Un pescador fent la seva feina

Acció Climàtica presenta una nova línia d'ajuts de fins a un milió d'euros per fomentar les iniciatives sorgides de la cogestió pesquera

query_builder   11 maig 2022 10:26

event_note Nota de premsa

Acció Climàtica presenta una nova línia d'ajuts de fins a un milió d'euros per fomentar les iniciatives sorgides de la cogestió pesquera

  • La cogestió és un model innovador en què la responsabilitat de la gestió de l’activitat pesquera deixa de recaure únicament en l’Administració i es reparteix de forma equitativa entre tots els actors implicats

 

  • Aquesta convocatòria tindrà tres línies d’ajuts adreçades als agents que integren els comitès de cogestió, responsables d’aplicar aquest model: universitats i centres de recerca, ONG i sector pesquer

 

  • A Catalunya tenim set comitès de cogestió pesquera, tot ells amb els seus plans de gestió corresponents, que ara podran impulsar amb aquestes noves ajudes
Un pescador, en acció

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural,  mitjançant la direcció general de Polítiques Marítimes i Pesca Sostenible, ha presentat tres noves línies d’ajuts del Fons Europeu Marítim de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA) de fins a un milió d’euros dirigides exclusivament als membres de comitès de cogestió i comissions de seguiment dels plans de gestió pesquera desplegats a Catalunya, i també a la Taula d’Aqüicultura, ens d’importància cabdal per a l’economia del sector dels cultius aqüícoles.

Una de les línies està adreçada a universitats i centres de recerca membres dels comitès i comissions, una altra a les ONG membres dels comitès i comissions, i una tercera dirigida a les confraries de pescadors i les seves federacions que siguin també membres dels comitès i comissions.

El contingut dels ajuts ha estat presentat als diferents membres vinculats al món de la cogestió pesquera catalana, amb la intenció de copsar totes aquelles idees que puguin aportar, per tal que, amb el mateix esperit que regeix el model de governança pesquera i aqüícola català, tots plegats participin en el desenvolupament  dels detalls i les concrecions dels ajuts que finalment siguin aprovats en resposta a les necessitats de cadascun dels comitès de cogestió, comissions de seguiment o Taula de Cogestió d’Aqüicultura.

La cogestió, un nou model de governança de la pesca professional a Catalunya

La cogestió pesquera arriba a Catalunya amb l’aprovació del Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya. Aquest decret va concretar l’aposta que a través de projectes pilot, com el Pla de gestió de la modalitat de la sonsera o el de la gamba de Palamós, havia fet la Generalitat per implantar els models de gestió pesquera compartida.

A diferència d’altres models de gestió pesquera participativa que podem trobar en altres països, el model català es caracteritza per anar un pas més enllà que la resta. Es tracta sens dubte d’un model de cogestió absolutament innovador en el qual la responsabilitat en la gestió de l’activitat deixa de recaure únicament en l’Administració i es reparteix de forma equitativa entre tots els actors implicats en la gestió del be comú que són els recursos marins. Pescadors, científics, entitats de caire conservacionista i social i Administració treballen colze a colze en l’elaboració del plans de gestió i en la presa de decisions que han de garantir una explotació sostenible dels recursos pesquers i marisquers.

El pop, la sèpia, el peix blau de l’Empordà nord, el sonso, el cranc blau i l’entorn marítim del cap de Creus ja disposen de comitès de cogestió

Actualment s’han desplegat a Catalunya un total de set comitès de cogestió vinculats a la gestió d’espècies com són el pop, la sèpia, el peix blau de l’Empordà Nord, el sonso, el cranc blau i l’entorn marítim del cap de Creus. D’acord amb el mateix protocol establert en el Decret de governança, han estat creades també comissions de seguiment vinculades a plans de gestió d’àmbit europeu, com són els del rastell de cadenes, las gàbies de marisqueig o l’anguila europea, i altres de locals, com el marisqueig de garotes o la tellerina amb rastell de mà del delta de l’Ebre.

Tots aquests plans de gestió han estat concebuts a partir del concepte d’adaptabilitat a la realitat canviant de l’estat dels recursos, el que en l’argot pesquer es coneix com a “gestió adaptativa”. Per garantir una gestió adaptativa eficient és imprescindible disposar d’un flux de dades científiques constant i actualitzat, no només de dades biològiques sinó també de totes aquelles vinculades a la situació socioeconòmica del sector pesquer vinculat a la pesquera: s’ha de salvar al peix però garantint la continuïtat de l’ofici de pescador. L’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) és el reposable d’aportar tot el coneixement global que permet el seguiment científic dels plans de gestió.

L’experiència ha demostrat, però, que cada comitè de gestió o de cogestió, que cada comissió de seguiment i que cadascun dels plans de gestió dels quals són responsables tenen unes necessitats i unes particularitats que els fan exclusius i que requereixen un tractament específic. El desplegament dels seus programes econòmics que persegueixen entre d’altres objectius la millora de la comercialització, o les singularitats dels caladors, o de les especies gestionades, fan necessària l’habilitació d’aquestes noves línies d’ajuts facilitades pel nou Fons Europeu Marítim, Pesquer i Aqüícola (FEMPA).