El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre fa balanç del primer de la legislatura 2021-25

Albert Salvadó: "Treballem per ser un territori que mos agrade i agrade fora, per seguir captant activitat econòmica i poder retenir talent"

query_builder   15 juny 2022 17:57

event_note Nota de premsa

Albert Salvadó: "Treballem per ser un territori que mos agrade i agrade fora, per seguir captant activitat econòmica i poder retenir talent"

  • El delegat del Govern valora el primer any de la legislatura 2021-25 del Govern a les Terres de l'Ebre
  • Albert Salvadó: "Este any hem posat les bases per millorar els serveis a la gent, generar noves oportunitats i afrontar els grans reptes del territori"
Valoració del primer any de la legislatura 2021-25 del Govern a les Terres de l'Ebre
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó, ha fet una valoració 'més qualitativa que quantativa' del primer any de la legislatura 2021 - 2025 del Govern de les Terres de l'Ebre que "amb la feina feta per totes les directores i directors territorials hem posat les bases per millorar els serveis de la gent de l'Ebre, generar noves oportunitats i posar fil a l'agulla en els gran reptes del territori" - ha destacat.

El 16 de juny de 2021 el nou Govern a les Terres de l'Ebre iniciava la seva singladura fent front a la cinquena onada de la pandèmia per la Covid-19 i als aiguats de l'1 de setembre al Baix Ebre i el Montsià, sobretot a la la zona d'Alcanar. Fou la gestió de l'emergència i la post-emergència dels aiguats qui posava a prova les tasques de coordinació i col·laboració entre els diferents cossos d'emergències, els diversos departaments del Govern i les diferents administracions, superada amb èxit "gràcies a la implicació de tothom que va permetre minimitzar l'impacte de la dramàtica situació viscuda per la ciutadania canareva i casenca i posar a la seua disposició recursos per superar-la" - ha valorat el delegat del Govern. Els diversos departaments de la Generalitat han invertit més d'1'2 MEUR en la gestió de les conseqüències dels aiguats.
El darrer trimestre de 2021, el Govern a les Terres de l'Ebre treballà en l'elaboració dels primers pressupostos de la legislatura per a l'any 2022, que es materialitzen amb un annex d'inversions de 36'5 MEUR, que suposen un increment del 57% respecte el darrer aprovat, el 2020.

El Govern a les Terres de l'Ebre implementa aquest primer any diverses accions dividides en quatre gran blocs: l'àmbit de serveis i drets de la ciutadania; l'àmbit econòmic i productiu; l'àmbit de serveis i infraestructures i l'àmbit dels grans reptes del territori.
  • Àmbit de serveis i drets de la ciutadania: amb l'objectiu d'apropar, ampliar i millorar els serveis i la vida de les persones el Govern ha implementat diverses accions:
    • Desplegament dels Serveis Territorials d'Igualtat i Feminismes, amb més serveis i polítiques de gènere, de violència masclista, de migracions i refugi, LGBTI+, cures i equitat
    • Desplegament del Servei Català de Trànsit a les Terres de l'Ebre
    • Creació del projecte Barnahus de les Terres de l'Ebre, que s'ubicarà a Tortosa
    • Augment de número de places per a persones amb discapacitats a centres ebrencs
    • Sala per atendre les víctimes de violències masclistes als Jutjats d'Amposta
    • Redacció del projecte de remodelació del Poble Vell de Corbera d'Ebre
  • Àmbit econòmic i productiu: amb l'objectiu de consolidar i aprofitar el bon moment que es percep de les Terres de l'Ebre, amb el desenvolupament dels sectors econòmics. Actualment, les Terres de l'Ebre viuen "un moment dolç per la seva ubicació estratègica al corredor mediterrani, per les reserves de sòl industrial amb què comptem i, especialment, hem d'aprofitar el context generat per la pandèmia que valoritza els productes agroalimentaris de qualitat i proximitat i les destinacions turístiques sostenibles, amb els quals podem i volem competir" - ha explicat Albert Salvadó, que ha destacat alhora algunes de les accions implementades.
    • Captació i implantació d'indústria a les Terres de l'Ebre. Ampliacions i noves implantacions com Nath a Amposta; Jabil a l'Aldea, Amiblu a Camarles, Nomen Foods a Deltebre, Freshly Cosmetics a Gandesa, i Florette i Kronospan a Tortosa.
    • Pacte Nacional per la Indústria. Incorpora elements competitius estratègics, necessitats i oportunitats de les Terres de l'Ebre.
    • Impuls del 5G al Polígon Industrial El Molló, i l'àrea industrial de Flix. Dos grans zones de reserva de sòl industrial del territori.
    • Aposta per l'Economia Blava al delta de l'Ebre. Zona idònea per acollir la indústria de producció de proteïnes alternatives, el cultiu de les macro i microalgues.
    • Impulsa de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre. Recuperació de la Comissió Executiva. Signatura, en breu, d'un conveni plurianual entre els departaments d'Empresa i Treball i Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat i el COPATE per garantir un pressupost estructural, juntament amb l'1'1 MEUR dels fons Next Generation. Ampliació de la RdB a totes les Terres de l'Ebre.
    • Conveni ONU-Habitat Terres de l'Ebre. Prova pilot per testar una diagnosi i experiències que ajudin a afrontar la resiliència del territori.
    • Aposta per incrementar la productivitat de la pagesia amb regadius eficients, moderns i sostenibles a demanda del sector. Xerta-Sénia, amb un pressupost de 4'4 MEUR el 2022, a punt de licitació la 1a fade. Regadiu Terra Alta treballa amb noves adhesions per fer-ne l'ampliació
  • Àmbit de serveis i infraestructures:
    • Aposta per la C-12, eix principal de la Generalitat que creua les Terres de l'Ebre de nord a sud, amb millores de ferm; noves rotondes a Ascó i l'EMD Jesús (Tortosa) i en projecte nous trams 2+1.
    • Desplegament de la Fibra òptica per cobrir els 52 municipis a finals de 2023.
    • Inversió d'1'7 MEUR per a la rehabilitació del Castell de Miravet
    • Remodelació i millora de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Projecció d'un nou hospital de referència a les Terres de l'Ebre
    • Noves mesures de control de trànsit a l'AP-7. En el tram de l'Ebre, velocitat limitada a 80km/h per als camions i prohibit que circulin per la dreta, a partir de les 17 hores els divendres i vespra de festius. A més de la prohibició de circular camions a tota la via els dissabtes matí i diumenge tarda.
  • Reptes de territori: amb l'objectiu d'afrontar dos grans reptes del nostre territori s'han posat les bases per implantar accions per a la protecció del delta de l'Ebre i per a garantir la diversificació econòmica i la competitivitat davant el tancament de la nuclear d'Ascó.
    • Estratègia Delta. Pla de la Generalitat per a la protecció del Delta, consensuada amb el territori, deixant de banda debats estèrils per les competències i amb la responsabilitat de liderar la solució. S'han dut a terme línies de treball simultànies, com la Comissió de seguiment per a la Protecció del Delta del Parlament de Catalunya que el posa a l'agenda del país; les jornades de treball als Països Baix de la delegació formada per l'Estat, Generalitat i Taula de Consens per conèixer i reconèixer actuacions d'èxits i posada en marxa de la Comissió bilateral Estat-Generalitat.
    • Fons nuclear. La llei que grava l'impacte ambiental de la generació de l'energia nuclear destina el 20%, 24 MEUR a l'any, a minimitzar l'impacte del tancament de les nuclears. Actualment, es treball el Reglament que ha de definir la distribució i les actuacions per fomentar la reactivació econòmica de les àrees nuclears, promoure'n i millorar-ne la competitivitat i oferir alternatives als 3.000 llocs de treball directes.
Després d'aquest primer any de la legislatura 2021 - 2025 del Govern a les Terres de l'Ebre, el delegat del Govern Albert Salvadó ha ratificat el compromís de seguir treballant "per fer evolucionar el nostre territori, alineant-lo en los canvis dels nous temps i accelerant la transició cap a un model econòmic més resilient i sostenible".
En aquest sentit, ha afegit que "assumim la responsabilitat, com a Govern de Catalunya, en contribuir a què les Terres de l'Ebre siguem un territoi que mos agrade, per a què també agrade fora, perquè només los territoris que agraden són capaços de captar activitat econòmica i talent, que són la millor eina de progrés territorial".