Metropol

El Govern declara Bé Cultural d'Interès Nacional el Teatre Metropol de Tarragona

query_builder   26 juliol 2022 13:49

event_note Nota de premsa

El Govern declara Bé Cultural d'Interès Nacional el Teatre Metropol de Tarragona

  1. L’edifici té una importància històrica i social a Tarragona, no només per la seva antiguitat com a equipament cultural referent a la ciutat, sinó també pel seu arrelament històric a través del Patronat Obrer


El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el Teatre Metropol, a Tarragona (Tarragonès), i delimitar-ne l’entorn de protecció. L’edifici té una importància històrica i social a Tarragona, no només per la seva antiguitat com a equipament cultural referent a la ciutat, sinó també pel seu arrelament històric a través del Patronat Obrer, que es remunta a mitjan segle XIX.

Els orígens del teatre se situen a principis del segle XX, concretament l’any 1908, quan l’edifici anomenat Casa Mirall era la seu del Patronat Obrer, on s’impartia formació als fills de treballadors de la classe obrera. El Patronat va decidir construir un teatre, que ocuparia els jardins d’aquesta casa, i va encarregar-ne a l’arquitecte Josep M. Jujol la construcció.

L’arquitecte es va inspirar en el context i la iconografia del mar com a font de creativitat per projectar el teatre. En concret, el relat principal en què es basa és que la sala és un gran vaixell que es bat amb les ones del mar a la recerca de la salvació de Déu, la qual cosa demostraria també la profunda religiositat de l’arquitecte. A partir d’aquesta idea, desplega tot un món imaginatiu que es tradueix en la conformació d’uns espais plens de referències lligades al món marí i alhora amb una profunda simbologia religiosa.

En el seu món imaginatiu, Jujol va projectar la planta baixa del teatre com si fos un vaixell sobre la superfície del mar; un cop a dins d’aquest vaixell imaginari, es podia baixar a les profunditats marines a través de l’escala principal que condueix al soterrani del teatre, on es representa el fons marí al sostre, amb dibuixos de peixos, elements marins i formes que recorden la proa d’un vaixell. Jujol crea així un escenari dins el teatre.

L’interès arquitectònic del Metropol és innegable, no només per ser una de les obres més reeixides de Jujol sinó perquè, en ser reconeguda la seva importància, es fa visible també un camí alternatiu de l’arquitectura catalana que havia estat silenciat fins fa poques dècades.

Amb una important càrrega simbòlica i iconogràfica i amb una profusió decorativa i artística que recull el ric imaginari personal de Jujol, el Metropol és una obra inclassificable, a cavall entre el modernisme i el noucentisme, però amb una desinhibició creativa i una concreció figurativa que la van convertir en una obra tabú, necessàriament silenciada quan els postulats del racionalisme esdevingueren un dogma. És una construcció que surt completament de la rutina i que és una mostra d’una creativitat que molts han relacionat amb l’aleshores encara incipient avantguardisme internacional.

Durant la guerra civil, el teatre va ser malmès i, més tard, va ser modificat per transformar-se en sala de cinema. L’any 1995, l’arquitecte Josep Llinàs va fer-hi una restauració, en la qual va recuperar les parts originals de Jujol, i va construir un volum annex de suport al teatre, de manera que va ampliar l’escenari. La restauració de Llinàs ha estat àmpliament reconeguda i, fins i tot, augmenta la rellevància de l’edifici.