cme

Els Mossos i la Guàrdia Civil intervenen sobre 70 webs fraudulentes de productes i impedeixen que prop de 1.000 persones n'hagin estat víctimes ja només el primer dia

query_builder   5 juliol 2022 08:00

event_note Nota de premsa

Els Mossos i la Guàrdia Civil intervenen sobre 70 webs fraudulentes de productes i impedeixen que prop de 1.000 persones n'hagin estat víctimes ja només el primer dia

  1. A partir de l'actuació policial quan algun comprador accedia a les webs apareixia una finestra emergent que l’alertava que es tractava d’una web enganyosa
  2. S’han arrestat els set integrants del grup criminal i el grup ha quedat desmantellat
  3. Els estafadors havien posat en marxa prop de 70 pàgines web i es calcula que l’abast del frau podria arribar a les 4.000 víctimes i que ascendiria a prop de 2,5 milions d’euros obtinguts

Agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana Nord, conjuntament amb agents de la Guàrdia Civil, han desmantellat un grup criminal dedicat a la venda de productes a través de pàgines web fraudulentes i han pogut detenir els seus set integrants. En el decurs de la investigació els agents van constatar una coincidència amb les indagacions que estava duent a terme el Departamento contra el Cibercrimen de la Unidad Central Operativa de la Guàrdia Civil, amb diverses denúncies, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol, motiu pel qual es va establir un equip conjunt de treball.


Un canvi important en l’estratègia policial contra aquest tipus d’organitzacions

Fins ara les investigacions sobre aquests grup criminals estaven encaminades a la seva desarticulació i a la detenció dels seus membres, a banda de sol·licitar el tancament de llocs web a través de la corresponent autorització judicial. En aquest cas, a més, es van intervenir immediatament les web fraudulentes accedint-hi directament des dels propis ordinadors dels investigats. D’aquesta manera, a partir de l'actuació policial, quan algun eventual comprador hi volia accedir automàticament hi apareixia una finestra emergent, amb els logotips dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil, on hi sortia una alerta que posava sobre avís al consumidor respecte del fet que es tractava d’una web fictícia.

Així s’aconseguia un efecte dissuasiu i s’impedia que hi hagués noves víctimes. En pocs dies aquesta acció ha evitat que aquells usuaris que hi accedien per fer-hi compres fossin finalment estafats. Només el primer dia que els policies van intervenir sobre les web ja es va poder evitar que 1.000 persones en poguessin ser víctimes.

Les pàgines web contenien ofertes molt atractives de productes, principalment d’electrònica o electrodomèstics, com televisors, rentadores, vídeo consoles i altres com piscines portàtils o sofàs. Els preus estaven molt per sota del preu habitual de mercat, amb anuncis i descomptes que anaven més enllà de les rebaixes habituals. Els creadors de les pàgines web pagaven per posicionar-les en llocs destacats en els cercadors més utilitzats.

Un cop feta la transacció els compradors en cap cas rebien el producte. Alertats per aquesta situació, quan intentaven reclamar-ho, els estafadors els donaven allargues i s’excusaven en el fet que els preus tan avantatjosos es devien a compres col·lectives de grans lots de productes, que s’havien de resoldre als mesos següents. En el supòsit que el comprador mostrés la seva voluntat d’obtenir la compra amb celeritat els deien que aleshores ja no podia ser a aquell preu, sinó a un altre de menys suculent. Amb l’objectiu d’evitar comentaris negatius que afectessin la reputació de la web durant les primeres queixes miraven d’arribar a algun acord amb les víctimes.


L’estructura del grup

El grup s’estructurava en tres nivells: el cervell i líder, creador de tot l’entramat, un home de 22 anys amb catorze antecedents policials; en un segon escalafó hi trobem un grup de tres persones que juntament amb ell havien constituït societats mercantils amb la finalitat de donar cobertura a les estafes; per últim, a sota hi figuren cinc integrants més que tenien només la funció d’obrir les pàgines web i la contractació de les passarel·les de pagament a les entitats financeres amb les quals aconseguien les transaccions de les víctimes.

Per donar una aparença d’estructura legal el grup constituïa societats mercantils per camuflar l’estafa en línia, la principal activitat de les quals era l’assessorament i formació a tercers que actuarien com a intermediaris i que finalment crearien les pàgines web de venda.

La investigació ha posat de relleu que els estafadors havien posat en marxa prop de 70 pàgines web enganyoses i es calcula que l’abast del frau podria arribar a les 4.000 víctimes, atenent al potencial volum d’accés a aquestes webs, i que ascendiria a prop de 2,5 milions d’euros obtinguts. En qualsevol cas es tracta de dades encara provisionals que es podrien incrementar després de l’anàlisi exhaustiva del material que s’ha intervingut als arrestats.

El dilluns 27 de juny, amb tots els indicis i les evidències respecte de l’activitat delictiva del grup, es va dur a terme el dispositiu d’explotació amb vuit entrades i escorcoll, sis en domicilis i dues en locals, de municipis del Vallès Oriental com Bigues i Riells, La Roca del Vallès, Lliça d’Amunt i Granollers. En l’operatiu els agents van detenir els set integrants del grup criminal.

Els policies van intervenir dispositius electrònics, ordinadors, documentació moneders de criptomonedes i discos durs. D’una primera anàlisi del material comissat es desprèn l’activitat fraudulenta del grup, tot i que encara en queda una part per treballar, i la vinculació amb les pàgines web i TPV associatsa les estafes. També es van intervenir set vehicles d’alta gamma relacionats amb els investigats.

Els detinguts van passar a disposició judicial el 29 de juny i el jutge va decretar la seva llibertat provisional amb càrrecs.

La investigació continua oberta i no es descarten més víctimes.


Les estafes per internet, prevenció, investigació i resolució

Segons dades de denúncies recollides pels Mossos d’Esquadra, durant l’any 2021 les estafes per internet van suposar prop del 95% dels delictes comesos per mitjans telemàtics i ascendien a una xifra total de prop de 80.000 fets denunciats. Atenent a les mateixes estadístiques, durant els anys 2019 i 2020, els investigadors han arribat a la conclusió que la tendència ascendent del delicte d’estafa a través d’internet es consolida i continua mantenint-se en percentatges propers a aquest 95%.

La importància que pren aquesta tipologia delictiva pel que fa a les xifres creixents de casos sumat al fet de la vulnerabilitat que les víctimes perceben quan les han enganyat, suposa que des dels Mossos d’Esquadra les estafes telemàtiques hagin passat a ser una prioritat. En aquest sentit, és important el treball que s’està fent en una doble línia estratègica: d’una banda, que les unitats investigadores, a diferents nivells, intercanviïn intel·ligència policial per mirar de crear estratègies innovadores en la lluita contra els grups criminals que s’hi dediquen, anant més enllà d’allò que s’havia fet fins al moment. Al mateix temps també és important compartir aquest coneixement, a banda de la coordinació i la col·laboració, tant a nivell estatal com internacional, amb altres cossos policials.

L’altra pota, no menys important, pivota sobre la capacitat d’actuar en l’àmbit preventiu sobre una ciutadania, desigual en els seus coneixements telemàtics, amb una part important de persones que són més vulnerables a l’hora de patir aquests delictes, especialment la gent gran,i que no sempre tenen la capacitat d’identificar determinats riscos. Per tant, cal que el missatge arribi al conjunt de la població, que la gent disposi de coneixement i d’eines per identificar les possibles amenaces.


Consells de seguretat a l’hora de comprar per internet

  1. Escolliu pàgines segures. Per determinar si una pàgina és de confiança podeu fer diverses comprovacions:
  2. L'adreça electrònica comença per “https:”
  3. Al costat de l’adreça que figura al navegador ha d’haver-hi la icona del forrellat
  4. Si els preus són molt més baixos que els preus reals, podria ser un indici que som davant una possible compra no segura.
  5. Les empreses segons la normativa han de mostrar les dades reals i físiques de Titular, NIF/CIF i Domicili fiscal.
  6. Per a més seguretat, podeu cercar comentaris sobre la web i els seus productes a la xarxa.
  7. Si sou víctimes d’una estafa:
  8. Truqueu a la vostra entitat bancària per intentar aturar la transferència o saber com es poden recuperar els diners.
  9. Denuncieu el cas
  10. Si necessiteu assessorament o si penseu que podeu ser víctima d'un delicte relacionat amb la navegació per internet, en qualsevol de les seves possibilitats, escriviu a internetsegura@gencat.cat i ens posarem en contacte amb vosaltres ben aviat.


Àrea de Comunicació

Barcelona, 5 de juliol de 2022

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined