La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha participat en l’acte de commemoració del 77è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen que s’ha fet aquest diumenge a Àustria. A primera hora del matí, s’ha retut homenatge als deportats i víctimes catalans del nazisme a l’espai de la placa pròpia que té la Generalitat de Catalunya a Mauthausen. Aquest acte l’ha organitzat la Delegació de la Generalitat a l’Europa Central i ha consistit en una ofrena floral en record de les víctimes i la interpretació del Cant dels ocells i de la peça Kaddish, de Maurice Ravel. Un grup d’alumnes de diferents instituts de Manresa han llegit un manifest i la consellera Ciuró ha tancat l’acte.

En el decurs de l’acte han acompanyat la consellera, la delegada del Govern de la Generalitat a l’Europa Central, Krystyna Schreiber, el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro.  També ha estat present l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

En el seu parlament, Ciuró ha recordat que Mathausen “fou l’epicentre d’una xarxa d’horror i terror”. La consellera ha expressat que “el record d’avui és per als milions de persones a qui va tocar patir una realitat que era un món fora del món. Una realitat on només hi tenien cabuda la por, l’horror, el terror i un dolor inimaginables fins a aquell moment, com molt bé han explicat els supervivents. Mai s’havia executat un extermini humà de manera tant sistemàtica, planejada i a gran escala. No hi havia cap precedent històric de tanta intolerància irracional”, ha afegit.

La consellera ha assenyalat que més de 7.000 espanyols i catalans van acabar a Mauthausen “després d’haver patit els estralls de la Guerra Civil espanyola i d’haver-ne pogut escapar. Aquí van ser assenyalats amb el triangle blau d’apàtrides i considerats enemics del Reich. Són persones a qui es va desposseir de tot, fins i tot de la seva condició humana. La seva memòria ens esperona a continuar treballant contra el feixisme i les aberracions de què és capaç”, ha afegit.

Ciuró també ha destacat la importància de divulgar la memòria democràtica entre els joves, perquè “és vital que les noves generacions, que d’aquí a pocs anys lideraran les nostres societats, tinguin consciència crítica sobre el feixisme i els seus perills”. També ha agraït la tasca d’associacions i amicals com la de Mauthausen: “Gràcies per la feina de documentació i difusió que fa dècades que esteu impulsant perquè aquell crim contra la humanitat no caigui en l’oblit.” En la seva intervenció, la titular de Justícia, ha remarcat el valor del Banc de Memòria Democràtica que impulsa el Govern i que inclou el Cens de deportats catalans i espanyols als camps nazis. Aquest cens s’elabora en col·laboració amb l’Amical Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra i és el més complet de l’Estat espanyol, amb gairebé 10.000 inscrits.

La consellera acompanyada de la delegació del Govern català ha fet una ofrena en el monument que l’Estat francès té en el que va ser el Camp de concentració. Després Ciuró també ha participat en l’acte d’homenatge, amb una ofrena al monument republicà. En el seu parlament, ha destacat que “Els drets fonamentals són la garantia del progrés. Qui vulnera drets fonamentals en nom d’alguna idea està posant la base pel totalitarisme i pel feixisme, perquè torni a campar pels nostres carrers i per les nostres places.” Ciuró ha fet una crida a plantar cara a l’actual vulneració de drets fonamentals: “Avui en dia passa amb diferents formes més sofisticades i més modernes, però hem de dir prou i que això també serveixi per recordar que les noves formes de totalitarisme poden campar a l’ampla si no les aturem de bon començament”.  Finalment, la consellera ha encoratjat els assistents perquè “aquest acte de memòria, de record, de reconeixement,  també ha de servir per seguir posant les basses per un futur de progrés, per un futur en llibertat, on la república i els seus valors s’obrin pas per sobre de totalitarismes”, ha conclòs.

Acte internacional

Posteriorment, a les 11 h, Ciuró ha participat en l’acte internacional de commemoració. En la cerimònia de Mauthausen hi participen, cada any, entre 10.000 i 15.000 entitats i delegacions d’arreu del món per commemorar les víctimes. Està organitzat per diverses entitats austríaques, com el Comitè Mauthausen, i és un dels esdeveniments més importants i de més repercussió a Àustria.

Mauthausen i Gusen

El camp de concentració de Mauthausen i el crematori de Gusen van ser un dels grans complexos d’extermini nazi. El primer camp de Mauthausen, format per fins a 49 subcamps, va ser construït pels mateixos presoners entre 1939 i 1940. Hi van ser deportades unes 200.000 persones, 120.000 de les quals hi van morir.

Els primers deportats foren opositors alemanys i austríacs, als quals seguiren intel·lectuals polonesos i deportats soviètics. A partir de 1941 van començar a arribar-hi grans quantitats de catalans juntament amb republicans d’altres punts de l’Estat espanyol i membres de la resistència francesa. Al camp també hi van deportar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents.

L'alliberament de Mauthausen

El 5 de maig del 1945 set vehicles militars de l’Exèrcit nord-americà van arribar a Mauthausen quan les SS ja havien fugit. El primer camp alliberat, però, havia estat Dachau, el 29 d’abril. Però per a molts, allò no era el final. Els espanyols republicans, tot i que eren lliures, no podien abandonar les instal·lacions perquè eren apàtrides. Fins passat un mes llarg, el Govern francès no va acceptar d’acollir-los, potser per compensar el tracte durant l’exili de 1939.

Catalans als camps nazis

La base de dades de deportats catalans i espanyols als camps nazis és un cens en constant actualització, gràcies als resultats de noves recerques, per exemple arran del projecte Stolpersteine, o a partir de noves dades proporcionades pels arxius i publicacions recents.

A la base de dades del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya hi consten actualment 9.446 ciutadans espanyols com a deportats als camps nazis, el 21 % dels quals eren nascuts a Catalunya.

Els republicans van començar a ser deportats als camps nazis a partir de l'agost de 1940, especialment Mauthausen (80 % dels deportats), Dachau (8 %), Buchenwald (7 %) i altres, com Ravensbrück, Sachsenhausen, Bergen-Belsen, Buchenwald-Dora, Treblinka, Auschwitz i Neuengamme.