La consellera de Justícia Lourdes Ciuró i Buldó, el president del CICAC i degà de lCol·legi d'Advocats de Figueres, Joan Ramon Puig, el president de la Comissió de Formació i degà del Col·legi d'Advocats de Vic, Rogeli Montoliu, el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, David Caselles, i l'alcaldessa de Vic, Anna Erra.

Ciuró: "Si fem l'esforç que s'actualitzi el Codi civil català, és imprescindible que aquest dret civil s'invoqui"

query_builder   14 juliol 2022 19:10

event_note Nota de premsa

Ciuró: "Si fem l'esforç que s'actualitzi el Codi civil català, és imprescindible que aquest dret civil s'invoqui"

  1. La consellera ha inaugurat el primer Congrés de Dret Civil Català organitzat pel CICAC, on es debatran avui i demà algunes de les propostes de modificacions del dret civil de Catalunya
  2. L’arrendament de béns, els suports a la capacitat jurídica de les persones, els animals de companyia en les crisis de parella o la figura del cens són algunes de les reformes que estudia el Departament
La consellera de Justícia Lourdes Ciuró i Buldó, el president del CICAC i degà de lCol·legi d'Advocats de Figueres, Joan Ramon Puig, el president de la Comissió de Formació i degà del Col·legi d'Advocats de Vic, Rogeli Montoliu, el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, David Caselles, i l'alcaldessa de Vic, Anna Erra.{"name":"2022/07/14/19/07/e801fe97-817a-4243-ae78-4f9dadc69327.jpeg","author":"Departament de Justícia","type":"0","location":"0","weight":164564}


La consellera de Justícia,Lourdes Ciuró i Buldó, ha presidit avui al Museu Episcopal de Vic la inauguració del primer Congrés de Dret Civil Català organitzat pel Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), coincidint amb la commemoració dels 20 anys de l’aprovació del Llibre Primer del Codi civil de Catalunya. El Congrés té lloc avui, dia 14, i demà, dia 15, i vol ser un espai de formació, debat i reflexió davant les propostes d’actualització del Codi civil de Catalunya.

A la inauguració, també hi han participat l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, el president del CICAC, Joan Ramon Puig Pellicer, el president de la Comissió de Formació del CICAC i degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Vic, Rogeli Montoliu, i el degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa, David Casellas.

“El repte de la Conselleria és seguir amb l’actualització del nostre dret propi. En el nostre dia a dia passen coses, no podem ser-ne aliens. Es conceben les relacions de forma diferent. Ens marca també Europa directrius per, de vegades, fer front a la globalització des de la particularitat. I el dret civil català, gràcies a la Comissió de Codificació, ens permet està sempre al dia, malgrat que això implica que els advocats heu d’estar constantment en formació per poder aplicar el dret de la millor manera possible i donar el millor servei als clients. I per això aquestes jornades com la d’avui són tan importants i necessàries”, ha dit Ciuró en les seves primeres paraules.

Un dret viu, modern i que s’adapta a les necessitats socials

Catalunya disposa d’un dret propi, molt viu, que ha perviscut al llarg dels segles gràcies a la societat civil i al món jurídic. Les institucions de dret civil propi es van mantenir a partir de 1714 i fins a 1960, quan es va aprovar la Llei sobre la Compilació de dret civil de Catalunya. Més tard, un cop restaurada la Generalitat, a partir dels anys 80 del segle XX, es van anar aprovant lleis especials i codis sectorials, com ara el Codi de successions i el Codi de família. Concretament, entre 1980 i 1998 es van aprovar 28 lleis especials i 2 codis complets. Aquest procés va culminar l’any 2002, amb l’aprovació de la primera Llei del Codi civil de Catalunya. Després van venir cinc llibres més: el segon, el tercer, el quart, el cinquè i el sisè. “Si fem l’esforç que s’actualitzi el Codi civil, és imprescindible que aquest dret civil s’invoqui. I, per tant, també cal fer una passa endavant quan en sentències se’ns invoquen drets que no sónd’aplicació a Catalunya; quan s’invoca el dret civil comú en aquells supòsits en què toca invocar el dret civil català”, ha sentenciat Ciuró.

Ciuró ha explicat que l’Administració fa una tasca constant d’actualització del Codi civil català a través de la Comissió de Codificació, una comissió “amb membres d’altíssim nivell”, a qui ha agraït l’esforç “constant i sempre amatent per mantenir actualitzat el dret del nostre país”.

Treballs en curs en dret civil català

La titular de Justícia ha avançat les modificacions en què s’està treballant i en quin estat de tramitació es troben, amb la voluntat que “ els operadors jurídics en siguin agents actius” en el sentit que aportin el seu coneixement de la realitat diària en el procés d’elaboració d’aquestes noves normes per aconseguir que siguin “les millors lleis possibles” i perquè el dret “no es pot desvincular de la realitat”, ha sentenciat la consellera.

  1. En primer lloc, s’ha referit a l’ l’Avantprojecte de llei d’Arrendament de béns –la LAU catalana- que a finals de juliol sortirà a informació pública durant dos mesos, i que posteriorment entrarà en la fase de tramitació parlamentària. “Hem de fer lleis equilibrades, i no pas lleis de part. L’aportació de l’advocacia ens pot ajudar, i molt, a detectar i corregir possibles desequilibris. Són les lleis equilibrades les que perduren en el temps, i necessitem lleis que perdurin en el temps”, ha dit Ciuró, posant com a exemple les relacions contractuals.
  2. Una altra norma en què Justícia està treballant és en l’Avantprojecte de llei de suports a la capacitat jurídica de les persones, que sortirà a informació pública el pròxim mes de setembre, i que té per objectiu adaptar el contingut del Llibre Segon a la Convenció de les Nacions Unides. “S’ha treballat amb tots els operadors perquè sigui una bona llei de suport a les discapacitats. I també estem treballant des del Departament perquè hi hagi recursos necessaris als jutjats on cal que hi hagi prou mans per donar sortides a les reclamacions que sorgiran en aplicació d’aquesta llei”, ha afegit Ciuró.
  3. Paral·lelament, el Departament també està treballant en l’Avantprojecte de llei d’actualització dels diferents llibres del Codi civil, que suposarà una nova harmonització i una modificació general dels diferents llibres. La darrera actualització va ser del 2015.
  4. També es preveu incloure una actualització de la regulació catalana en relació amb els drets dels animals domèstics que formen part del nucli familiar en casos en què hi ha violències o separacions, per exemple. Ciuró ha estat taxativa: “són éssers que no són objectes -sinó al contrari- i s’ha de determinar qui en tindrà cura en casos de crisis de parella, molt especialment atenent al rol que juguen avui en dia en el si de les famílies aquests animals de companyia”.
  5. El Departament, tal com ha anunciat la consellera, també treballa per actualitzar la figura del “cens”, “una figura ancestral, una figura que també volem mantenir, però que no volem que sigui un obstacle en el tràfic jurídic. La voluntat del Departament és que es prevegi una redempció del cens, que sigui extrajudicial, que pugui ser per la via notarial, i que tingui totes les garanties tant per al censatari com per al censalista”.
  6. A banda, Justícia segueix amb la voluntat d’anar completant el Llibre Sisè i, per ara, ja s’han iniciat els estudis de les fonts no contractuals de les obligacions; l’estudi d’altres tipus contractuals, com ara el contracte de serveis; i l’estudi i elaboració de les disposicions generals dels contractes.

1  

Imatges

La consellera de Justícia Lourdes Ciuró i Buldó, el president del CICAC i degà del Col·legi d'Advocats de Figueres, Joan Ramon Puig, el president de la Comissió de Formació i degà del Col·legi d'Advocats de Vic, Rogeli Montoliu, i el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, David Caselles.

La consellera de Justícia Lourdes Ciuró i Buldó, el president del CICAC i degà del Col·legi d'Advocats de Figueres, Joan Ramon Puig, el president de la Comissió de Formació i degà del Col·legi d'Advocats de Vic, Rogeli Montoliu, i el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, David Caselles. 164564