pla per combatre la pressió estètica liderat pel Departament d’Igualtat i Feminismes, recollit en l’Acord de Govern aprovat el 8 de març.

“La pressió estètica és una forma de violència. La vivim a la vida quotidiana: com pot ser que des de petites visquem aquesta pressió sobre els cossos i la visquem totes?”, ha compartit en l’obertura de la sessió amb expertes en pressió estètica la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre. “Per això estem elaborant aquest pla per combatre la pressió estètica i us hem demanat la vostra participació. Volem una nova manera de fer política, en què la participació de la ciutadania sigui real. Per això totes vosaltres esteu aquí, que veniu de l’activisme en diferents àmbits d’incidència, i un dels que compartiu és el de la pressió estètica”.

Les expertes han compartit les seves reflexions per a l'elaboració del Pla, amb aportacions vinculades als diferents eixos i àmbits de la pressió estètica. Adnaloi Vila, activista i membre de Stop Grassofòbia, ha compartit reflexions sobre la pressió estètica i la grassofòbia, i el paper que hi juga el sistema i personal sanitari.

Marta Pontnou Farré, estilista, assessora d'imatge i escriptora catalana, ha reflexionat sobre el tallatge a les botigues de roba i la seva no correspondència amb els cossos reals, tant d’infants com adults. L’escriptora, ponent i activista afrofeminista i antirracista, Desirée Bela-Lobede, ha comentat el racisme que travessa la pressió estètica i de la representació real dels cossos.

Cinta Tort Cartro, artista i activista, ha fet propostes vinculades a combatre la pressió estètica en el sistema educatiu. Julia Ojuel Solsona, doctora en medicina, especialista en medicina familiar i comunitària, ha fet incidència en estendre la lluita contra la pressió estètica també en l’àmbit esportiu i xarxes socials, a més a més de l’àmbit educatiu i sanitari.

Berta García Lacht, creativa audiovisual i actriu, ha proposat fer formació de gènere en tots els àmbits públics. Martina AiXuan Quiles Puig, estudiant, ha compartit les seves experiències en el sistema educatiu al voltant de la pressió estètica.

La trobada l’ha conclòs Benedí, afirmant que “el Pla per combatre la pressió estètica és per a totes les dones, perquè totes en un moment o altre hem vist que el nostre cos no era com ens deien els mitjans ni la societat”.



Un Pla per erradicar la pressió estètica

El Pla per combatre la pressió estètica té com a objectiu donar una resposta política a la violència dels cànons estètics que produeixen i perpetuen els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes, a fi d’erradicar aquesta violència. A més, entre els seus objectius també hi ha incrementar la consciència social sobre l’impacte de la pressió estètica en el benestar físic i emocional al llarg de tot el cicle vital de les persones, especialment el de les dones.

Per assolir-ho, el Pla planteja dissenyar mesures des d’un enfocament integral i interseccional en diferents eixos: la prevenció, sensiblització i recerca, incloent l’àmbit educatiu i de la salut, la sanció i la reparació del dany causat per la pressió estètica. Per elaborar i fer seguiment del Pla es constitueix una Comissió Interdepartamental.

Les mesures del Pla d’acció per combatre la pressió estètica s’estructuren al voltant de quatre eixos estratègics, que són Publicitat, consum i alimentació; Xarxes socials; Cultura i mitjans de comunicació; i Àmbit social que inclou, entre d’altres, el món laboral i el de l’esport.



Actuacions en marxa: investigació d’una cadena multinacional de roba

En el marc del Pla d’acció per combatre la pressió estètica, ja s’ha impulsat una primera acció: la investigació contra una cadena multinacional de moda que opera a Catalunya i que només compta amb les talles més petites (XS/S). Es poden consultar els detalls de la investigació aquí.

Altres accions que s’impulsaran, que s’acabaran de definir en el disseny del Pla que s’està duent a terme amb la participació d’expertes, entitats i també els sectors implicats, seran actuacions en relació al control de talles, com la petició a l’Agència Catalana de Consum per tal que analitzi l’aplicació en la pràctica de la regulació europea de talles a les botigues de roba.

També es preveu la inclusió de continguts educatius sobre la pressió estètica i els seus efectes a les escoles i als instituts, en el marc del programa Coeduca’t; el disseny d’una campanya de sensibilització a les xarxes socials, dirigida especialment a la gent jove, respecte l’ús dels filtres i retocs fotogràfics a les xarxes socials i en la publicitat; i la promoció d’alguns canvis normatius per incorporar la pressió estètica en la legislació, com per exemple la reforma de la Llei 17/2005 d'igualtat efectiva de dones i homes, per incloure expressament la pressió estètica i per enfortir el marc sancionador de la Llei.